Recursos molt humans

Mama por! (Segona part)

La setmana passada vàrem parlar de la por en la seva vessant més primària i biològica. Avui farem pinzellada de com ens pot afectar la por a l’entorn de treball i quins tipus de por ens podem trobar en el nostre dia a dia a la feina:

• Una de les més habituals és la por al rebuig, a no agradar. Quantes vegades deixem de dir o de fer alguna cosa per por a ser criticats o apartats del grup? Aquesta por ens fa ser a vegades poc sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres i això si es repeteix molt genera malestar i insatisfacció. En aquest grup de pors podríem incloure la por a parlar en públic ja que el que ens fa por al posar-nos a parlar davant d’un grup de persones és també no agradar.
• També és ben comú la por al fracàs, a equivocar-se. En moltes ocasions deixem d’intentar coses noves per por a l’error, és una llàstima ja que possiblement ens perdem bones oportunitats de creixement i enriquiment personal, estem tan bé a la nostre zona de confort!
• Una de les menys reconegudes és la por a la pèrdua de poder. Existeixen diferents tipus de poder: el que dóna la jerarquia, el poder de l'expert que domina un tema, el poder de tenir una informació que els altres no tenen, el poder de la influència...La sensació de poder et dóna seguretat i altres recompenses que ningú voldria perdre, però a vegades el preu que es paga pot ser molt alt.
• A vegades pot sorgir la por a perdre la feina, la hipoteca, l'escola dels nostres fills...son despeses molt importants i ens condicionen fent que acceptem moltes coses pensant que no tenim més remei que aguantar-les...trist!
• La que podríem considerar com la mare de les altres pors (perquè darrere d'ella es desenvolupa qualsevol de les pors ja esmentades) és  la por al canvi. A les empreses aquesta por apareix habitualment, qui no ha sentit la frase: “això sempre s’ha fet així!" quan algú fa una proposta nova. Això en el fons és por, por al canvi, a perdre poder, estatus, a quedar malament davant del grup si resulta que la nova proposta és millor...seria com aquella frase popular que diu és que millor dolent conegut que bo per conèixer, quina bestiesa no?

En resum, la por ens paralitza i limita el nostre desenvolupament personal, us deixo un recull de reflexions que poden ajudar:

• Acceptar que tenim por,  tots en tenim i no és un símptoma de debilitat reconèixer-ho.
• Identificar quina és la nostre por en realitat. A vegades no és fàcil trobar exactament el motiu de la por, el que podem fer en aquest cas és centrar-nos en el contrari, en la nostra motivació, què és el que volem? estar integrats en el grup? Tenir èxit? Assolir uns objectius?...tindrem por de perdre allò que ens motiva. Per exemple, si ens encanta formar part d'un grup de persones, probablement la nostra major por serà al rebuig i això ja és punt de partida per treballar la pròpia autonomia emocional i així reduir o eliminar aquesta por.
• Mirar a la por a la cara i passar a l’acció com es veia clar en el vídeo del post de la setmana passada, som grans guionistes de pelis de por i moltes vegades el que imaginem tan terrible no ho acaba sent gens en realitat. 

Si us interessa aquest tema hi ha molta bibliografia al respecte, a mi m’agrada força la Pilar Jericó, podeu llegir “No miedo” o “Heroes Cotidianos”,  ella te una frase que m’encanta i amb la que estic totalment d’acord: “Quan la por entra per la porta, el talent se’n va per la finestra”

Us deixo una cançó (més aviat un himne) que si l'escoltes a tope et passen totes les pors, l'endevineu?

https://www.youtube.com/watch?v=hSTivVclQQ0

Feliç divendres valents i valentes!