Últimament sembla que al mirar o llegir les notícies només passin desgràcies al nostre voltant. Lògicament molts d'aquests fets ens afecten, sobretot els que passen a prop o els que pensem que ens podrien passar a nosaltres, ens fan sentir diverses emocions entre elles la ira i la por. Avui volia escriure sobre ella, la ira, la que sentim quan considerem que un fet és injust o cruel o inexplicable. Es tracta d’una emoció bàsica i universal, que ens afecta a totes i tots des de ben petits i que, com la resta d’emocions, està condicionada pels nostres pensaments i per la interpretació que fem de la situació o fet.
La ira, rabia o enuig és una emoció complexa i posa en funcionament diferents tipus de resposta:
- Resposta fisiològica: és automàtica i innata, davant d’una amenaça el cos es prepara per l’atac, augmenta el ritme cardíac, s’accelera la respiració, la musculatura es tensa i el flux de sang augmenta. Si aquest estat no es controla pot provocar que actuem de forma impulsiva o violenta (és allò que ens diuen de contar fins a 10 quan ens enfadem...)
- Resposta cognitiva: aquesta dependrà de com interpretem la situació i aquesta valoració intervé la nostra experiència prèvia, educació, valors...no tots sentim ira o enuig per les mateixes coses
- Resposta conductual: depenent de com gestionem les anteriors actuarem d’una forma o un altre, ens defensarem, discutirem, cridarem, fugirem...
Estar enfadat te efectes negatius i també positius. Per una banda ens perjudica perquè provoca que no pensem amb claredat, ens pot fer actuar de forma precipitada i a més és perjudicial per la salut (afavoreix el desenvolupament de malalties cardiovasculars). Contràriament la ira ens dóna energia i força, ens ajuda a defensar els nostres drets i els dels altres i a resoldre conflictes.
Algunes estratègies per a gestionar la ira ja les coneixem: utilitzar tècniques de relaxació, posar distància i temps abans de reaccionar davant d’un fet que ens molesta, mostrar empatia, respectar les opinions dels altres...
Hi ha fets davant dels quals és inevitable no enfadar-te. Particularment em fa molta ràbia que la nostra societat estigui tan plena de violència masclista. Actes cruels, abusos de poder i de força contra les dones que han passat sempre (més o menys desapercebuts) i que desgraciadament passen encara a tots nivells i moltes vegades son silenciats per un sistema injust i fastigós que acaba culpabilitzant les pròpies víctimes. Alguna cosa està fallant quan una persona no entén el significat d’un "no".
La millor forma de gestionar aquesta ira és raonant. Seguirem educant i empoderant els nostres fills i filles per a que ningú els trenqui el somriure.
Feliç divendres!



