Recursos molt humans

Llenguatge i realitat (segona part)

Seguint amb el post del dia 31, veiem alguns dels arguments més habituals contra el llenguatge inclusiu:

• Sona malament, forçat. Fer servir barres o desdoblar femení/masculí és massa artificial i enlenteix la forma de parlar i escriure. No és tan difícil, tot és qüestió de pràctica.
• És complicat utilitzar-lo o buscar genèrics reals i no sempre és possible. Per sort si busquem per internet hi ha molts recursos i manuals que ens poden ajudar.
• No és tan important, només és una forma de parlar. Hi ha persones que pensen que el llenguatge no te cap influència ni canviarà les coses, com ja vàrem dir a la primera part d’aquest post això no és cert i ha múltiples investigacions que ho avalen. I els petits canvis son poderosos.

Els estudis conclouen que tant si ens agrada com si no cal prendre molt seriosament aquest tema perquè te un impacte directe en la nostra visió del món.
El masculí “genèric” evoca majoritàriament representacions mentals d’homes i fa que les persones pensin més en homes que en dones (a no ser que hi hagi una senyal explícita del contrari). El masculí “genèric” no representa a homes i dones per igual, més aviat fa desaparèixer a les dones convertint-se en un fals genèric. Pensem també que hi ha persones que no s’identifiquen en cap dels dos gèneres i tampoc s’hi senten representades en aquest ús del llenguatge.

Les formes inclusives del llenguatge activen més associacions amb dones que les masculines “genèriques”. Per exemple un estudi on es demanava el noms dels teus actors o  presentadors preferits VS demanar quins actors/actrius o presentadors/ores deixava clar que en el primer cas la majoria de respostes eren d’homes en canvi la cosa canviava i molt formulant la pregunta amb llenguatge inclusiu.

Canviar una mica la nostra forma de parlar i escriure és un petit esforç, desaprendre per tornar a aprendre i ser més conscients de tot plegat en un futur.

Feliç divendres i dia de l’amor ;)