Dins de tots nosaltres tenim un rellotge que ve en part determinat per la nostra genètica. Es tracta del ritme circadiari, segons la Viquipèdia és un cicle d'aproximadament 24 hores on es donen processos bioquímics, fisiològics i de comportament. Els ritmes circadians es generen endogènicament i poden ser activats per pistes externes la principal d'elles és la llum.
Aquest rellotge intern el tenim “programat” de formes diferents. Hi ha persones amb un cicle de més de 24 hores, el que provoca que vagin a dormir més tard, n'hi ha d'altres que el tenen més curt de 24 h i per tant es lleven més d’hora al matí. També existeix un percentatge de la població que te el cicle més sincronitzat i es situen en un terme mig.
La forma en la que ens adaptem a la llum, la temperatura i altres cicles biològics ambientals determinarà el nostre “cronotipus”. La ciència utilitza un símil relacionat amb aus per diferenciar les persones:
- Les matutines serien les aloses, es lleven aviat i aconsegueixen el pic d’alerta i màxim rendiment cap al migdia
- Les vespertines son els mussols, el seu màxim de productivitat es dóna a la tarda, al voltant de les 6 i segueixen actius fins ben entrada la nit, el que els hi costa és llevar-se!
- Les persones de terme mig son colibrís, aquí es situa el 70% de la població, tenen ritmes més ajustats
Amb l’edat, els nostres cronotipus canvien, em pregunto si hi ha alguna cosa que no canviï amb l’edat! Els adolescents solen ser més noctàmbuls, però amb el pas dels anys el temps total de son disminueix, les persones més grans tendeixen a ser més matineres.
I tu, ets dels que pensen que si t’aixeques ben d’hora ben d’hora seràs imparable o més aviat creus que si ho fas tindràs son tot el dia?
Jo de moment tendeixo a alosa. Us deixo amb un propòsit dels amics de @mrwonderful_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada