El "secret" de la felicitat

Com sabeu, el nostre cervell és pura química. Els neurotransmissors com la dopamina, la serotonina, la noradrenalina o les endorfines son substàncies que comuniquen les nostres neurones provocant efectes a nivell fisiològic, cognitiu, emocional i conductual. Per aquest motiu els nivells que tinguem de cada una d’elles és fonamental pel nostre benestar.

Avui parlem una mica de les endorfines, les minúscules partícules que ens proporcionen el plaer i felicitat que tant necessitem. Veiem les seves funcions principals:

• En ser alliberades provoquen una sensació de benestar i calma tant a nivell físic com mental de forma natural

• Quan tenim nivells baixos d’endorfines apareixen símptomes de depressió o ansietat

• Tenen la funció d’inhibir el dolor, quan per exemple ens donem un cop els nostres neurotransmissors segreguen aquesta substància reduint temporalment aquest dolor per permetre al nostre organisme tenir una resposta ràpida i adaptativa. Actuen igual si el dolor és emocional o psicològic (una mala notícia), parant “el cop” i deixant cert temps per preparar-te i afrontar el que calgui

• Nivells alts d’endorfines es relacionen amb un millor funcionament del nostre sistema immunitari

Hi ha conductes que ens permeten potenciar la producció d’aquest important component, per exemple riure, un bon fart de riure ens pujarà els nivells donant una sensació de felicitat i benestar, complir un somni o un objectiu i la satisfacció que sentim quan ho aconseguim també fa augmentar el nostres nivells d’endorfines. L’exercici físic, dormir bé i les hores suficients, els petons, les abraçades, l’amor, la xocolata, la gratitud…també ens ajudaran a estar millor, fàcil, no?

Feliç divendres

Ho pots fer en 2 minuts?

Segurament et passa que comences el dia amb una bona llista de tasques que t’agradaria o hauries de fer...algunes més urgents o importants, petites, grans... i al final del dia, oh sorpresa! la llista està gairebé igual! (i si no et passa...digues com t’ho fas???)

Existeixen una bona pila de mètodes que t’ajuden a organitzar-te però la gran dificultat és complir-los sense evitar que les interferències se't mengin el temps. 

Alguns del més coneguts son el mètode Pomodoro (ja en vàrem parlar fa un temps), el time blocking, la regla del minut o el mètode GTD (Getting things done) de l’expert en productivitat David Allen. Tots ells pretenen registrar i ordenar tot el que hem de fer alliberant la nostra ment de la càrrega que suposa recordar tot el que has de fer i reduint així el nivell d'estrès que això provoca.

El mètode GTD utilitza la tècnica dels 2-5 minuts, segons aquesta tot el que puguis fer en menys de 5 minuts, fes-ho de forma immediata. Aquesta tècnica té 5 fases:

1. Recopilar: Apuntar tot el que has de fer, tot (personal i laboral)
2. Analitzar: Preguntar-te què pots fer immediatament, i el que no classificar-ho per grups o temàtiques
3. Organitzar: Posem data, agenda en paper o digital
4. Fer: Anem fent segons el que hem planificat (si ens deixen ;)
5. Revisar: Al final del dia veiem com ha anat i el que quedi, ho posposem per l’endemà, quin remei!

El més important és intentar millorar la tècnica i adaptar-la al nostre propi estil, hi ha dies de tot, no?

Feliç divendres!

Organitzacions resilients

Ja hem parlat en vàries ocasions de la resiliència, una competència clau en el temps que vivim. Actualment aquesta capacitat de refer-se de les adversitats arriba a les empreses com a element clau per a la supervivència.

Una organització resilient és aquella capaç de resistir i adaptar-se a canvis ràpids i incerts, una nova cultura que posa èmfasi en la força de les persones i els equips per tirar endavant en èpoques de crisi i incertesa.Les entitats i empreses resilients ofereixen seguretat psicològica, son transparents i promouen la implicació de totes les persones generant espais de col.laboració i cuidant l’ambient de treball al màxim.

