dijous, 22 de febrer del 2018

Prohibit pensar!

No t’ha passat mai que com més et diuen que no facis alguna cosa o quan et prohibeixen quelcom és quan més hi penses i més ganes tens de fer-ho? Portar la contrària és un mecanisme de defensa, ens reafirma com a persones, és una reacció que pretén deixar clar que tenim poder de decisió i autonomia individual.
En psicologia aquest fenomen s’anomena reactància, és la resposta davant una amenaça sobre la nostra llibertat individual. La nostra reacció serà més o menys intensa en funció del grau de gravetat de l’amenaça. 

La reactància pot implicar tres tipus de comportament:
  • Restauració directe: és la més habitual i típica dels adolescents, quan la persona sent amenaçada la seva llibertat fa exactament el contrari del que se li demana. Respon a la necessitat de sentir que es te el control i el poder total per decidir sobre els propis actes.
  • Restauració indirecte: és una resposta una mica més subtil, es tracta de fer el contrari del que et diuen però no  directament, sinó a través d’una conducta equivalent...per exemple, et diuen que no pots enviar correus personals en hores de feina i per contra fas trucades personals
  • Respostes subjectives: quan fem cas de l’ordre però això ens genera un fort rebuig cap a la persona que l’ha imposat, aquest enfado amb l’altre et fa sentir una mica millor

En qualsevol dels tres casos el conflicte no es soluciona i es genera una gran tensió emocional amb el malestar i bloqueig que això suposa.

La reactància també pot aparèixer per solidaritat, no és necessari que s’amenacin directament les nostres accions per a que reaccionem. Si prohibeixen o censuren a algú més o menys proper a nosaltres i ho trobem injust, reaccionarem amb alguna conducta que hi doni suport perquè també sentirem que d’alguna forma es vulnera la nostra llibertat.

Els últims dies tenim molts exemples de reactància per solidaritat. La condemna de presó per un noi que canta amb lletres considerades perilloses genera que la majoria de festivals de música el vulguin als seus cartells. Prohibir la impressió i distribució d’un llibre fa que automàticament molts de nosaltres vulguem comprar-lo (de fet, ja està esgotat) o fer retirar uns quadres d’una exposició que incomoden a més d’un/a provoca que tothom en parli i els vulgui veure.
Prohibir, imposar, manipular no son les millors eines per aconseguir els nostres objectius, i poden provocar la reacció contrària a la desitjada. Calen altres mètodes com el diàleg i la negociació per evitar la reactància, és necessari trobar un punt d'equilibri, de  win-win on tothom hi guanyi.

Feliç divendres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada