Recursos molt humans

Com més a prop millor (o no)

La proxèmica és la disciplina que estudia la distància que mantenim les persones les unes amb les altres alhora de comunicar-nos. Aquest concepte va ser desenvolupat per l’antropòleg americà Edward Hall l’any1968, ell va constatar que tots mantenim una separació física mesurable diferent segons amb qui interactuem i l’espai on es trobem. 

La cultura, el gènere i la personalitat de les persones son factors que influeixen en la forma de relacionar-nos. Per exemple, una persona extravertida s’acosta més als altres mentre que la introvertida necessitarà més espai per estar còmode. Les distàncies que utilitzem son diferents si ens relacionem amb persones del mateix gènere o no, les dones entre nosaltres acceptem distàncies més curtes. La cultura marca molt el tipus de distància acceptada socialment, al Sud d’Europa som més propers que al Nord, som molt d’acostar-nos, fer-nos petons i abraçades a la mínima oportunitat, cosa impensable en altres països.

Cal saber aplicar la distància emocional correcte per tal de mantenir una comunicació interpersonal satisfactòria, observant la podrem calcular fàcilment: si la persona va fent passes enrere rotllo “Xiquito” és que l’estem molestant o intimidant, llavors hem de deixar que corri l’aire o sortirà corrent quan tingui la oportunitat.

Segons Hall existeixen quatre tipus de distància emocional:

• Distància Íntima: va de 0 a 45 cm. És la que apliquem amb les persones més properes com familiars, amics o la nostra parella
• Distància Personal: La utilitzem cada dia amb persones conegudes quan  mantenim una conversa, per exemple amb companys de feina...es troba entre 46 i 120 cm
• Distància Social: Oscil·la entre els 120 i els 350 cm. La fem servir en entorns menys propers o no tan familiars com ara converses amb desconeguts, quan anem a comprar a les botigues... 
• Distancia Pública: és la que es dóna en xerrades, conferències o en grups grans. És de més de 350 cm.

Moltes vegades no ens queda altre remei que acceptar distàncies més curtes de les que ens agradaria, com ara en concerts, al metro en hora punta, ascensors petits...però sabem que és per una “bona causa” i durant un temps determinat i per tant fem l’esforç sense que la nostra cara esdevingui un poema, evitant el contacte visual, creuant els braços, posant les mans...tot desitjant que acabi el més aviat possible.

I tu ets més de distàncies curtes o llargues?

Feliç divendres i Feliç Sant Valentí!

 Foto: Posta de sol a Ullapool (Highlands, Scotland)