Recursos molt humans

Nit d'estrelles

L’any 1927 es va fundar l’Acadèmia de ciències i arts cinematogràfiques als USA. Un grup selecte de poderosos del setè art es reunien per sopar en hotels de luxe d’LA amb l'objectiu d'anar definint les seves funcions. Una de les seves primeres accions va ser crear una gran festa de celebració on premiar al talent del món del cinema. Bé, doncs en un d’aquests sopars en Cedric Gibbons, gran senyor de la MGM va fer un esbós de com podria ser el trofeu a entregar als premiats i premiades d’aquesta gala, es tractava d’una espècie de cavaller amb una espasa de peu sobre una cinta de pel·lícula. Aquesta cinta tenia 5 radis que representaven les 5 branques originals de l’Acadèmia, interpretació, direcció, producció, aspectes tècnics i guió i l’espasa simbolitzava la protecció pel benestar i el creixement de la industria. L’any 28 en Cedric va fer que l’escultor George Stanley fes realitat l’estatueta d’uns 34 cm d’alçada i gairebé 4kg de pes.

Al principi aquest “cavaller” no tenia cap nom però diu la llegenda que va ser Margaret Herrick, directora executiva de l’Acadèmia, que la va batejar amb el nom d’Oscar ja que segons ella s’assemblava al seu oncle amb aquest nom. Oficialment l’Acadèmia no el va adoptar fins l’any 1939 donant així també nom a la pròpia cerimònia.

A dia d’avui ja s’han entregat unes 3000 estatuetes i la matinada de diumenge se’n tornaran a repartir una bona colla entre les categories nominades, quina peli serà la guanyadora?

Doncs bé, enguany també molta varietat de gèneres que fa difícil la comparació. Bèl·lica, de gàngsters, romàntica, negre, acció, drama, comèdia, tenim de tot.

Jo diria que la cosa estarà entre les aventures de dos joves soldats a la primera guerra mundial, el 1917 de Sam Mendes o el conte de Hollywood d’en Tarantino.

Personalment però, m’encantaria que la nova versió de Mujercitas ho petés, perquè si, és preciosa, valenta, i és injust que la seva directora no estigui ni nominada (si, és una dona) La Greta Gerwig fa una gran adaptació de la novel·la de Louisa May Alcott i és tota una reflexió (amb toc autobiogràfic) sobre el pas del temps i les dificultats que es troben les dones artistes. Destaquen les actuacions de dos cracks que em tenen al·lucinada, la Saoirse Ronan i en Timothée Chalamet, molt ben acompanyats per la Meryl Sreep i la Laura Dern.

En la categoria d’actor està com molt clar que en Joaquin Phoenix recollirà un altre premi, i aquest any se n’ha fet un fart, per una interpretació espectacular, escrita especialment per a ell i que posa la pell de gallina. Espero que quan guanyi no se li en vagi massa la pinsa amb el discurs, seria genial que li dediqués al seu germà (el gran i inoblidable) River, que va ser la persona que el va fer entrar en aquest món de l’actuació.

L’actriu serà segurament la Renée Zellweger per Judy, he de confessar que a mi em costa molt aquesta noia, quan la miro només veig la Bridget Jones,  prefereixo l’enèrgica i lluitadora Jo March de la  Saoirse Ronan o el paper de dona en crisi que fa l’Scarlett Johansson a Historia de un matrimonio.

Segurament tindrem moment Brad Pitt com a secundari, val...està bé, però ni punt de comparació amb en Pesci o en Pacino de l’Irlandés...i també tindrem batalla Tarantino-Scorsese, quin nivell! Tot i que diria que cap dels dos s’endurà l’estatueta...a veure què passa...

Feliç divendres!