The Oscar goes to...
Em recordo de ben petita dins d’una sala de cinema, el meu pare ens portava sempre a totes les estrenes, al cines del nostre barri, el Victòria, l’Astor, el Rio...per desgràcia ja no hi son. Llavors no hi havia internet ni xarxes socials, en sabíem ben poc del que anàvem a veure i en part aquest misteri formava part de l’aventura. Ell ens va acompanyar fins que vam ser prou grans per triar les nostres pròpies pel·lícules.
Amb 13 anys vaig començar a col·leccionar la revista Fotogramas i em vaig convertir en una friki del cine seguint tota mena de publicacions, festivals i cerimònies, i com no, sobretot la reina, els Òscars de Hollywood. La primera vegada que la vaig veure sencera en directe va ser l’any 1988 a TV2, a casa jo deia que m’aixecava a estudiar... Era la 60ena edició dels premis i des de llavors no he faltat a la cita anual amb Hollywood. Aquell va ser l’any de “l’Últim Emperador” de Bernardo Bertolucci, d’en Michael Douglas i la Cher i l’any de la inoblidable I’ve had the time of my life de Dirty Dancing...
Trenta anys més tard em tornaré a llevar a les 2 de la matinada per la 90ena edició amb aquells nervis de la primera vegada. Enguany em crida l’atenció la diversitat de gèneres de les pelis nominades, tenim de tot, drama, romanticisme, amor, guerra, por, història, fantasia...costa comparar-les perquè son molt diferents i provoquen emocions molt diferents. Us deixo uns comentaris personals de les que he vist i la meva aposta per diumenge, veurem...
Call Me by Your Name: és tan senzilla i bonica alhora, una història d’amor en una etapa difícil de la vida que t’atrapa i et fa pensar. Amb un protagonista, en Timothée Chalamet que t’enamora des del primer minut a l’últim, sobretot l’últim...nominat a millor actor crec que ho te difícil però temps al temps!...veig un possible premi al guió adaptat de James Ivory
Dunkerque: no és dels meus favorits però si t’agrada el gènere bèl·lic aquesta peli és per tu. La banda sonora és espectacular i les travesses diuen que Christopher Nolan te molts números per endur-se l’estatueta a millor director, jo preferiria en Del Toro... Tot i que sempre és un plaer veure en Kenneth Brannagh, te un repartiment molt masculí, amb un One Direction inclòs, pel meu gust una mica avorrida la veritat.
Déjame salir: se’m fa estrany que una peli de terror psicològic estigui nominada a millor film de l’any...sens dubte és entretinguda i t’atrapa de seguida. El prota interpretat pel també nominat Daniel Kaluuya és creïble i solvent però no suficient
Lady Bird: a priori pot semblar una història poc original i sense sorpreses però les interpretacions de les dues protagonistes, mare-filla i la seva difícil relació son impactants i colpidores. No crec que la Saoirse Ronan superi la Frances Mc Dormand però aquesta noia arribarà lluny! A més, la seva directora, Greta Gerwig, si, una dona, està nominada i enguany s’ha fet un tip de recollir premis...veurem si Hollywood reconeix el seu talent
Deixo pel final les que crec que seran les protagonistes de la nit i les meves preferides!
Tres anuncios en las afueras: Un guió original molt ben trobat amb una història cruel i trista, una Frances McDormand mare-coratge que es menja la pantalla en cada escena i et fa posar la pell de gallina tantes vegades. Un Woody Harrelson molt gran que et fa plorar el que no està escrit i un Sam Rockwell brillant amb moltes opcions de premi. És d’aquelles pel·lícules que et deixen una mica en shock a la butaca del cinema
La forma del agua: En Guillermo del Toro ho ha brodat! Per mi es mereix el premi a millor direcció per aquesta faula romàntica, un conte on la diferència i la raresa triomfen davant l’egoisme i la maldat. Un film de poques paraules amb una fotografia que literalment et submergeix dins la història i amb una Sally Hawkins que transmet tendresa i bondat pels quatre costats. Una peli que al recordar-la no pots evitar sospirar i somriure, si no ho heu fet encara, l’heu de veure.
I és que no hi ha generador d’emocions més gran que una bona pel·lícula, feliç divendres!
Us deixo amb una versió ben original dels cartells de les nominades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada