Aquesta setmana s’han complert 70 anys de l’alliberació del camp de concentració d’ Auschwitz, el major centre d’extermini de la història del nazisme, on van morir més d’un milió de persones, el post d’avui és el meu petit homenatge a tants innocents que van perdre les seves vides per l’absurda i cruel mentalitat d’uns pocs. No us oblidem!
L’holocaust jueu és sens dubte un dels fragments més sagnants i injustos de la història de la humanitat, moltes pel·lícules i llibres tracten el tema i mostren la vida als camps de concentració amb més o menys rigor, però és quan tens l’oportunitat de visitar-ne un, en viu i en directe, quan et pots fer una petita idea del pànic i dolor que van viure tantes i tantes persones fa relativament pocs anys.
Un dels llibres sobre el tema que més m’ha impactat i volia compartir amb tots vosaltres és “L’home a la recerca de sentit” de Victor Frankl, un psiquiatra austríac i jueu que ens explica com va aconseguir sobreviure. Una lectura indispensable traduïda a més de 20 llengües i que està inscrita a la biblioteca del Congrés a Washington a la llista dels 10 llibres que han canviat el curs de la humanitat.
Aquesta experiència vital de l'autor el va fer desenvolupar la seva pròpia tècnica de psicoteràpia, la logoterapia que defensa que la voluntat de trobar sentit a la pròpia vida és la motivació primària de l’ésser humà. Segons ell els pilars d’aquesta teoria son els que el van ajudar a sobreviure al camp de concentració durant més de dos anys:
- L’ experiència de l’amor: l’amor que sentia per la seva família li donava forces per seguir lluitant (tot i que en gran part van morir en altres camps de concentració)
- La vivència de la naturalesa: una posta de sol podia donar sentit a tot un dia.
- L’experiència de l’art –es reunia amb altres presos per llegir poesies, recordar obres d’art, llibres...
- El sentit de l’humor també va ser un element important per a la supervivència: s’explicaven acudits i buscaven situacions còmiques, això els feia oblidar per una estona on eren.
- Recordar les experiències i vivències passades positives també ajudava.
- L’espiritualitat, creure en quelcom més gran, resar els reconfortava
- La soledat, breus moments d’intimitat també eren necessaris i molt difícils de trobar en aquell entorn.
Si reflexionem una mica, aquests pilars que van ajudar a Frankl son ben vigents i son de fet els ingredients per una vida feliç i amb sentit, no creieu?
Frankl va morir als 92 anys, va ser professor a les universitats de més prestigi de tot el mon predicant el seu lema “mentre hi hagi vida i voluntat hi ha esperança”
Feliç divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada