Marrameu VS Freddy

Ets més de Halloween o de castanyada? Aquest cap de setmana celebrem una de les nostres tradicions més arrelades, castanyes i panellets protagonitzaran les nostres taules però és molt possible que alguns decorem carbasses i ens pintem la cara de monstres per passejar pel poble. Què et semblen aquestes barreges? Un intrusisme d’altres cultures? Si la diversitat i els canvis son positius i afegeixen riquesa i diversió millor, no?

Aquesta resistència a les novetats i canvis és ben present en tot el que fem a la vida, també a l’àmbit laboral, hi ha qui pensa que tot allò nou li posa emoció a la feina, nous reptes a superar i hi ha altres persones que ho viuen més com una amenaça...qui no ha sentit mai aquella típica frase principal enemiga de la innovació que diu “aquí sempre s’ha fet així...”

Però perquè ens fan més por els canvis que un crit a mitjanit? Entre molts motius destacaríem els següents:

• Perquè ens fan sentir amenaçats i insegurs, és quan es disparen aquelles preguntes “isi!, i si pensen malament de mi? I si s’enfaden? I si....? davant d’aquestes resistències cal llançar-se a la piscina per poder avançar.
• Perquè ens sentim més còmodes amb allò que ja coneixem, fa molta mandra canviar i necessites estar molt motivat per sortir de la zona de confort. En una empresa on les persones poden expressar-se i ser escoltades sigui quina sigui la seva posició sempre és més fàcil gestionar els canvis.
• També pot ser que no veiem la utilitat d’una novetat o desconfiem de la persona que el lidera, en aquest cas i si es tracta d’un canvi establert per l’empresa, caldrà explicar-ho molt bé, tenir en compte la opinió del personal, ser transparents i triar un líder que motivi i inspiri, sinó serà realment difícil aconseguir l’èxit i el procés serà viscut com una imposició.

Castanyes i carbasses del mon, doneu-vos les mans!

Feliç divendres, Feliç castanyada i Feliç Halloween

El “futur” ja és aquí!

Ja coneixeu el meu “frikisme cinèfil” i amb el post d’avui el tornaré a posar de manifest. Abans però permeteu-me dedicar aquesta entrada a un dels meus grans ídols juvenils, un actor que va ocupar gran part de les meves carpetes i taquilles escolars, el petit però gran Michael J.Fox que malgrat la seva malaltia conserva aquell somriure tan especial que el va fer triomfar a Hollywood.

Dimecres passat dia 21 d’octubre de 2015 va ser “the back to the future day” la data triada per Marty Mc Fly i Doc Brown pel seu inoblidable viatge al futur a la segona part de “Back to the future”(Regreso al futuro). Ara fa quasi 30 anys de l’estrena d’aquesta història que es va convertir (contra tot pronòstic) en un referent del gènere d’aventures i ciència ficció. Una història que va sorprendre en la seva època i que ens mostrava un futur ple d’invents i noves tecnologies, doncs bé, aquest “futur” ja ha arribat, creus que és gaire semblant al que ens mostraven els protagonistes?

A “Regreso al Futuro II” ens plantejaven un 2015 força diferent del que és actualment (els cotxes i els patinets encara no volen), tot i així ja ens van avançar algunes de les eines tecnològiques que han revolucionat la forma en la que vivim i ens relacionem en l’actualitat, fem un petit repàs:

• Videotrucades: si ho recordeu a la peli en Marty és acomiadat pel seu cap a través d’una trucada de vídeo. Sense cap mena de dubte aquesta tecnologia s’assembla molt al que avui coneixem com Skype o Facetime, en l’època semblava impossible trucar a algú i veure’l en persona però avui dia és tota una realitat, podem reunir-nos a qualsevol hora i amb persones d’arreu del món, sens dubte una eina que ha revolucionat el món de la comunicació.
• Dispositius portàtils: Se’ns avança que els “gadgets” o trastos electrònics tindran un gran protagonisme en la vida diària de les persones, un encert total, ulleres amb càmeres o aparells que “oloren” a iphone ja son utilitzats per en Marty i en Doc, poc s’imaginaven que al 2015 la gran majoria de les persones portarien un ordinador a la butxaca!
• Altres invents que surten a la peli que també tenim a l’actualitat (amb més o menys semblances) son els drons, els escàners de petjades dactilars per fer pagaments, pantalles de televisió 3D...

Tot i que  moltes vegades la realitat supera la ficció, altres és la ficció que ens avança la realitat del futur i aquesta pel•lícula és un clar exemple.

Aquí us deixo una prova de la visita dels genis:

https://www.youtube.com/watch?v=Q0VGRlEJewA

Feliç divendres

Que ploguin idees!

Tots haureu utilitzat alguna vegada la vella tècnica del brainstorming o pluja d’idees en una reunió o treball en equip. Es tracta d’una tècnica creativa que te l’objectiu de generar idees o resoldre problemes. Es va posar en pràctica per primera vegada l’any 1938 per Alex F. Osborn, un executiu de vendes que es va convertir en tot un teòric de la creativitat

L’essència del brainstorming es deixar anar la ment,  alliberar-la del propi judici, deixar volar la imaginació. Amb aquesta tècnica tot val, en una primera fase totes les idees son vàlides, no es pot criticar cap aportació.

Un procés de “brainstorming” ha de ser moderat por una persona que te les següents funcions:

• Fer que es respectin els torns de paraula
• Evitar que el grup es desviï del tema
• Dinamitza la participació col•lectiva intentant que tothom participi
• Ser el més neutral possible
• Prendre nota de les idees

El grup de treball en una sessió de “brainstorming” hauria de ser entre 7 i 12 persones. Es recomana que el grup sigui heterogeni, persones amb diferents competències i perfils, amb responsabilitats diverses, edats i gèneres diferents...

La durada de la sessió hauria de ser entre 20 i 40 minuts, el flux d’idees disminueix amb el pas del temps.

Després del procés, examinem les idees que han sorgit, les classifiquem, critiquem, valorem i triem aquelles més representatives amb les que començar a treballar.

Aquesta tècnica de treball ha anat derivant en altres com ara el braiswarming que és semblant però la interacció entre els membres de l’equip és “silenciosa”, les idees s’aporten per escrit, ja sigui a la mateixa reunió de treball o prèviament mitjançant un espai telemàtic compartit pels participants. Es planteja el repte o problema a solucionar i tothom aporta per escrit les seves idees, aquestes ja es van agrupant i organitzant de forma natural.

Amb el brainswarming s’aprofiten les idees dels altres sense utilitzar la interacció directa per tal de moure’s en direcció a l’objectiu, d’aquesta forma fins i tot les persones més tímides fan les seves aportacions de forma lliure. Com en la fase inicial no cal que el grup estigui físicament reunit és una tècnica més pràctica i barata i a més, no cal la figura del moderador.

L’autor del brainswarming va ser Tony McCaffrey, ell assegura que mentre amb un brainstorming convencional es generen 100 ideees en 60 minuts, amb el brainswarming és de 115 cada 15 minut!

Què et sembla? Has provat aquestes tècniques? Si? No? T’atreveixes?

Feliç divendres :)

Al lloro!

Quantes vegades has buscat informació sobre algú per internet? Segur que has “xafardejat” el Facebook, el Twitter, l’instagram o el Linkedin d’algun conegut per saber què és de la seva vida, on treballa, veure fotos…

Els usuaris de les xarxes socials, potser sense ser-ne massa conscients, anem creant una identitat digital o marca personal que tothom pot descobrir, a vegades s’ajusta a la realitat i altres no gaire però caldria valorar les múltiples conseqüències d’aquesta exposició pública. 

Em centraré únicament en les efectes que pot tenir la utilització de les xarxes socials en un dels meus àmbits de treball, la selecció de personal. 

Segons l’observatori de Recursos Humans  més del 60% de les empreses consulten el perfil digital de les persones candidates  durant els processos de selecció. Les xarxes socials s’han convertit en una nova eina pels professionals del reclutament i la recerca de talent. Pots conèixer la trajectòria professional d’una persona mitjançant xarxes específiques com Linkedin, blocs personals... moltes vegades ja no cal que el candidat t’enviï el currículum, pots tenir tota la informació actualitzada en qualsevol moment i lloc on et trobis. Però a més d’aquest tipus d'informació també en pots trobar de més personal. Sense sortir del despatx pots fer-te una idea de com és una persona, quines son les seves preferències, aficions, si viatja, si li agrada el cinema, si te família, a quin partit vota, fins i tot pots veure com escriu, com s’expressa...Creieu que és ètic utilitzar aquesta informació per valorar un candidat/a per un lloc de treball? Si està a la xarxa és pública no? 

El que si és cert és que aquestes dades són  importants i ens poden condicionar alhora de seleccionar una persona per un lloc de treball però sempre caldrà verificar-les mitjançant una entrevista laboral.

Segons l’ informe “Impacto de las Redes Sociales en los procesos de selección: visión de las empresas”, elaborat per InfoJobs, una de cada tres empreses que trien els seus treballadors mitjançant eines online reconeixien haver descartat a una persona pel seu perfil digital consultat a Facebook (76%) i Twitter (38%). Al marge de si estem d’acord o no, les dades son molt significatives.

En resum, jo us diria “al lloro” amb el que publiquem i expliquem de nosaltres mateixos, sobretot ho parlaria amb els nostres fills i filles, que siguin conscients de la importància d’aquesta “marca personal” pel seu futur professional.

Feliç divendres!

Bicicleta, cullera, poma (2ª part)

Perquè oblidem? L’oblit és la impossibilitat d’accedir als continguts de la nostra memòria. Aquest fet pot estar provocat per múltiples causes: una lesió o degeneració, un mecanisme de defensa, hàbits poc saludables, mala alimentació...

Què podem fer per cuidar la nostra memòria? No s’hi val la tècnica del post-it, l’agenda del mòbil amb la corresponent alarma, canviar-se l’anell de dit o escriure’s a la pròpia ma...hauríem d’intentar prescindir en la mesura del possible d’aquestes ajudes i exercitar de debò la nostra memòria, a la llarga serà un gran benefici per la nostra salut. 

Cal dir que hi ha molts factors que influeixen el nostre record, l’estat d’ànim, el lloc on ens trobem, les interferències que hi hagi...però hi ha certs aspectes que ens poden ajudar:

-El primer i més important, portar un estil de vida saludable:

• Fer exercici, l’activitat física protegeix el cervell,  hi ha estudis que defensen que fer exercici físic de forma regular desenvolupa l’hipocamp (una part del cervell que juga un paper fonamental en la memòria a curt i llarg termini)
• Menjar sa, està comprovat que components com els àcids omega 3 ajuden a reparar les neurones i endarrereixen el deteriorament cognitiu, per tant cal menjar molt peix blau, verdures de fulla fosca, nous...
• Dormir tant com es pugui (aquesta és la més fàcil)

-Aprendre coses noves. És importantíssim que el nostre cervell estigui sempre aprenent, un idioma, una coreografia, nous conceptes...reptes que el  mantinguin actiu, desenvolupant i mantenint així les nostres capacitats. Un estudi científic fet amb taxistes va demostrar que aquells que van haver d’aprendre els mapes de la cuitat sense  ajuda d’un GPS van desenvolupar  més la part del cervell associada amb la memòria espacial. 

-Exercicis pel cervell com ara fer Sudokus, memoritzar llistes de paraules (la llista de la compra per exemple) llegir en veu alta, canviar la ruta habitual de camí a casa o a la feina. A la xarxa trobareu molts jocs per ordinador o consoles que tenen aquesta funció de gimnàs per la memòria.

-Utilitzar Recursos mnemotècnics, trucs per a recordar millor: 

• Donar sentit a allò que hem de recordar, serà més fàcil que si ho fem de forma mecànica
• Organitzar la informació també ajuda, combinar paraules, agrupar-les, etc.
• Associar allò que volem recordar amb quelcom que ja sabem també és molt útil
• Elaborar una història o un relat amb el que has de recordar, posar-hi imatges, música, rimes...

Bé, i ja sabeu que hi ha una tècnica que no falla mai...què era? Ai si, com deia la meva àvia cues de pansa!!

Recordeu com es deia aquest peix? 

Feliç divendres