Enquestes? SI/NO/NO HO SÉ/QUIN PAL

S’està generalitzant l’ús de les enquestes de satisfacció sobretot enfocades al client. T’agrada que et demanin opinió o et molesta? Creus que les enquestes son una eina útil i fiable o ets dels que posen les creuetes sense pensar massa? Penges sempre el telèfon quan et demanen per la qualitat del servei?

L’eficàcia d’una enquesta de satisfacció depèn del seu disseny i també de la sinceritat de la persona que contesta. Certament moltes vegades el resultat d’una enquesta és la única informació que es te per valorar la qualitat d’un article o d’un servei per això sempre he pensat que és important fer-les bé i dedicar-hi uns minuts. És d’agrair que et demanin opinió i hem de pensar que els resultats serviran sempre per millorar.

Des de prémer el botonet d’una cara més o menys somrient depenent de com t’has sentit atès...fins a contestar una mini enquesta d’instagram stories, avui en dia hi ha moltes formes per demanar l’opinió. Els formularis de Google s’han convertit en una de les eines més utilitzades ja que son molt fàcils de construir, es poden contestar des de qualsevol dispositiu i ens ofereix múltiples opcions de disseny.

A nivell laboral és fonamental detectar i mesurar la satisfacció de les persones que formen una organització. Per poder créixer i avançar cal saber què pensen i senten els professionals. Les dimensions que normalment s’analitzen en aquest tipus d’enquestes son:

• Motivació: Quina és la percepció del professional envers les tasques de fa, si li suposen un repte, si se sent escoltat, percepció del nivell d’autonomia. Si la teva feina suposa un repte 
• Salari físic (peles) i emocional: La compensació salarial, coherència i equitat dels sous, el sistema de promocions, conciliació laboral, beneficis socials que et facilita l’empresa...tenen un efecte directe en la felicitat de la persona 
• Condicions de treball: No només cal avaluar les condicions físiques i tècniques del lloc de treball, mesurar l’ambient a la feina és molt important pel gran efecte que te en el benestar dels treballadors 
• Equip de treball: Les relacions entre els equips i el nivell de cohesió dels grups, poden augmentar o reduir la satisfacció

Per poder recollir opinions sinceres cal que l’enquesta sigui anònima, hi ha persones que tenen por de dir el que pensen realment i d’aquesta forma podem tenir informació real amb la que treballar. Amb una enquesta de satisfacció laboral tothom hi guanya, encara que faci mandra hem de pensar que la nostra opinió és important i que és la única forma de poder canviar i millorar les coses.

Us he convençut per contestar l’enquesta anual de satisfacció? I les enquestes de satisfacció del cursos que feu? Feliç divendres!

Blue Monday?

Tota la setmana hem estat sentint per la tele, la ràdio, a xarxes...que el passat dilluns dia 15 de Gener va ser el dia més trist de l’any, el també conegut com el Blue Monday. Hi estàs d’acord? Encara que sembli una tonteria és curiós com avui dia es fan estudis de tota mena i es posa nom i etiqueta a tot, des del dia de la croqueta que també ha estat aquesta setmana, al dia més feliç o trist de l’any.

L’any 2005 un psicòleg (com no) de la Universitat de Cardiff al Regne Unit va fer un estudi utilitzant diferents factors com ara la falta de motivació, les despeses de les vacances de Nadal, el grau d’incompliment dels propòsits pel nou any o el clima per tal d'esbrinar quin era el dia més trist de l'any. 

Amb tot això va crear una equació matemàtica basada en múltiples paràmetres socials, meteorològics, econòmics...per tal de fer el càlcul, és aquesta:

1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA

La C és el factor climàtic, la D son els deutes que ens han quedat de Nadal, la d els diners que cobrarem a finals de gener, T és el temps que ha passat des del final de les vacances de Nadal. Finalment la I és el temps que passat des de que es va es intentar canviar un mal hàbit o introduir-ne un de nou. M son les motivacions de la persona i NA la necessitat d’actuar per canviar a tot allò negatiu de la nostra vida.

