Demà és Sant Valentí, mundialment conegut com el dia dels enamorats (tot i que a casa nostre som de Sant Jordi de tota la vida, faltaria més) doncs és un dia perfecte per parlar una mica de l’amor en la seva vessant romàntica o de parella.
Per començar, caldria diferenciar entre l’enamorament i l’amor. L’enamorament seria una emoció, intensa, irracional i de durada més aviat curta i en canvi l’amor seria l’enamorament fet conscient convertint-se en un sentiment, no tan intens però si més estable i de llarga durada.
Avui ens centrarem en la química de l’enamorament. Com ja sabeu, encara que soni estrany, tot és química dins del nostre cervell, tota emoció provoca un seguit de reaccions químiques que ens fan actuar d’una forma o d’una altre. Quan ens enamorem se’ns nota, estem en un estat de felicitat i eufòria i això és degut al treball de la Feniletilamina, un neurotransmissor que es troba a la regió del cervell anomenada hipotàlem i que es coneix popularment com la mol·lècula de l’amor. En aquest procés també intervenen altres neurotransmissors com la dopamina que treballa en la fase d’atracció inicial i la serotonina que actua en el nostre estat d’ànim que variarà en funció de les pròpies expectatives d’èxit amb la parella escollida.
Dèiem al principi del post que aquest estat no és permanent, hi ha estudis que demostren que entre els 18 mesos i els 3 anys la mol·lècula de l’amor disminueix dràsticament, i aquí és on comença un segon procés químic protagonitzat per dues hormones: la vasopressina i l’oxitocina que son les responsables de mantenir l’amor al llarg del temps, cal generar-les si volem que l’amor perduri i la millor forma de fer-ho és donant afecte i atencions a la persona que tenim al costat, és a dir, amb romanticisme, flors, sorpreses, missatges, petons... en definitiva fer que la persona que tenim al costat es senti estimada i especial, sembla senzill oi?
En resum, l’amor/enamorament és un dels sentiments que fan avançar al món, l’amor ens entusiama, ens fa perdre la son, ens fa somiar, ens fa feliços, ens inspira i en definitiva...ens fa sentir vius. Cuidem-lo!
Us deixo una de les cançons d’amor més gravades del Segle XX, teniu moltíssimes versions on triar, aquí teniu una petita mostra, no cal presentació...Feliç Sant Valentí i Feliç divendres!
Versió original dels Righteous Brothers https://www.youtube.com/watch?v=HvyCMgAajqk
Versió rock de Bono https://www.youtube.com/watch?v=98RKNfY-Mrs
Versió country de la Lee Ann Rimes https://www.youtube.com/watch?v=4A-As2-AP-I
Versió Elvis https://www.youtube.com/watch?v=893zjtHwvPI
Versió moderna dels nois de Glee https://www.youtube.com/watch?v=OemA-PK4hiE
Per mi la peli que millor reflecteix el teu post és "To the Wonder", una peli de Terrence Malick estrenada el 2012, la vagi veure amb la dona, ella als 10 minuts ja volia sortir del cine i en canvi a mi em va encantar.
ResponEliminaOju que és un "derrapada" estil Malick...avisats esteu
A. Fajula
Gràcies Agustí, l'apunto a la meva llista!
ResponElimina