Quina ràbia!

Últimament sembla que al mirar o llegir les notícies només passin desgràcies al nostre voltant. Lògicament molts d'aquests fets ens afecten, sobretot els que passen a prop o els que pensem que ens podrien passar a nosaltres, ens fan sentir diverses emocions entre elles la ira i la por. Avui volia escriure sobre ella, la ira, la que sentim quan considerem que un fet és injust o cruel o inexplicable. Es tracta d’una emoció bàsica i universal, que ens afecta a totes i tots des de ben petits i que, com la resta d’emocions, està condicionada pels nostres pensaments i per la interpretació que fem de la situació o fet. 

La ira, rabia o enuig és una emoció complexa i posa en funcionament diferents  tipus de resposta:

• Resposta fisiològica: és automàtica i innata, davant d’una amenaça el cos es prepara per l’atac, augmenta el ritme cardíac, s’accelera la respiració, la musculatura es tensa i el flux de sang augmenta. Si aquest estat no es controla pot  provocar que actuem de forma impulsiva  o violenta (és allò que ens diuen de contar fins a 10 quan ens enfadem...)
• Resposta cognitiva: aquesta dependrà de com interpretem  la situació i aquesta valoració intervé la nostra experiència prèvia, educació, valors...no tots sentim ira o enuig  per les mateixes coses
• Resposta conductual: depenent de com gestionem  les anteriors actuarem d’una forma o un altre, ens defensarem, discutirem, cridarem, fugirem...

Estar enfadat te efectes negatius i també positius. Per una banda ens perjudica perquè provoca que  no pensem amb claredat, ens pot fer actuar de forma precipitada  i a més és perjudicial per la salut (afavoreix el desenvolupament de malalties cardiovasculars). Contràriament  la ira ens dóna energia i força, ens ajuda a defensar els nostres drets i els dels altres i a resoldre conflictes.

Algunes estratègies per a gestionar la ira ja les coneixem: utilitzar tècniques de relaxació, posar distància i temps abans de reaccionar davant d’un fet que ens molesta, mostrar empatia, respectar les opinions dels altres...

Hi ha fets davant dels quals és inevitable no enfadar-te. Particularment em fa molta ràbia que la nostra societat estigui tan plena de violència masclista. Actes cruels, abusos de poder i de força contra les dones que han passat sempre (més o menys desapercebuts) i que desgraciadament passen encara a tots nivells  i moltes vegades son silenciats per un sistema injust i fastigós que acaba culpabilitzant les pròpies víctimes. Alguna cosa està fallant quan una persona no entén el significat d’un "no".

La millor forma de gestionar aquesta ira és raonant. Seguirem educant i empoderant els nostres fills i filles per a que ningú els trenqui el somriure.  

Feliç divendres!

IMAGINE (part 2)

Com dèiem la setmana passada la imaginació no és una competència que trobem al diccionari de les empreses, almenys no amb aquest nom, però si està implícitament inclosa en altres competències i moltes vegades com un dels ingredients principals.

A continuació n’expliquem algunes amb comportaments associats que les fan visibles a l'àmbit laboral:

• Innovació o creativitat: aquesta si és molt habitual als diccionaris d’empreses de diferents sectors. Es materialitza per exemple en el nombre d’idees i solucions innovadores que proposa una persona.
• Capacitat d’anàlisi de situacions i problemes: En aquesta competència és clau que la persona pugui imaginar diferents opcions possibles per a un problema per a identificar les causes i solucions
• Visió estratègica: competència clau pels líders, requereix la capacitat de veure més enllà de les dades immediates, tenir visió de futur, tenir clar els objectius que es volen assolir i visualitzar els diferents camins per arribar-hi. És impossible tenir visió estratègica sense imaginació

Potser hauríem de perdre la por a introduir aquest concepte al mon laboral, en una societat com la nostra les organitzacions han d’estar en constant evolució i canvi i la imaginació és clau per anticipar-se, reinventar-se i triomfar. 

Acabo amb una frase d'Albert Einstein amb la que estic totalment d'acord: “En  moments de crisi, només la imaginació es més important que el coneixement”

Feliç divendres!

