Recursos molt humans

La vida és curta i la vida és llarga, però no en aquest ordre

L’altre dia esmorzant va sortir un tema de conversa amb els companys força interessant i que curiosament apareix més com més grans ens fem. Un d’ells em va convidar a escriure sobre el perquè ens sembla que el temps passi més ràpid quan tenim fills (gràcies per la proposta Enric)
És un clàssic que la gent més gran et recordi constantment la rapidesa amb la que passen els anys i els fills es fan grans i quan t’ho diuen no fas gaire cas però la realitat és que la percepció del pas del temps varia segons l’edat. 

El procediment pel qual les persones mesurem el temps no està totalment definit, existeixen diverses teories al respecte, n’he fet un petit recull:

• L’ efecte telescopi,  es tracta d’una alteració o error en la memòria, tenim tendència a percebre els fets recents com a més llunyans en el temps i els fets llunyans com a més recents. Aquest efecte es focalitza ens fets de la memòria autobiogràfica i amb l’edat es torna més freqüent
• L’efecte de reminiscència. La nostra memòria està marcada per certs esdeveniments significatius que ens ajuden a mesurar el temps viscut. El primer dia d'institut, el dia que vas marxar de casa els pares, el naixement d’un fill, el primer viatge, la primera feina.... aquests fets generen una pila de records d'aquells que no oblides fins que arriba un moment en que la vida es torna més rutinària i no generes tants records. La vida amb 20 anys està plena de primeres vegades. Tenim molt bona memòria per les coses que passen per primera vegada i molt dolenta per les coses que es repeteixen milers de vegades.
  Jutgem el temps segons el nombre de records que tenim i la seva intensitat. La base de la vida son les emocions, noves experiencies i sensacions, aquestes creen punts de referència en el temps. El temps a la nostra ment és subjectiu i es percep mitjançant la localització d'aquests punts de referència que nosaltres mateixos hem creat. Com més records iguals tenim, més ràpid passa el temps, perquè ens instal.lem en la rutina i la comoditat i això ens aporta ben poc.  Segons aquesta teoria per sentir que aprofitem el temps al màxim cal omplir els nostres dies de noves experiències, aprenentatges, emocions fugint al màxim de la rutina.
• Una tercera teoria defensa que aquesta percepció te a veure amb l’estrès, la rapidesa amb el que es mou el nostre entorn genera estrès, afecta a la nostra memòria i ens pot fer envellir de forma més ràpida

Tot i que aquesta sensació de que al fer-se gran el temps sembla que passi més ràpid és molt comú, no existeix una paraula per a descriure-la. En aquest sentit un creatiu americà anomenat John Koening va elaborar el The Dictionary of Obscure Sorrows, una web i canal de you tube de molt èxit on recull paraules noves inventades per a descriure aquestes emocions que no tenen nom. Ell crea el concepte de “zenosyne” per explicar aquest fenomen i l’acompanya d’un vídeo molt interessant, l’adjunto a veure què us sembla, feliç divendres!  La vida és curta i la vida és llarga

                                                          Bufa ben fort princesa