Els petits canvis son (molt) poderosos
Com ja sabeu el passat dimecres dia 8 es va celebrar el dia internacional de la dona i es van portar a terme milers d’iniciatives per tot el mon amb l’objectiu de reivindicar la igualtat entre dones i homes. Des dels mitjans de comunicació, tots els canals de televisió, les xarxes socials, etc...ens arriben històries de tota mena recordant-nos que tot i haver avançat molt encara queda un llarg camí per aconseguir la preuada igualtat.
Diferències salarials, poca presència en càrrecs directius, sostres de vidre...son problemàtiques que per desgràcia encara son presents en la nostra societat, son molt visibles i es poden mesurar i per tant es creen mesures (més o menys efectives) per anar eliminant-les. Moltes vegades però, la discriminació és tan discreta i amagada que pot passar desapercebuda i cal estar alerta per detectar els anomenats micromasclismes que son presents a diari per evitar que els nostres nens i nenes trobin certes conductes “normals” quan son clarament sexistes. En la meva opinió son aquestes "petites"coses que anem tolerant que amb els anys es poden convertir en masclisme i per tant en desigualtat. El concepte de micromasclisme va ser utilitzat per primer cop l’any 1991 pel psicoterapeuta Luis Bonino Méndez. Que siguin “micro” no vol dir que siguin petits sinó que son difícils de percebre.
Segons l’autor existeixen 4 categories de micromasclismes:
- Els utilitaris: s’aprofiten del comportament femení tradicional, les considerades fins no fa gaire com a feines més de “dona”, la dona és la figura més cuidadora, la que porta el pes de la casa, dels fills, etc. Els anuncis de publicitat, programes de televisió, dibuixos animats etc...fomenten moltes vegades aquests micromasclismes
- Els encoberts, de control ocult o indirecte. Abusen de la confiança i credibilitat femenina amb conductes paternalistes provocant sentiments d'inferioritat o culpa, per exemple és mal vist i criticat que una dona no faci la baixa per maternitat i es posi a treballar de seguida, això mai es qüestiona si ho ha un home
- De crisi: forcen la permanència en la desigualtat quan la dona fa un pas endevant, quan te èxit i és independent amb falses promeses o "pseudo" ajudes que no son del tot reals
- Els coercitius: serveixen pera retenir el poder utilitzant la força psicològica, controlant facetes de la vida de la dona com la forma de vestir, les converses telefòniques, les xarxes socials...
Al final aquestes conductes el que busquen és disminuir la llibertat i capacitat de decisió femenina. Uns exemples que hem vist aquests dies als mitjans serien: disfresses que hipersexualitzen a les nenes petites, dones que “aguanten” paraigües a motoristes o pilots, dones del món de la política criticades pel seu aspecte o forma de vestir i no pel seu missatge, anuncis d’ofertes de feina sexistes...
Dones, no sé si vosaltres heu patit mai alguna d'aquestes conductes. Jo recordo una de les primeres entrevistes laborals que em van fer on em van preguntar quan tenia pensat quedar-me embarassada...el més curiós és que l'entrevista me la feina una dona i embarassada de 7 mesos! en un altra ocasió em van demanar si em treuria els piercings (de les orelles) si em triaven i en una altra feina em van dir que millor em maquillés i posés camisa que sinó semblava una nena...uff segur que si penso una estona en recordaria més.
Com sabeu, els petits canvis son (molt) poderosos així que...al loro!
Us deixo un video amb alguns testimonis d'aquests micromasclismes, feliç divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada