Quantes vegades has buscat informació sobre algú per internet? Segur que has “xafardejat” el Facebook, el Twitter, l’instagram o el Linkedin d’algun conegut per saber què és de la seva vida, on treballa, veure fotos…
Els usuaris de les xarxes socials, potser sense ser-ne massa conscients, anem creant una identitat digital o marca personal que tothom pot descobrir, a vegades s’ajusta a la realitat i altres no gaire però caldria valorar les múltiples conseqüències d’aquesta exposició pública.
Em centraré únicament en les efectes que pot tenir la utilització de les xarxes socials en un dels meus àmbits de treball, la selecció de personal.
Segons l’observatori de Recursos Humans més del 60% de les empreses consulten el perfil digital de les persones candidates durant els processos de selecció. Les xarxes socials s’han convertit en una nova eina pels professionals del reclutament i la recerca de talent. Pots conèixer la trajectòria professional d’una persona mitjançant xarxes específiques com Linkedin, blocs personals... moltes vegades ja no cal que el candidat t’enviï el currículum, pots tenir tota la informació actualitzada en qualsevol moment i lloc on et trobis. Però a més d’aquest tipus d'informació també en pots trobar de més personal. Sense sortir del despatx pots fer-te una idea de com és una persona, quines son les seves preferències, aficions, si viatja, si li agrada el cinema, si te família, a quin partit vota, fins i tot pots veure com escriu, com s’expressa...Creieu que és ètic utilitzar aquesta informació per valorar un candidat/a per un lloc de treball? Si està a la xarxa és pública no?
El que si és cert és que aquestes dades són importants i ens poden condicionar alhora de seleccionar una persona per un lloc de treball però sempre caldrà verificar-les mitjançant una entrevista laboral.
Segons l’ informe “Impacto de las Redes Sociales en los procesos de selección: visión de las empresas”, elaborat per InfoJobs, una de cada tres empreses que trien els seus treballadors mitjançant eines online reconeixien haver descartat a una persona pel seu perfil digital consultat a Facebook (76%) i Twitter (38%). Al marge de si estem d’acord o no, les dades son molt significatives.
En resum, jo us diria “al lloro” amb el que publiquem i expliquem de nosaltres mateixos, sobretot ho parlaria amb els nostres fills i filles, que siguin conscients de la importància d’aquesta “marca personal” pel seu futur professional.
Feliç divendres!
Gràcies per il.lustrar-nos cada divendres amb temes interessants i d'actualitat!
ResponEliminaÉs ben cert. Res és gratuït. Tots les xarxes trafiquen amb les nostres dades a canvi de la gratuitat i és quelcom que cal acceptar si hi entres. Són "les regles del joc". Per això, convé aplicar-hi la màxima de que tots els nostres actes tenen les seves conseqüències. Gràcies!
ResponEliminaEstic amb la Pilar Marta! Moltes gràcies per il·lustrar-nos cada setmana! Jo, cada vegada que aprofundeixo més en les xarxes socials, menys coses hi penjo a nivell personal... No sé si és "deformació professional" o el fet de veure l'efecte que poden tenir les teves publicacions i els teus comentaris, per bé o per mal. És molt fàcil publicar una opinió de 140 caràcters, però no tant de revertir la viralitat i, per tant, els efectes que pugui tenir i que no tenen marxa enrere :)
ResponEliminaAmo dels teus silencis esclau de les teves paraules.
ResponEliminaA. Fajula
Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris, em fan molta il.lusió i em motiven per seguir endavant :)
ResponElimina