divendres, 23 de desembre del 2016



Mil gràcies


La veritat és que el post d’avui és totalment improvisat, aquests dies no he pogut preparar res ni em veia en cor d’escriure però realment sento la necessitat de dir-vos unes paraules.

He viscut fa mesos en una espècie de bombolla, centrada totalment en metges, hospitals i males notícies. No tenia cap consciència de que el mon al meu voltat seguia avançant fins avui. És com despertar d'un malson, i falten dos dies per Nadal...


Quan mor algun conegut ens fa cert respecte o por o mandra anar a tanatoris, esglésies, cementiris, això no li agrada a ningú. A vegades pensem que massa gent també atabala la família que no estan per visites ni reunions. M’equivocava, i molt.

Estar envoltada per amics, companys i família si que ajuda, sents que el dolors és compartit i això et dona cert confort. Les abraçades t’ajuden a no caure, parlar amb uns i altres,  recordar anècdotes, bons moments, és molt útil en aquests dies tan durs.


Volia dir, necessito dir, gràcies, moltes gràcies de tot cor a tots aquells que m’heu donat suport tot aquest temps, les xerrades i mostres d'afecte son la millor medicina que existeix. M’ha emocionat molt tanta resposta per part de la família del MAP, sou increïbles!

Ja sé que ho he dit en moltes ocasions però és un privilegi treballar amb vosaltres, en aquest moment sento moltes emocions diferents sobretot tristesa i gratitud, intentaré quedar-me amb aquesta última crec que és la més útil i la que segur m’ajudarà a tirar endavant. Us portaré sempre al meu cor.


Encara que aquest Nadal no hi siguem tots, l’hem de celebrar i regalar-nos el millor dels regals, el temps amb les persones que estimem.

Us deixo una preciosa versió de Hallelujah interpretada per una nena irlandesa de 10 anys amb el cor de l’escola d’educació especial Killard House. Bones Festes!

4 comentaris:

  1. Després de viure d'aprop aquest moment tan complicat que heu passat tants companys de feina, vull transmetre'us en una cançó el que m'heu tramès tots vosaltres. Es diu "What Sarah Said" i és de Death Cab For Cuite. És una cançó preciosa sobre vosaltres, que sou l'AMOR que acompanya al moment final. I al final això és el que queda: ESTIMAR per ser ESTIMAT. En majúscules.

    https://www.youtube.com/watch?v=JNm2_Wth1sE

    Que passeu un BON NADAL i que seguiu estimant com estimeu!

    ResponElimina
  2. Gràcies Marta per transmetre els teus sentiments i obrir-te a la gent que t'envolta i t'estima. És important deixar-se ajudar, encara que a vegades pensem que no és necessari o que no ens poden aportar res perquè estem tancats en el nsotre dolor.
    Molt maco i sincer el teu escrit. Una abraçada¡¡

    ResponElimina