Per començar aquests dies de festa amb una bona reflexió, avui us porto una història que potser coneixereu però que val la pena recordar. La protagonista d’aquest fet és la Malala Yousafzai, una nena d’11 anys de Pakistan que volia estudiar igual que feien els nens del seu país, un dret tan bàsic com el de l’educació que els talibans neguen a les nenes, responent amb morts i amenaces a tots els qui incompleixen aquesta norma.
La Malala va començar a escriure un blog de protesta a la BBC on
criticava la repressió talibana al nord del seu país. Quan això es va descobrir
la van perseguir fins que un dia a l’autobús que la portava a l’escola
clandestina on anava a diari, la van
disparar. Va estar molt greu però es va recuperar (porta una placa de titani i
un dispositiu auditiu), els radicals pensaven que matant-la apagarien la seva
veu però contràriament van crear una heroïna amb un objectiu molt clar: canviar
el món lluitant pels drets humans i l’educació per tothom.
La Malala ara viu al Regne Unit on continua fent difusió de
la problemàtica del seu país. Ha rebut reconeixements i premis d’organismes de
tot el planeta, fins i tot va estar a punt de rebre el premi Nobel de la Pau,
és la persona nominada més jove de la història dels premis Nobel. Segons ella
es pot canviar el món amb «Un
llibre, un llapis, un mestre i un nen».
Aquesta història ens recorda que hi ha gent valenta que
lluita i defensa el que pensa, que va més enllà de motivacions personals, personalitats
que ens inspiren i ens conviden a replantejar-nos opinions i actituds, a tots
ells i elles Moltes gràcies!
Aquí teniu el vídeo del seu discurs a la ONU on va ser guardonada
amb el Premi Sajarov i la referència de la seva Biografia:
“Yo soy Malala” Malala Yousafzai; Christina lamb , Alianza editorial, 2013
Feliç divendres de castanyada!
Som una espècie realment deplorable. Ningú pot decidir per ningú, però sempre en nom de dogmes inventats: religió, tradició, costumisme,... decidim i obliguem. Que difícil que és respectar el dret de les persones a ser persones "lliures" per poder decidir el que vulguin: el que vulguin estudiar, al déu que vulguin resar,...
ResponEliminaTinc una convicció personal cada vegada més forta en defensar que cadascú sigui lliure per triar i que sigui lliure també per assumir-ne les conseqüències.
A la nostra modesta manera, tots som petits dictadors que prenem decisions per altres. Moltes vegades, sense pensar que no hi tenim cap dret. Cap ni un.
Moltes gràcies mr Octover, sempre és enriquidor llegir els teus comentaris :)
ResponElimina