De cine
Una de les eines més potents per sensibilitzar i donar a conèixer diferents realitats de la nostra societat son els mitjans de comunicació, la televisió, el teatre, el cine...però aquests mitjans no ens mostren tot el que passa, el mon de la discapacitat (com molts altres) ha estat força amagat i molt poc present als mitjans i això és ben curiós quan sembla ser que tothom defensa que cal normalitzar i fer visibles tots els col·lectius que formem part d’aquesta societat.
Malgrat tot, sempre hi ha excepcions, algunes sèries (de les quals “Glee” seria el gran exemple) i moltes pel·lícules, acosten al gran públic aquestes realitats amb més o menys encert.
Com sabeu la passada matinada de dilluns va tenir lloc la 87 edició dels premis de l’Acadèmia, els Òscars de Hollywood on les millors interpretacions tant masculina com femenina ens mostren personatges amb malalties degeneratives que afecten greument a les seves capacitats, sense cap dubte aquestes pel·lícules obren un gran camí per a que es parli d’aquestes problemàtiques arreu del mon fent que les persones afectades no es sentin excloses d’una societat majoritàriament perfeccionista i hipòcrita.
Anem a les pelis, per una banda l’Òscar al millor actor el va guanyar el britànic Eddie Redmayne que interpreta al malalt d’ELA (Esclerosi lateral amiotròfica) més famós del món, Stephen Hawking, "La teoria del todo" és sobretot una història d’amor però també ens mostra com el protagonista fa front al greu diagnòstic i com ell i la seva família s’adapten sobre la marxa a les limitacions que va imposant la malaltia, interesant, tendre i força fidel a la biografia d’en Hawking.
L’Òscar a la millor actriu va ser per la gran Julianne Moore, ella interpreta una malalta d’Alzheimer a “Still Alice”, la peli ens explica la història d’una professora de Psicologia de gran èxit i només 50 anys que ha de fer front al brutal diagnòstic, una història trista que ens mostra els sentiments i els principals problemes de les persones afectades i també de les seves famílies, pell de gallina.
Les dues pel·lícules amb els guanyadors a millors interpretacions secundàries també tenen personatges amb personalitats extremes, addiccions... d’una banda la impactant "Whiplash", una història sobra la recerca obsessiva de la perfecció on el professor de música interpretat per J.K Simmons, magistral actuació, porta l’ exigència docent al límit, recomanada per bateries, músics i amants de jazz. D’altra banda, Patricia Arquette va guanyar l’Òscar a millor actriu "secundària" (a mi em sembla ben protagonista)per "Boyhood", una cinta rodada amb els mateixos personatges durant 12 anys! en ella podem veure diferents personatges amb problemes d’addicció i de conducta. Sense flashbacks, sense trampes, us recomano aquest experiment, no és una peli d’acció trepidant, és una peli sobre el pas del temps, les etapes i canvis de la vida, les mares us sentireu ben identificades amb la protagonista, fa reflexionar, i molt!.
Aprofito l’avinentesa per fer-vos més recomanacions d’altres pelis nominades que he vist i que tracten temes ben diversos:
"American Sniper" de Clint Eastwood, potser una mica massa “yankie” però el toc social Eastwood sempre és interessant
"Selma" si t’agraden les pelis amb to històric-reivindicatiu, gran cançó premiada de John Legend “Glory”
Deixeu-me mencionar l’argentina “Relatos Salvajes” encara que no va guanyar és senzillament brutal, gràcies Agustí per recomanar-me-la.
"Into the Woods" màgia Disney (si us agraden els musicals)
Per últim "Birdman" (la menciono ja que és la gran guanyadora) una història sobre un actor en hores baixes que no deixa de ser una mirada al melic del propi sector del cine. Una història original si, i tècnicament excel·lent, però en la meva opinió és pretensiosa, angoixant i a estones avorrida.
Gràcies al cine per fer-nos somiar, reflexionar, riure, plorar... aquí us deixo un parell de trailers per a que aneu fent boca....Feliç divendres!
De totes les que dius, només he vist Birdman i reafirmo la teva opinió. Angoixant de collons, però a nivell d'interpretació i de fotografia és insuperable.
ResponElimina