"Imagina el món on vols viure"
The Wizarding World of Harry Potter-Universal Studios Hollywood"

IMAGINE (part 1)

L’altre dia em van passar l’enllaç a una ted talk molt interessant (moltes gràcies Jordi) que em va fer reflexionar una bona estona. Un professional de la innovació parla de com desapareixeran milions de llocs de treball que passaran a ser realitzats per robots en un futur no gaire llunyà. Es pregunta què podem fer per adaptar-nos a aquesta realitat i la resposta és senzilla, ser més humans, utilitzar totes aquelles competències i talents que no tenen les màquines. Tot això em porta a parlar d’una capacitat de la que encara es parla poc al mon laboral o si es fa no sempre és amb un caire positiu o s’associa a determinades professions artístiques: la imaginació

Si mirem al diccionari veiem dues possibles definicions:

• La imaginació és la facultat humana per a representar mentalment successos, històries o imatges de coses que no existeixen en  realitat o que son o van ser reals però no estan presents.
• Te un segon significat molt més interessant i aplicable a l’entorn laboral: és la capacitat o facilitat per a concebre idees, projectes o creacions innovadores.

Sovint quan parlem d’imaginació pensem en la primera definició i l’associem a persones somniadores, creatives i amb molts “pardals al cap” i costa veure tot el potencial que hi ha darrera una persona amb aquesta capacitat per idear i visualitzar.

La ciència està demostrant que la imaginació és una funció cognitiva important que juga un paper fonamental en la percepció que tenim de la realitat, en la elaboració dels  records, els somnis i els pensaments. Quan som infants la capacitat d’imaginar és molt activa i intervé en el desenvolupament de la nostra personalitat. Amb els anys i la maduresa el raonament guanya terreny i passem d’un mon de fantasia a un més real.  Tant l’excés d’imaginació com de pensament racional poden ser igualment perillosos, cal trobar un equilibri.

Gràcies a la imaginació podem anar més enllà d’una situació immediata generant continguts mentals necessaris per elaborar records i planificar on volem ser i què volem fer en el futur.

La propera setmana veurem com es pot portar aquesta capacitat en forma de competència a les nostres feines i amb quins comportaments la podem associar, us deixo el link a la xerrada.

Feliç divendres!

https://www.ted.com/talks/david_lee

Sort o serendipitat?

No t’ha passat mai que buscant una cosa concreta, un regal, una destinació de vacances, una peça de roba, informació sobre un tema...has trobat quelcom millor?

La penicil·lina, la viagra, la sacarina, el micro ones, la coca cola, els cereals de Kellogg’s, les patates xips, els post-its entre altres van ser descoberts per pura casualitat, millor dit per pura serendipitat.

La serendipitat és un descobriment valuós que es produeix de forma accidental, l’hem de diferenciar d’altres paraules com “xiripa”, casualitat...que només impliquen tenir sort, la serendipitat va una mica enllà i requereix una cerca activa i tenir ingeni per veure la nova oportunitat.

El concepte serendipity el va introduir l’escriptor anglès Horace Walpone l’any 1754 amb l’ objectiu de descriure algunes de les seves creacions. Es va basar en un conte de fades titulat “Els tres Prínceps de Serendip”, que relata les aventures d’uns personatges que utilitzaven el seu enginy per a fer descobriments no planificats. El terme es va anar popularitzant amb el temps, i com sol passar moltes vegades el cine hi va ajudar. Al 2001 s’estrena la peli “Serendipity” amb els joves John Cusack i Kate Beckinsale que aplica el concepte a les persones i al descobriment de l’amor inesperat.

Més enllà de tenir sort, la serendipitat és considerada com un dels processos creatius més útils i  implica un període de preparació, dedicació i esforç, sense el coneixement i el treball necessari el mon estaria ple de serendipitats, i no és pas així! Com deia Louis Pasteur “La casualitat només afavoreix als esperits preparats”. El coneixement és el que dóna sentit a la casualitat, és a dir, el  químic Spencer Silver no hauria descobert els post-its si no hagués estat investigant durant anys diferents formes de cola. 

I a vosaltres us ha passat mai? Feliç divendres

El poder de l'empoderament

Ja fa un temps que està de moda a diferents àmbits el terme “empoderar” (de l’anglès empowerment). El concepte va ser  formulat l’any 1984 a l’ Índia per un grup d’investigadores i feministes anomenat Development Alternatives with Women for a New Era (DAWN) i s’aplicava a la lluita del col·lectiu femení llavors molt vulnerable i mancat d’autonomia i llibertat.

El concepte ha anat evolucionant i s'ha estès a altres col·lectius desfavorits.

A la carrera de Psicologia (ja fa uns anyets) ens ho explicaven com un element necessari per a la motivació a l’àmbit laboral. De forma molt breu podríem dir que és una tècnica que consisteix en delegar, atorgar o transmetre poder, autoritat, autonomia i responsabilitat als treballadors o equips de treball per a que puguin prendre decisions, resoldre problemes o executar tasques sense necessitat de consultar o obtenir l’aprovació dels seus superiors.

Un dels meus professors ho resumia amb un exemple que m’ha quedat gravat, un cas real que va passar a l’Hotel Arts de Barcelona fa uns 20 anys. Els processos de selecció i formació que feia aquest hotel sempre se’ns posaven de model pel seu èxit i caire innovador. Bé doncs, resulta que uns bons clients de l’hotel després d’haver passat uns dies a Barcelona van pagar el seu compte i van deixar l’hotel a la matinada ja que havien d’agafar un avió. Al cap d’una estona una de les persones encarregades de netejar i posar a punt l’habitació va trobar que s’havien deixat una maleta. Va dubtar un moment i va pensar quines opcions tenia, la més fàcil segurament hauria estat avisar a un superior i guardar la maleta per enviar-la l’endemà...però va optar per resoldre el problema a la seva manera, va agafar la maleta, va sortir al carrer, va pujar a un taxi i se’n va anar a l’aeroport a trobar la família. Imagineu la sorpresa i felicitat d’aquella gent quan van veure al treballador de l’hotel amb la seva maleta (on resulta que hi tenien documentació, claus i altres coses molt necessàries). Què en penseu? Va fer bé el treballador? Sortir sense avisar en hores de feina? Era responsabilitat seva? Doncs aquesta acció va ser molt ben valorada per l’empresa ja que un dels seus valors  era l’empoderament per prendre decisions de tots els seus treballadors fos quin fos el seu lloc a l’organigrama.

L’empoderament implica confiar en les persones de l’organització, atorga lliberta i això genera compromís i motivació. Et fa sentir reconegut, considerat i útil i això augmenta la teva autoestima. Amb tot aquest cocktail de beneficis augmenta també la productivitat per tant l’empresa hi surt guanyant.

Les organitzacions modernes, innovadores i competitives com la nostra tenen clar que compartir és el poder més gran de tots.

Feliç divendres

Que res t’aturi

La Psicologia de l’esport és una ciència aplicada que s’ha anat consolidant durant l' última dècada. Avui dia existeixen infinitat de cursos, postgraus i màsters per formar psicòlegs especialitzats en el comportament humà individual i col·lectiu durant la pràctica esportiva. Quan es practica un esport es posen en joc tot un seguit de processos mentals que tenen un impacte directe en la pròpia persona i en l’activitat que es realitza.

En vàries ocasions he parlat de l’esport i també del treball en equip però mai de la interessant combinació entre les dues disciplines. Sabem que els beneficis de l’esport van més enllà de la salut física però avui volia fer una reflexió sobre com la pràctica d’un esport col·lectiu t’ensenya i t’ajuda a treballar en equip. Estudis demostren que per a persones individualistes, els esports col·lectius poden ser de gran ajuda per aprendre a compartir i confiar en altres persones. 

