Divendres de cine
Com ja és tradició d'aquest bloc...avui va de cinema! I és que el passat diumenge es va celebrar la 93 edició dels premis de l'Acadèmia i els primers Òscars en època pandèmica.
Com no podia ser d'una altra manera, l'acte va voler marcar la diferència i deixar per una nit el Zoom de banda per realitzar connexions via satèl·it amb diferents països i descentralitzant així una gala que prometia molt cinema i espectacle. Va ser un xou ben diferent, més lent, sense gaire emoció, ni monòlegs de protesta ni massa música i es va centrar molt en recordar la importància del cinema a les nostres vides.
Finalment la peli guanyadora de la nit va ser Nomadland (millor directora, actriu i peli), i aquí aprofito per recomanar-la de tot cor.
Una història diferent sobre el col.lectiu de nòmades contemporanis als Estat units afectats per la crisi del 2008 i abocats a viure a la carretera i a feines temporals per sobreviure. Una cinta rodada majoritàriament amb persones "reals" d'aquest col.lectiu i protagonitzada per la immensa Francesc Mc Dormand que fa un paper que li va com anell al dit.
Nomadland et fa reflexionar sobre altres formes de vida lluny del capitalisme que ens controla, també fa pensar sobre l'envelliment, el dol i la soledat i ho fa entre paisatges de gran bellesa i personatges minimalistes.
De la llista de nominades aquí us deixo altres recomanacions;)
Minari: una història diferent sobre el somni americà amb una iaia entranyable com a símbol del xoc cultural. Tota una joia on sembla que no passa massa res, però que voldries que no acabés mai
Sound of metal: interessant visió sobre l'acceptació d'una dificultat sobrevinguda que ens toca molt de prop
El juicio de los 7 de Chicago: gran guió d'Aaron Sorkin, una història real que t'enganxa amb un ventall de grans protagonistes
La madre del blues: amb la última interpretació de Chadwick Boseman i molta música
Soul de Disney i la inevitable reflexió sobre la vida i la seva fragilitat
Collective, brutal documental sobre la història de l'incendi a una discoteca de Bucarest al 2015 que va capgirar el sistema sanitari de tot un país
Two distant strangers: curtmetratge guanyador amb la crua història del racisme de la policia americana fent menció a fets reals i molt actuals
Fragmentos de una mujer: ufff...heu d'estar fortes per mirar aquesta peli, 25 minuts inicials d'angoixa total amb un part natural a casa i la brutal interpretació de la Vanessa Kirby, sense paraules.
Visca el cinema que ens fa somiar, riure, plorar, patir, reflexionar, aprendre i viatjar...
Feliç divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada