dijous, 2 de març del 2017

Perquè he plorat?

Per què hi ha gent que plora més que altre? Perquè hi ha gent que plora fins i tot mirant un anunci de la tele o observant un quadre o una posta de sol? L’altre dia al cine veient Manchester by the sea vaig observar aquest curiós fet de plorar, hi havia gent que ho feia i gent que no...això si, els que ploràvem era a les mateixes escenes.

Podem plorar per molts motius, com a resposta al dolor físic o emocional, davant de quelcom que ens emociona o fins i tot pelant una ceba.
Els científics ens diuen que existeixen tres tipus de llàgrima amb funcions ben diferents:
  • Llàgrima basal: es produeix per a netejar l’ull de partícules estranyes o substàncies irritants
  • Llàgrima reflexa: es la resposta a un estímul que irrita l’ull com ara una ceba o gasos lacrimògens
  • Llàgrima psíquica: aquesta és la més complexa i més estudiada ja que intervenen molts factors. Principalment serà conseqüència de determinades emocions, felicitat, tristesa, sorpresa, bellesa, por... Hi ha societats on plorar és ben acceptat i altres en que no, en general s’accepta més que una dona plori i no un home, i s’ha demostrat que les dones plorem més. L’estudi de William H. Frey (bioquímic de la Universitat de Minnesota) va trobar que les dones plorem unes 5,3 vegades al mes i els homes 1,3 vegades i això és degut en gran part a les hormones dominants en cada sexe 
Segons Charles Darwin les llàgrimes psíquiques responen a les emocions però no tenen cap propòsit o funció però actualment molts psicòlegs pensen que plorar és una forma de comunicar-se, si plores pots generar empatia a més se sap que pel còctel químic que alliberem al plorar (clorur de potassi, endorfines, prolactina, manganès...) una bona plorada te efectes positius en la nostra salut emocional, ajuda a alliberar estrès, ansietat i fins i tot pot prevenir la depressió. 

Per a plorar a tope i alliberar tensions hi ha moltes pelis que ens poden ajudar. Hi ha un estudi de la Universitat de Califòrnia que va demostrar que la pel.lícula més trista del món és “El campeón” una cinta de Franco Zeffirelli de 1979, necessites un paquet de clínex ben gran al costat!! Jo en general ploro fàcilment i algunes pelis amb les que més ho fet han estat: “21 gramos”, “Los puentes de Madison”, “Ladybird Ladybird” i tu? plores en general? i al cine?
Us deixo una escena de les meves preferides i lacrimògenes de la història del cine, feliç divendres! que ploreu molt...però de felicitat!

3 comentaris:

  1. Abans de ser pare no plorava mai, ara ho faig més sovint, la mainada et fa estovar...
    La peli que m'ha fet plorar més, i no és gens trista, al contrari, és "El hijo de la novia" amb Ricardo Darín us deixo el tràiler
    https://www.youtube.com/watch?v=KFgrCEQYPuY

    i la última en que vaig plorar va ser "Lion", sobretot en l'escena REAL del final.

    Bon cap de setmana
    A. Fajula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciosa el hijo de la novia Agustí! i Lion la veig aquest cap de setman, ja et diré. Mil gràcies ;)

      Elimina
  2. Jo estic amb l'Agustí, amb l'efecte ploraner post-nens. Amb una diferència, jo abans dels nens ja era de llàgrima fàcil i ara... Buf, ara és brutal :) Però si he de recordar una pel·lícula que em va afectar és "Dancer in the Dark" de Lars Von Trier, amb una espectacular Björk. Vaig sanglotar al cine. I quan ja era fora, només de pensar-hi, encara em rodolaven llàgrimes galta avall... I que consti que la vaig veure abans de tenir els nens!

    ResponElimina