El resultat de l'equació és que el tercer dilluns de gener és el dia més trist i depriment de l’any. Tot i que el càlcul utilitza factors reals que afecten al nostre estat d’ànim, la veritat és que segons els experts aquest plantejament te molt poca consistència. Els dilluns, la “cuesta de enero” i l’hivern en general és una època que ens pot provocar algun símptoma depressiu.

Cal saber que aquest estudi va ser finançat per una agència de viatges (Sky Travel) com a campanya publicitària dels seus productes aprofitant aquestes dates de temporada baixa per viatjar i així “curar-se” d’aquesta tristesa. Si és que s’ho inventen tot!!!

Doncs va ànims que avui és divendres i aviat arribarà la primavera, feliç divendres!

L'hivern també mola (i molt!)

Pell de gallina

Vas conduint un matí d’hivern cap a la feina, és fosc però mica en mica va sortint el sol i el cel es torna rosa, brillant,  i pares el cotxe per poder mirar-lo atentament i mentre va canviant de color sents una emoció estranya, com d’admiració per tanta bellesa i la pell se’t posa com la d’una gallina sense plomes. Has sentit mai una cosa semblant?

Un paisatge, una cançó, una carícia, una olor, un record...tenen un efecte directe en les nostres emocions que moltes vegades es manifesta físicament amb la coneguda “pell de gallina”. Perquè ens passa?

La pell de gallina és una reacció corporal associada al fred i a emocions intenses. Quan ens exposem a temperatures baixes la superfície pilosa del nostre cos reacciona amb l’erecció d’un petit muscle que al contraure’s crea una capa d’aire al voltant del cos amb la funció de protegir-lo del fred. 

Podríem dir que aquest fenomen és un vestigi evolutiu que recorda la pell de les aus sense plomes. Els científics diuen que heretem la pell de gallina com a reacció a situacions que ens causen emociones extremes. L’adrenalina també intervé en aquesta reacció que a més pot anar acompanyada d’augment de la pressió sanguínia, tremolors, suor a les mans...

Un curiós estudi de la Universitat de Harvard va demostrar que aquelles persones que experimenten pell de gallina escoltant determinada música tenen un cervell “especial”. El científic Matthew Sachs va realitzar escàners cerebrals a un grup de persones que a l’escoltar determinades cançons sentien aquesta sensació o altres semblants com “un nus a la gola”. Va descobrir que aquestes tenien estructures cerebrals diferents, concretament, un volum més dens de fibres que connecten el còrtex auditiu amb àrees que processen emocions i que per aquesta raó aconseguien vincular-se amb més facilitat. La conclusió de l’estudi va ser que les persones que experimenten pell de gallina o altres reaccions emocionals o físiques semblants tenen  la capacitat d’experimentar més i més fortes emocions que la resta de persones.

Us desitjo un 2018 ple de moments “gallina de piel”

Feliç divendres!

Taula de Nadal

Arriben les festes de Nadal, molt esperades per alguns, pesades i fins i tot odiades per altres...sigui com sigui és una oportunitat única per retrobar-te amb els teus i no la podem desaprofitar. Una de les protagonistes d’aquests dies son sens dubte les taules, que ens han vist créixer i formen part de la història de les nostres famílies. Rodones, rectangulars, plegables i improvisades son el punt de reunions interminables, àpats suculents, sessions de debat, bingos i timbes clandestines...

A les famílies normalment sempre hi ha algú que és el responsable de muntar-les i parar-les, un  promotor/a detallista, el president o presidenta de la comissió de festes de la casa, el nexe d’unió, el que fa seguir a tothom el guió sense deixar-se res, el que reclama els versos als petits i els bastons per picar al tió, prepara les postres i sap com funcionen els quarts de les campanades de cap d’any. El més dur d’aquestes festes serà recollir el testimoni dels que no hi son, un testimoni que no voldríem agafar i que no hem demanat però ho haurem de fer i ho farem, tan bé com ens van ensenyar els ocupants de les cadires buides.

Comparteixo amb vosaltres un petit escrit que l’Antoni Bassas va publicar al diari Ara fa uns anys justament amb aquest títol. Amb només unes línies és tota una metàfora de la vida, per reflexionar i gaudir dels nostres cada minut com si fos l’últim.

Vista des de la taula del dinar de Nadal, la vida comença en una trona i acaba en un cadira de rodes. Pel mig hi ha un canvi de posicions, una millora generacional que comença a la incòmoda cadira de tisora, allà a baix, a l’ala oberta, continua al lloc que toca pota, i algun dia, després de debutar a cal sogre, culmina al cap de taula. Per darrere van empenyent amb més cadiretes i per davant van deixant cadires buides. El primer any de la cadira buida fa una mica de mal, el Nadal. Després, el dolor és més somort, perquè no podem evitar de repassar les alineacions de cada 25 desembre. Vam celebrar el Nadal en mons que ja no existeixen, però van ser els nostres i ens els estimem, igual que sempre estimarem els ocupants de les cadires buides.

Que sigueu molt feliços, ens retrobem l’any vinent!

Una taula que mai oblidaré

Ens fem grans

Ja fa un temps que ens trobem amb una nova realitat a la Fundació. S’està creant una bretxa d’edat que separa el grup de professionals més veterà i estable del grup de noves incorporacions de joves millennials (nascuts entre els 80 i els 2000) que col·laboren amb l’entitat de forma temporal.

La veritat és que no estem acostumats a aquesta rotació. Som una empresa amb una trajectòria sòlida, innovadora, en constant creixement i que posa les persones al centre de tot, llavors perquè costa retenir el talent jove?

Els millennials han de ser el futur de les organitzacions, son joves inquiets, molt sociables, imaginatius, crítics, exigents i amb domini de les noves tecnologies i no valoren les mateixes coses que generacions anteriors. L’estabilitat i el sou no son les seves prioritats, cal entendre i saber què busquen per poder integrar-los i això implica un canvi cultural de les organitzacions.

Diferents estudis recullen alguns dels factors que més valoren els joves:

• Volen treballar en quelcom que els ompli i els motivi, busquen noves experiències no només una nòmina a final de mes
• Valoren poder créixer i desenvolupar-se, formar-se, aprendre coses noves forma part del seu ADN
• Necessiten flexibilitat horària per tal de poder combinar la feina amb altres aspectes que son molt importants de la seva vida, aficions, esport, parella....
• Per ells i elles és fonamental tenir un bon ambient de treball, treballar en equip, establir vincles amb els companys. Valoren molt realitzar activitats d’oci fora de l’horari laboral per fer pinya i millorar les relacions o simplement per passar-ho bé.
• Necessiten sentir que formen part del projecte, participar els les decisions i que se’ls valorin les seves aportacions, necessiten feedback constant, no entenen ni toleren bé les jerarquies ni les imposicions
• Toleren malament la rutina, s’avorreixen fàcilment, necessiten canviar, sentir que s’enfronten a nous reptes

El salari en diners no és el més important pels joves, valoren més un bon salari “emocional” que inclogui aquestes mesures que hem comentat. Les empreses hem de treballar per fomentar cultures inclusives i estratègies que promoguin la confiança i l’ambició dels millennials sense deixar de banda l’experiència i el coneixement dels més veterans, sens dubte un repte pels propers anys.

Us deixo un vídeo que capta molt bé algunes de les diferències entre generacions, feliç divendres!

Millennials

Les primeres impressions

El nostre cervell és màgic, és capaç de generar idees i treure conclusions amb una mínima quantitat de dades, jo l’anomeno el guionista que tots portem dins però en psicologia aquesta capacitat s’anomena thin slicing.  

L’any 1992 els psicòlegs Robert Rosenthal i Nalini Ambady van posar-li aquest nom  després d’una llarga investigació. Es tracta de l’habilitat de trobar i generar patrons només amb una “petita porció “d’informació. El thin slicing seria l’encarregat de crear les primeres impressions. En pocs segons som capaços d’extreure conclusions d’una persona per la seva forma de vestir, de parlar, de moure’s...

