Sense esquemes
A vegades passen coses al nostre voltant que trenquen
els nostres esquemes i aquests dies en tenim molts exemples. La situació
política i social al nostre país ens mostra una realitat mai viscuda i que ens descol·loca,
no sabem com actuar ni què pensar. A què ens
referim quan diem que se’ns trenquen els esquemes?
Els “esquemes” son les pautes a través de les quals interpretem el món. Es
van formant al llarg del temps amb la nostra experiència i hi juguen un paper
clau la cultura, educació, relacions socials....és la forma amb la que valorem
la realitat que ens envolta i per tant és ben subjectiva i pròpia de cadascú.
Simplifiquen el que vivim per a fer-ho tot més fàcil pel nostre cervell Seria
com un estalvi cognitiu que ens ajuda a pensar i actuar de forma ràpida sense
haver de valorar o interpretar de cero cada situació (seria estressant i
esgotador la veritat).
En ocasions els esquemes que tenim no son adequats i
poden causar distorsions cognitives provocant malestar i confusió davant
situacions noves, desconegudes o que no encaixen gens amb el que sempre havíem pensat
d’un tema en concret. Per exemple, quan veus un policia empènyer o pegar a algú
que passa pel seu costat caminant, et quedes glaçat/ada. No podem entendre com
una persona que en teoria està al costat de la ciutadania, que la protegeix,
actuï d’aquesta manera o veure una persona empresonada per les seves idees...inexplicable. Tot això ens trenca els esquemes, ens confón i ens preocupa profundament, hem d'aprendre a adaptar-nos a la nova situació . Aquesta distorsió
cognitiva te una influència directa en les nostres emocions i cal generar
estratègies per comprendre aquesta nova situació.
Hi ha molts tipus de distorsions cognitives, la
setmana vinent en veurem algunes. I de moment haurem d'anar paint tot el que
passa com puguem...
Feliç divendres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada