Valors que valen molt

Fa uns dies vam assistir II Congrés de l’AEES Dincat enguany amb el títol "Aliances i persones. Estratègies clau de futur”.  El congrés va estar ben ple de xerrades entorn la importància de sumar esforços amb altres entitats, empreses...posant l’accent en la peça fonamental de les organitzacions, les persones. 

Sabem perfectament que l’èxit d’un projecte depèn directament de l'equip que el porta a terme però no totes les empreses destinen polítiques i recursos específics per a cuidar i desenvolupar el talent dels seus professionals. De totes les propostes que vam escoltar em va agradar especialment la xerrada d’en David Tomàs, gerent de Cyberclick. La seva empresa  dedicada a la tecnologia i al màrqueting digital va ser durant dos anys seguits guardonada com el millor lloc per treballar d’Espanya (Great Place to work). La clau del seu èxit és senzilla, confiar en les persones i treballar per a crear un entorn de treball on es pugui créixer i ser feliç. 

Tot i ser una empresa tecnològica molt diferent a la nostra vaig comprovar que compartíem més del que a priori es podria pensar. Cyberclick com la Fundació MAP posa els valors com a eix de la gestió de l’organització. Els seus valors fonamentals els resumeixen en tres,  els quals nosaltres també compartim:

• Humilitat i respecte, valorar els esforços de tothom
• Disposició a l’aprenentatge, estar sempre disposat a millorar
• Superar les expectatives que te el client, anar més enllà, donar un plus de qualitat en tot el que es fa

Aquests valors els apliquen a tot el funcionament de l’empresa des de la selecció de personal a la presa de decisions. Ens van explicar com és el propi equip el que pren la decisió final en un procés de selecció ja que és amb aquest que treballarà la nova persona. També és l’equip qui decideix amb quins clients col.labora i amb quins no ja que es busca el benestar de les persones abans que l’interès econòmic. La formació continuada és també vital pel creixement de les persones i de l’empresa i es destinen recursos per a que tothom hi pugui accedir.

És molt gratificant tornar a comprovar que la nostra entitat està al capdavant en la creació d'iniciatives innovadores que fan desenvolupar el taelnt dels professionals i dels equips, ole nosaltres!

Feliç divendres

Retallant el dia

Com cada any per aquesta època ens fan canviar el rellotge d’hora, ohhh no! Horari d’hivern, quin horror!! Sembla però que aquest any podria ser la última vegada, us ho podeu creure?

Resulta que aquesta (mala) costum de fer-nos endarrerir una hora el rellotge la última setmana d’octubre es remunta a l’any 1974 (arrel de la crisi del petroli) i l’objectiu inicial de la mesura era aprofitar la llum solar i estalviar en el consum elèctric. Els temps han canviat i els hàbits i costums de la societat també, per tant, ja va sent hora de revisar aquesta normativa.

Amb l’horari d’hivern es fa de dia abans però de nit també donant la sensació de viure dies més curts i foscos. Això te un impacte directe en la nostra vida, canviem les activitats, rutines, hàbits...i tot plegat també afecta al nostre estat d’ànim. 

Hi ha estudis que demostren que endarrerir o avançar l’hora pot provocar una alteració en el nostre ritme de son, augmentar el nombre d’infarts, els casos de depressió i els accidents de trànsit.

Davant l’evidència que el canvi d’horari ja no suposa cap avantatge significatiu, el Parlament europeu ha posat fil a l’agulla i recentment s’ha fet una macro enquesta on line a més de 4 milions de ciutadans europeus i el 84% van contestar que no volien seguir canviant l’horari.

És cert que per fer aquest canvi caldria ajustar horaris laborals, comercials, escolars...però viure en un país on les botigues tanquen a les 9 o les 10 de la nit i on el prime time de la tele ja arriba fins a quarts d’11 no em sembla molt normal ni sa, la veritat. Ja seria hora d’anar-nos acostant als nostres veïns nòrdics, segurament milloraríem força la nostra qualitat de vida.

Feliç divendres!

                                                                        Allargant el dia

Reptes

Aquesta setmana tenia un repte. La veritat és que tinc força pràctica a parlar en públic però cada vegada que ho he de fer davant moltes persones es disparen totes les alarmes. Fa por! ai mare...em quedaré en blanc, parlaré massa ràpid i tremolant, se’m veurà a la cara...el nostre guionista particular es posa a treballar a tota velocitat.

Dies abans ja no dorms massa bé i et costa pensar en altres coses que no siguin la presentació. He fet una petita recerca i en resum podríem dir que és un mal molt comú a la nostra societat, no estem prou preparats per expressar-nos en públic. Posar-se davant una sala, auditori o aula ens genera estrès ja dies abans que es doni la situació.