Hi ha tres elements que intervenen en la creació d’ una impressió: 

• Els estereotipus son aquelles imatges que tenim integrades i catalogades en forma d’etiqueta que hem après des de petits influenciats per la nostra educació i la societat que ens envolta, son difícils de dominar ja que els tenim molt integrats de forma inconscient 
• Els judicis que realitzem d’una persona que acabem de conèixer ja son més raonats i els podem controlar per tal d’evitar caure en pre judicis injustos 
• El biaix confirmatori, un mecanisme cognitiu que utilitzem  per confirmar les nostres pròpies idees o judicis. Aquesta tendència irracional ens pot portar a errors i a més pot dificultar la modificació d’una primera impressió desfavorable

En selecció de personal utilitzem molt el thin slicing ja que tenim poc temps per valorar als candidates i candidates.  Un estudi del National Citizen Service britànic va determinar que només amb 8.8 segons es podia valorar un currículum, amb una ullada ràpida decideixes si segueixes llegint o el descartes. Igual passa en les entrevistes, amb pocs segons t’has de fer una idea (més o menys encertada) de la persona. Els elements que tenim a la nostra disposició son clars: la imatge personal, la comunicació verbal i no verbal son fonamentals per a la creació d’aquesta primera impressió que pot ser decisiva.

I tu, et deixes guiar per la primera impressió? Us deixo un vídeo ben curiós.

Experiment estereotipus

Feliç divendres

Quina ràbia!

Últimament sembla que al mirar o llegir les notícies només passin desgràcies al nostre voltant. Lògicament molts d'aquests fets ens afecten, sobretot els que passen a prop o els que pensem que ens podrien passar a nosaltres, ens fan sentir diverses emocions entre elles la ira i la por. Avui volia escriure sobre ella, la ira, la que sentim quan considerem que un fet és injust o cruel o inexplicable. Es tracta d’una emoció bàsica i universal, que ens afecta a totes i tots des de ben petits i que, com la resta d’emocions, està condicionada pels nostres pensaments i per la interpretació que fem de la situació o fet. 

La ira, rabia o enuig és una emoció complexa i posa en funcionament diferents  tipus de resposta:

• Resposta fisiològica: és automàtica i innata, davant d’una amenaça el cos es prepara per l’atac, augmenta el ritme cardíac, s’accelera la respiració, la musculatura es tensa i el flux de sang augmenta. Si aquest estat no es controla pot  provocar que actuem de forma impulsiva  o violenta (és allò que ens diuen de contar fins a 10 quan ens enfadem...)
• Resposta cognitiva: aquesta dependrà de com interpretem  la situació i aquesta valoració intervé la nostra experiència prèvia, educació, valors...no tots sentim ira o enuig  per les mateixes coses
• Resposta conductual: depenent de com gestionem  les anteriors actuarem d’una forma o un altre, ens defensarem, discutirem, cridarem, fugirem...

Estar enfadat te efectes negatius i també positius. Per una banda ens perjudica perquè provoca que  no pensem amb claredat, ens pot fer actuar de forma precipitada  i a més és perjudicial per la salut (afavoreix el desenvolupament de malalties cardiovasculars). Contràriament  la ira ens dóna energia i força, ens ajuda a defensar els nostres drets i els dels altres i a resoldre conflictes.

Algunes estratègies per a gestionar la ira ja les coneixem: utilitzar tècniques de relaxació, posar distància i temps abans de reaccionar davant d’un fet que ens molesta, mostrar empatia, respectar les opinions dels altres...

Hi ha fets davant dels quals és inevitable no enfadar-te. Particularment em fa molta ràbia que la nostra societat estigui tan plena de violència masclista. Actes cruels, abusos de poder i de força contra les dones que han passat sempre (més o menys desapercebuts) i que desgraciadament passen encara a tots nivells  i moltes vegades son silenciats per un sistema injust i fastigós que acaba culpabilitzant les pròpies víctimes. Alguna cosa està fallant quan una persona no entén el significat d’un "no".

La millor forma de gestionar aquesta ira és raonant. Seguirem educant i empoderant els nostres fills i filles per a que ningú els trenqui el somriure.  

Feliç divendres!