Recursos molt humans

Sense esquemes (2ª part)

Com ja vàrem comentar en el post anterior, quan fem una mala interpretació d’una situació això ens provoca un conflicte intern que pot fer que ens comportem de forma poc adequada.

Les distorsions cognitives impacten en el nostre benestar i son responsables dels nivells d’autoestima i de l’estat d’ànim. Si les identifiquem i les fem conscients serà més fàcil veure que son falses i podrem treballar per canviar-les.

Veiem els principals tipus de distorsions cognitives:

• Abstracció selectiva: Seria quan davant d’una característica concreta en traiem una conclusió general, focalitzant-nos en tot allò negatiu. Per exemple, pateixes un petit accident en bici i ja mai més hi vols pujar perquè de sobte ho consideres super perillós.
• Biax de confirmació: Interpretem el que ens passa de forma que confirmi el que pensem, com que no m’han triat per aquest lloc de feina pel que vaig estudiar, mai em triaran, ja no m'hi presento més.
• Personalització: Quan creus que tot el que passa o el que pensa i fa la gent te a veure amb tu mateix/a, com si tot girés al teu voltant. Per exemple, segur que està sèria perquè està enfadada amb mi...
• Inferència arbitrària: Es tracta de donar per fet determinades suposicions sense tenir-ne cap prova, o quan el guionista que tot/es portem dins es posa a treballar en una peli de ciència ficció.
• Pensament polaritzat: O blanc o negre, o tot o res, quan es porta tot a l’extrem sense tenir en compte les excepcions ni els grisos, “sempre la cago”
• Sobregeneralització: És la tendència a pensar que si alguna cosa ens ha passat una vegada, tornarà a passar. Si suspenc un examen, la resta m’aniran malament.

T’has trobat mai en algun d’aquests casos? Segurament si, doncs bé, pensem-hi una mica i segur que ho veurem tot més clar.

Feliç divendres