Els símptomes més comuns que ens provoca parlar en públic a moltes i molts de nosaltres son:

• sudoració (les mans enganxoses)
• tremolors vàries (les mans, la veu)
• augmenta la freqüència cardíaca
• pèrdua de la concentració, aquesta és la que fa més por de totes, quedar-te en blanc però en realitat no passa gairebé mai
• problemes per dormir o menjar 

Cal fer front a la situació i preparar-se bé si no volem que aquests efectes ens desestabilitzin i no ens permetin superar la situació. Tots sabem el que cal fer però està bé recordar-nos aquelles petites coses que ens ajudaran a estar millor aquell dia i tenir una bona actuació.

• Preparar-se molt bé allò que s'ha d'exposar ens donarà seguretat, practicar, assajar tant com sigui possible, realment crec que aquesta és la clau de l'èxit
• Detectar ràpid les emocions que ens provoquen les respostes d'ansietat per tal de posar-hi remei
• Veure l'espai on es farà l'exposició (estar-hi una estona)
• Realitzar unes bones respiracions abans de començar (o durant la xerrada si cal)
• Pensar en positiu (tot anirà bé i al final només seran uns minuts)

Quan superes per fi el dia i fas l'exposició i tot surt bé la satisfacció personal és enorme i et dóna seguretat per una propera, a més, reptes com aquests posen emoció al nostre dia a dia, repetirem! (deixem però uns dies de recuperació...)

Feliç divendres!

Què tal el dia?

Hi ha dies més tranquils que altres però sovint situacions inesperades, desagradables o excitants ens provoquen emocions més o menys intenses que hem de gestionar. A vegades a la feina no tot va com una rosa i ens toca gestionar temes delicats que provoquen enuig, ira, o directament que ens posen de mala llet. El repte és, com ho afrontem per a que no ens afecti massa ni ens bloquegi? 

Veiem algunes característiques d'aquesta emoció:

• La ira és una emoció bàsica però complexa (és l’expressió d'altres emocions) i universal , es dona en totes les cultures i societats del mon.
• L’enuig, la ràbia i per últim la ira apareixen quan alguna cosa no ens va bé, ens ofenen, ens fereixen...i és la forma que tenim de reivindicar la nostra postura, de posar-nos en valor i defensar els nostres interessos. Per tant, te una funció, el problema és quan s’expressa de forma desmesurada
• És una de les emocions que més ens costa de controlar
• Ens fa respondre de forma intensa i ens pot fer perdre el control dels nostres actes provocant uns danys que poden ser irreparables, tant a nosaltres mateixos com als altres
• Quan la ira s’insta.la com a resposta habitual es pot convertir en agressivitat i això pot ser una veritable problema per a conviure o treballar amb altres persones

Com ho fem per controlar aquestes situacions i que no se’ns en vagi la pinsa? Tots tenim truquets per controlar “el pronto” per exemple:

• Respira, en serio, respirar va molt bé, mentre respires fas disminuir l’impacte físic de la ràbia
• Ves a fer un volt, surt, estira les cames, camina, apartar-se de la situació rebaixa la nostra activació emocional i fisiològica
• Ser més flexible, perdonar, escoltar la versió dels altres també ajuda a reduir la ira
• Sempre pots recórrer a alguna cosa que et faci somriure o sentir-te bé, un company, una til.la, xocolata, posar-te música...

Hi ha dies que ho gestionem millor que altres, ningú és perfecte, però adonar-te’n és el primer pas.

Feliç divendres!

Remei instantani per la mala llet

No Surrender

Ha estat una setmana dura. Quan després de molt esforç, il·lusió i nits sense dormir les coses no surten com esperaves, el cop és fort.

L’Inspira festival inclusiu era per nosaltres més que feina, era posar un trosset de tu en un acte que significava molt per moltes persones. Tot estava a punt i durant unes hores vam tocar el somni de puntetes però el final no va ser el que esperàvem i la sensació de fracàs i cansament acumulat van aparèixer amb força. És cert que va ser un factor extern el que ens va obligar a plegar, no hi podíem fer res, no ho podíem controlar però tot i així tens la sensació d’haver fallat.

Durant el festival vam viure en primera persona molts dels valors que celebràvem, hi va haver il·lusió, creativitat, esforç, superació, entusiasme, actitud, felicitat, amistat...i al final va sorgir la resiliència.

