Campiones (a estones)
A vegades, de tant en tant, per un moment, penses que homes i dones tenen els mateixos drets i oportunitats, que la situació de desigualtat en tots els àmbits va millorant, que la societat madura i avança i que un dia el món serà un lloc millor i més just per viure...però no, ni de conya! amb pocs dies de diferència he viscut múltiples exemples de desigualtat per motiu de gènere que m’han recordat la crua realitat...
De sobte una notícia a la premsa, una experiència personal o professional et recorden que estem molt lluny d’aquesta igualtat i que hem de seguir picant pedra…i és que sembla impossible que a l’any 2021 encara hi hagi dones que han de deixar feines per les que estan sobradament qualificades per no poder conciliar.
Encara hi ha empreses que no donen cap facilitat, que no tenen en compte les necessitats d’una vida en família i al final la gran majoria de vegades sempre és la dona la que acaba renunciant per poder cuidar dels seus, ens posen entre l'espasa i la paret i ens fan triar. Reducció de jornada, reducció de sou, reducció de responsabilitats, en resum, reducció o final de la trajectòria professional, no és just. Perquè aguantem? perquè no busquem solucions? perquè mirem cap a un altra banda? un dia ens pot passar a nosaltres, o a les nostres filles...
Moltes professions son encara majoritàriament masculines, la visilitat de la dona en molts àmbits de la vida és reduïda i moltes vegades fins i tot els nostres èxits són minimitzats.
Però també de tant en tant, un equip de campiones et recorda que les dones poden jugar a futbol i a TOT, que ens mereixem el prime time, els mateixos sous i la mateixa atenció mediàtica, les mateixes oportunitats que els homes.
I és que tot està per fer i tot és possible però ho hem de fer juntxs i dia a dia.
Feliç divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada