Diumenge dia 8 és el Dia Internacional de la dona treballadora, és trist que hàgim de tenir un data per commemorar la lluita pels nostres drets, però no podem oblidar tot el que la dona ha patit al llarg de la història i també celebrar els èxits assolits sense deixar de caminar endavant el camí que encara queda per la igualtat.
El Dia Internacional de la Dona va sorgir de les activitats dels moviments obrers a finals del segle XX a Amèrica del Nord i Europa. Des de llavors, el Dia Internacional de la Dona ha adquirit una dimensió global per les dones dels països desenvolupats i en desenvolupament per igual. El creixent moviment internacional de les dones, enfortit per quatre conferències mundials de les Nacions Unides sobre la dona, ha ajudat a que la seva commemoració ofereixi l'oportunitat d'incrementar el suport als drets i la participació de les dones en la política i l’economia.
Un dels àmbits on les dones hem patit més la desigualtat és sens dubte el laboral, actualment les posicions de poder continuen estant en majoria en mans dels homes i a nivell de sou encara existeix una escletxa considerable. Perquè poques dones ocupen càrrecs importants a les empreses i governs? El concepte de “sostre de vidre” pot ajudar a entendre aquestes diferències entre gèneres al mon laboral.
L’anomenat “sostre de vidre” és un conjunt d’ obstacles en la carrera professional de la dona que impedeixen que arribi a llocs més alts en l'organigrama de l'empresa. Es tracta de “paranys” que en principi no son visibles i son difícils de detectar, a més, no hi ha ni lleis, ni dispositius socials establerts, ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació de traspassar a llocs directius de l'empresa, simplement son barreres que limiten el progrés laboral com ara: creences establertes sobre les dones, manca de confiança, pors, dificultats per conciliar la vida personal amb la laboral, maternitat, el fet que es valori tant ser present físicament al lloc de treball (malgrat en gran desenvolupament tecnològic que avui en dia permet treballar gairebé des de tot arreu) i que implica moltes hores fora de casa, horaris poc compatibles...en ocasions a les dones se’ls exigeix un nivell d’excel·lència i predisposició superior al dels homes i per això moltes ja ni tan sols intenten progressar. La nostre entitat no te aquests problemes, penso que podem presumir de treballar en un entorn on la igualtat és un valor compartit per tots nosaltres, quina sort!
La realitat és que a dia d'avui, cada vegada hi ha més dones que ocupen llocs directius, mica en mica anem esquerdant el sostre de vidre i un dia o altre...el trencarem!
A vegades les dones tenim tendència a valorar poc les nostres capacitats, la nostra força i fins i tot el nostre aspecte físic, doncs el post d’avui i el vídeo que us porto va dedicat a totes nosaltres, a les més joves, a les no tan joves, a les nostres filles, germanes, mares, àvies, amigues a totes les dones de la nostra vida, perquè senyores...nosaltres ho valem!!
https://www.youtube.com/watch?v=XC-3g_NHQS4
Mirant-nos el melic: la Fundació MAP té 31 homes vs 89 dones a nivell de monitors i caps i 105 vs 134 a nivell de total treballadors. Tota la part social té dones com a caps i la part laboral, hi ha paritat 50% - 50%. Vive les femmes!
ResponElimina