Com sabeu, la resiliència és la capacitat de superació, de sortir amb més força de moments difícils i sens dubte en aquesta casa aquest és un valor molt present. L’inspira ens ha donat molts exemples: Que es posa a ploure com si no hi hagués demà, doncs es busquen bufadors de jardineria i motxos de sota terra (i del Mercadona) i apa, tothom a eixugar l’escenari!...que no es pot seguir amb la festa, doncs es treuen les forces d’on sigui per començar a recollir fins la matinada, que la gent es queixa, doncs s’ofereix la possibilitat de tornar els diners de l'entrada donant tota una lliçó d’elegància i humilitat (i si, encara que sembli mentida, hi ha gent que ha demanat el retorn dels diners)

No tothom és igual de resilient però és una competència que es pot entrenar. El que ajuda és envoltar-se de persones optimistes i enèrgiques. El treball en equip "cura", motiva i empodera a les persones  i aquests dies hem tornat a deixar ben clar que a la Fundació MAP tenim el millor equip del mon!

Tornarem! Feliç divendres

Inspirats

El 27 de setembre del 2013 publicava el primer post d’aquest bloc, avui fa 5 anys d’aquell dia i ja en van 183!!

Reconec que mantenir el compromís no ha estat fàcil, la inspiració no sempre és present, el temps és just, és difícil no repetir temes...però en moments de bloqueig penso en els motius pels quals vaig començar a escriure el bloc, per mi és una forma de retornar tot el que aquesta casa em dóna dia a dia. 

Fer 50 anys és tot un èxit i els últims mesos a la Fundació MAP han estat plens d'activitat frenètica i nous reptes, moments de nervis però també de molta il.lusió. 

El gran dia s'acosta, l'Inspira festival inclusiu obrirà per fi les portes. Tot venut i més que hauríem venut, més de 4000 persones ens acompanyaran més de 100 persones voluntàries que ho faran possible. Gaudirem d'una festa per a tothom pensada amb el cor fins l'últim detall. 

Personalment ha estat una experiència molt especial, he après moltíssim i m'he sentit afortunada de treballar al costat de persones increïbles que m'inspiren i tot ho veuen possible, ho aconseguirem i serà un èxit! ho haurem de repetir!

L'inspira m'ha inspirat i el trobaré a faltar!

Feliç divendres

Nova temporada!

Després de les merescudes vacances, ja hi tornem a ser! La veritat, és que no podem negar que els primers dies del retorn a la rutina costen...horaris, obligacions, presses, nous cursos, però alhora és un moment perfecte per proposar-se nous reptes, canvis... i si no arribem a tot en podem deixar algun per any nou!

Allunyar-te de tot durant uns dies (com més lluny millor) és la millor forma de créixer i inspirar-te. Descobrir nous països, cultures i formes de viure a més de ser realment emocionant et dona la oportunitat de reflexionar i et fa qüestionar la pròpia forma d’entendre la vida.

Perquè hi ha països on la seva gent és més feliç que en altres? Quins son els factors més rellevants alhora de valorar la nostra satisfacció com a habitants d’un lloc o altre? 

Segons l’informe anual de felicitat de la ONU hi ha sis variables clau alhora de mesurar el benestar social: els ingressos que tenim, l’esperança de vida, les polítiques socials, la llibertat, la confiança i la generositat.

Aquest any el país considerat el més feliç del mon ha estat Finlàndia i el més trist Burundi. D’una llista de 156, els països nòrdics ocupen els primers llocs.

Les dures condicions climàtiques no suposen cap problema greu (ja tenen les saunes i el Pare Noel). I és que a Finlàndia no veus policia enlloc (en tenen menys de la meitat que a Espanya) no la necessiten, és una societat transparent i amb poques desigualtats. L’educació no és elitista, no depèn de tenir més o menys diners, tenen un sistema educatiu dels millors del mon i no existeixen les universitats privades! La cura de la natura i del mediambient forma part del seu ADN, tot és de fusta, net i ho reciclen tot! Les ajudes socials i econòmiques a les famílies fan que gairebé no existeixi la desigualtat de gènere. Son gent tranquil.la i senzilla, no hi ha prou fred ni foscor que no puguin superar amb una bona tassa de xocolata calenta i unes manualitats a la vora del foc. 

Segur que algun dia el nostre país petit apareixerà en aquest rànquing, perquè deixant a part la situació política actual i altres problemes varis, és sens dubte un dels millors llocs on viure. 

Us deixo amb un espectacle únic, la màgia del cel,  potser aquest és el secret de la felicitat dels nòrdics. Feliç divendres!

Rovaniemi (Finlàndia) 04/09/2018