Comentem algunes de les característiques que té una empresa resilient:

• Utilitzen eines que faciliten la feina com per ara eines digitals de col.laboració i gestió del coneixement, això implica formació continuada per tal d’estar al cas de totes les novetats
• El Treball en equip és indispensable i també fomentar l’empoderament de les persones
• Polivalència, adaptació, flexibilitat. Equips i persones que es poden ajudar, substituir i col.laborar quan faci falta.
• La gestió emocional és clau pel benestar, cal cuidar i donar eines per reduir l'estrès l’ansietat
• Implicació i responsabilitat. Les organitzacions resilients compten amb persones implicades que “s’arremanguen” quan fa falta i es creixen davant les dificultats
• És molt important tenir un alt nivell de comunicació i transparència, cal compartir la informació amb les persones que col.laboren en la organització, sinó és dificil tenir la seva implicació i motivació.

Jo diria que la nostra entitat ha demostrat sobradament durant l’últim any que és una organització resilient, forta, que supera les dificultats i en surt reforçada i és obviament és gràcies a totes les persones que en formem part, totes importants posant el nostre granet de sorra...ens en sortirem!

Endavant!

I seguim...

Doncs es veu que tindrem sis setmanes més d’hivern, almenys això ha dictaminat la marmota més famosa del món, en Phil. Com sabeu cada 2 de Febrer al petit poble Punxsutawney, Pensilvania es porta a terme una cerimònia de les mes frikis que existeixen i que va fer famosa la peli Groundhog Day (El dia de la marmota) en català la van traduir per Atrapat en el temps. 

Diu la tradició que si el dia està ennuvolat i la marmota no veu la seva ombra, surt del cau i això vol dir que l’hivern durarà poc. Contràriament si fa sol i veu la seva ombra ella torna a entrar al cau i això indica que el fred s’allargarà sis setmanes més.

Últimament la realitat que vivim em recorda molt a la pel.lícula en qüestió. Sona el despertador (potser variem la cançó o la melodia..) i au, cap a treballar i després tornar a casa sense saltar-se el “toc de queda”. Cada dia ens relacionem amb les mateixes persones, la nostra beneïda i petita bombolla i tot sense sortir del nostre poble de dilluns a diumenge i repetim... Pel camí anem perdent dies al costat de persones que estimem, llocs que voldríem conèixer i alguns somnis….i guanyem pors, inseguretats i comencem a dubtar seriosament si recuperarem mai la nostra forma de vida pre pandèmia.

A El dia de la Marmota el seu protagonista té l’oportunitat de viure el mateix dia infinitat de vegades i això li permet aprendre dels errors que va cometre el dia anterior i poc a poc va descobrint l’essencial, allò que realment el fa feliç, les petites coses i les relacions humanes.

I això em fa pensar que potser si que aprendrem alguna cosa nosaltres també, potser si que en un futur ens fixarem i cuidarem més a totes les persones que tenim al voltant sense pensar tant en el futur i vivint més el present que al final és l’únic segur que tenim, l'aquí i ara.

Feliç divendres!

Meet (me) II

Últimament ens queixem molt...la nostra vida està molt limitada per les restriccions i la por. Una de les quexes més habituals de la nova realitat és que els cursos, les reunions, el treball online no son el mateix que presencials...i és ben veritat.

El teletreball i la formació en línia s’han convertit en eines indispensables en aquests temps de pandèmia però en realitat fa molts anys que s’utilitzen.

El principal problema actual és que al ser la única forma segura de comunicar-nos s’ha portat al límit i a totes les àrees de la nostra vida. Amb la pantalla fem activitats de tota mena, parlem amb la família, amics, fem cursos, tallers...i fins i tot activitats físiques, dansa, ioga, gimnàs, idiomes, música i extraescolars de tota mena, i al final, hem acabat saturatxs de tanta connexió.

A continuació veiem alguns dels principals problemes que implica aquesta metodologia:

• Es perd molta informació, l’expressivitat, el llenguatge no verbal, tant important en la comunicació, queden molt reduïdes
• La persona que dirigeix la reunió o imparteix el curs pot tenir una sensació de soledat i manca d’interacció que desmotiven i desgasten força la veritat. Una classe o una reunió de dues hores per exemple, és realment esgotador per totes les parts implicades
• Els problemes de connexió, i temes informàtics varis posen a prova la nostra paciència diariament, ara no va el micro, ara es veu borrós, no es pot compartir la pantalla, s’ha penjat….son les noves realitats que ens trobem cada dia.
• Les relacions entre persones també s’han vist afectades, el xerrar, comentar, proposar, riure plegats es troba a faltar i a més, també son factors molt importants per l’aprenentatge i el benestar emocional

En resum, hem d’aguantar i tenir (encara més) paciència i pensar que potser algun dia tornarem a les aules i als despatxos...tant de bo!

Feliç divendres!

Meet (me)

La pandèmia ha provocat un canvi important en la forma que ens comuniquem en tots els àmbits de la vida, també a la feina.

La presencialitat a la que estàvem acostumats/ades ha deixat de ser imprescindible per algunes de les nostres tasques diàries i ha estat substituïda per eines i plataformes digitals que fan possible la interacció entre companyxs, reunions, formació, entrevistes de selecció de personal...

Al principi es fa estrany parlar a una pantalla, es perd informació, expressivitat...a més les connexions poden fallar o haver-hi problemes tècnics que son una dificultat afegida que genera molt malestar. Malauradament però, no tenim més remei que acostumar-nos-hi.

Les reunions virtuals tenen beneficis, per exemple:

• Augmenten la productivitat i l’efectivitat, es va molt per feina, les interrupcions es limiten, es respecta el torn de paraula… tot això et fa estalviar molt temps
• Fem menys desplaçaments i per tant menys despesa, cuidem el medi ambient i reduim també el risc de patir algun accident. Això els que vivim a comarques ho hem patit molt ja que per ben poca cosa, per exemple una reunió de 2 hores, moltes vegades ens feia perdre el matí sencer.
• Es valora el talent per sobre de la presència
• No hi ha fronteres físiques, pots arribar arreu del món, reunir-te amb col.laboradorxs que estan lluny, formar-te sense haver de desplaçar-te...

La propera setmana veurem els principals inconvenients o problemes del treball i les reunions en línia.

Feliç divendres!

Any nou...vida nova?

Aquest final d’any de 2020 mai havia estat tan desitjat, volíem passar pàgina i començar de nou amb energies i esperances renovades. La realitat però, és que encara ens queda un llarg camí per endavant abans de tornar (si és que es pot) a la “normalitat” o almenys a una vida sense tantes pors.

Els principis d’any fins ara eren moments de reflexió, anàlisi i definició de nous projectes i objectius.

Segons diferents estudis només el 10% de nosaltres manté i compleix els propòsits d’any nou. Canviar hàbits o comportaments és realment difícil i requereix molta constància i esforç.

No hi massa secrets, per canviar coses a la nostre dia a dia caldria:

• Plantejar-se objectius realistes i petits (que es puguin realitzar)
• Escriure (millor en paper) el que vols aconseguir, de forma detallada i precisa, també és una forma de compromís i un full de ruta
• Prioritzar, primer una cosa i després l’altre, quan ens plantegem massa canvis alhora, malament
• Compartir els teus propòsits també ajuda, qui millor que les persones del teu entorn per donar-te un cop de mà?
• Podem fallar però el més important és seguir, tornar-ho a intentar

La veritat és que els propòsits del 2021 segurament els centrarem a esquivar el virus, rebre la vacuna i no acabar emocionalment massa tocats/ades de tot plegat.

Va 2021, som-hi!

Feliç divendres