Veiem alguns dels beneficis dels esports en equip i com aquests es poden extrapolar al treball en equip en tots els àmbits de la vida:

• Afavoreix la socialització, et permet conèixer altres persones
• Et fa més tolerant a la frustració, a vegades es guanya i altres no i això ens ajuda també a ser més humils 
• Millora l’autoestima i l’estat d’ànim, el grup et valora per tot el que aportes i això et fa sentir bé
• Es treballen valors com l’esforç, el sacrifici, l’esperit de superació
• Provoca la cohesió i el sentiment de pertinença. T’ajuda a ser sincer i generós ja que el grup és més important que un mateix, t’obliga a deixar de mirar el teu melic
• Millora la comunicació,  ha de ser oberta i sincera, s’ha de crear un espai on tothom es senti escoltat
• És un bon entrenament per a gestionar les pròpies emocions, saber esperar, escoltar, observar i ser empàtica son eines indispensables pel treball en equip

Un objectiu compartit, molt respecte, diàleg i bon humor fan possible reptes que d’entrada a nivell individual  semblarien impossibles. Fa uns dies vaig tenir la sort de participar en un repte d’equip molt important per tot el que significava. A més de la gran satisfacció personal he après molt de mi mateixa i de la força que pot tenir un equip unit. L’esforç, les condicions extremes, el cansament físic i psicològic generen una unió màgica, una confiança entre tots els membres i un compromís amb la causa que et fan superar qualsevol obstacle.

Que res ens aturi, feliç divendres!

                                              

Equip Oncotrail 2017, dones al poder

Junts som imparables

Sempre m’ha interessat l’efecte dels grups sobre el nostre comportament i les nostres emocions. En un concert multitudinari és apassionant sentir la força que una massa pot tenir, milers de persones fent una mateixa cosa alhora, cantant la mateixa cançó crea un sentiment transitori d’unió on sembla que tot és possible. Les emocions d’un grup son més que la suma de les emocions individuals, es magnifiquen i creixen (tant les emocions positives com les negatives) 

La psicologia de les masses estudia la conducta dels grups, el perquè ens contagiem els uns als altres quan som molts. Importants sociòlegs i psicòlegs han estudiat aquest fenòmen: Gustave Le Bon, Kurt Lewin, Emile Durkheim, Alfred Adler, Sigmund Freud...

Tots ells estan d’acord en que l’individu te la necessitat de pertànyer a un grup, una tribu, un ramat...

Segons Lebon, quan estem en grup es desenvolupa una ànima col·lectiva i actuem, sentim i pensem de forma diferent a si ho féssim sols. De forma inconscient el "jo" desapareix per crear el “nosaltres”, veiem les causes principals:

• Els grup es creu més poderós, fins i tot invencible: al mig de la massa et pots expressar de forma anònima. 
• Es dóna el contagi emocional, l'interès col.lectiu passa a ser el més important. Si tothom aplaudeix tu també ho fas, si es canta o crida també, si la gent es posa a córrer tu també, encara que no sàpigues on vas...
• L’autor creu que el contagi emocional provoca quedar com "hipnotitzat" per les accions del grup perdent en part la consciència dels propis actes i tot sembla ser possible. És per això que la masa és impulsiva, influenciable i excitable i si no es gestiona bé pot provocar situacions molt perilloses.
• Com deia Sansa Stark a Jocs de trons en una de les seves frases més memorables: "When the snows fall and the white winds blow, the lone wolf dies but the pack survives" Quan cau la neu i bufa el vent blanc, el llop solitari mor però el ramat sobreviu. És a dir, el grup és un mecanisme de defensa, hi ha més possibilitats de sobreviure en grup que sol.

Les mobilitzacions i actuacions en massa moltes vegades son necessàries per tal d’aconseguir allò que volem. Aquests últims dies son un clar exemple de com moltes persones unides poden canviar fins i tot la història d’un poble.

Però també hi ha altres concentracions no tan nombroses ni mediàtiques que poden posar un granet de sorra per millorar el mon que ens envolta.  Aquest cap de setmana un equip de la Fundació participarem a l’Oncotrail Girona que ja ha recollit més de 200.000€ per lluitar contra el càncer, això demostra que quan tenim un objectiu i lluitem junts som imparables.

Feliç divendres!