Una abraçada!

El contacte físic és necessari pel nostre benestar. En la nostra relació amb els altres sempre hi ha present un contacte. Algunes persones tenen tendència a acostar-se molt quan parlen i si et separes es van acostant més i més...altres que toquen molt, que donen copets a l'esquena, també hi ha els petoners o petoneres i per últim els fans de les abraçades.

I d’aquesta conducta volia avui escriure, una abraçada costa ben poc de fer i te un gran poder. Es diu que les neurones necessiten almenys 6 segons per a connectar amb l’emoció, doncs aquest seria el temps mínim que ha de durar una abraçada per a que el procés químic que provoca es consolidi al nostre cervell.

Una abraçada és una mitja de comunicació entre dues persones i pot expressar diferents emocions sense utilitzar ni una sola paraula, pots saludar, donar afecte, consol, ànims...a més te molts beneficis tant fisiològics com emocionals, aquests serien per mi els més importants:

• Quan ens abracem s’alliberen diferents substàncies que intervenen en el nostre estat d’ànim i en la motivació com ara la serotonina i la dopamina que tenen un efecte sedant i produeixen una sensació de tranquil·litat i benestar. S’ha estudiat que aquest efecte no només dura mentre t’abracen sinó que es manté força temps després.  També es segrega oxitocina que és l’hormona del vincle, a més contacte més vincle o el que també es coneix com “el roze hace el cariño”
• Redueix l’estrès i l’ansietat
• Millora l’autoestima ja que et fa sentir valorat, això és molt important sobre tot durant la infància que és quan construïm la nostra personalitat  
• Ens proporcionen seguretat i protecció
• Transmet energia i fortalesa
• Millora les relacions interpersonals, apropa a les persones

A més de tots aquestes beneficis, les abraçades curen, son màgiques i això les nostres filles i fills ho saben molt bé. 

Perquè quan ens fem grans ja no ens abracem tant? Avui dia existeixen fins i tot teràpies que utilitzen les abraçades i el contacte físic per alleujar els símptomes de la depressió i altres malalties. Us sembla poc? I a més son gratis!

Amb aquest post reivindico la tornada de l’abraçada, feliç divendres!

Sempre endavant

Abans de res volia excusar-me per les dues últimes setmanes en les que no he publicat el meu post dels divendres.  

El que va començar com una iniciativa pròpia amb l’objectiu de compartir coneixement s’ha consolidat al llarg de gairebé quatre anys amb la publicació setmanal d’un petit escrit o reflexió sobre temes diversos relacionats amb les persones, el recurs més important de qualsevol empresa. A dia d’avui he publicat 121 posts que han tingut més de 10.000 visites i 280 comentaris des del mes de Juliol de 2013, per mi significa molt.

Els vostres comentaris, mails, propostes i opinions son la meva principal font d’inspiració i motivació. Durant tota la setmana penso, recullo informació,  preparo i planifico cada post fins el dijous a la nit que és quan m’assec a escriure. Un procés llarg i que implica un esforç per estar al dia, llegir molt, pensar en temes que poden ser interessants, divertits i curiosos... Tot un repte que em vaig posar a mi mateixa i que he mantingut fermament durant tot aquest temps.

Fa mesos que visc una situació personal complicada, la greu malaltia d’una de les persones que més estimo en aquest mon ha trasbalsat i remogut la meva vida. Les últimes setmanes han estat molt complicades i no he pogut escriure, no he tingut el temps, ni la inspiració ni la força per fer-ho. Ara la situació sembla que s’ha estabilitzat i per poc que pugui seguiré endavant perquè una de les coses que m’ha ensenyat aquesta persona és a acabar sempre allò que començo, a ser fidel i compromesa i així ho faré.

Tots passem èpoques difícils i això afecta a totes les àrees de la nostra vida, també a la feina. És molt difícil deixar de banda allò que t'afecta, hem d'aprendre a gestionar-ho i és més fàcil si el nostre entorn ens dóna un cop de ma. Sentir-se cuidat, escoltat i acompanyat és el que es necessita per recuperar-se el més aviat possible.

Aquest post d’avui és un agraïment per tot el vostre suport i comprensió, és una gran sort estar envoltada de tan bona gent.

Feliç divendres!

                                                 "Sempre endavant" (afores de Gallup, New Mexico)

La vida és curta i la vida és llarga, però no en aquest ordre

L’altre dia esmorzant va sortir un tema de conversa amb els companys força interessant i que curiosament apareix més com més grans ens fem. Un d’ells em va convidar a escriure sobre el perquè ens sembla que el temps passi més ràpid quan tenim fills (gràcies per la proposta Enric)
És un clàssic que la gent més gran et recordi constantment la rapidesa amb la que passen els anys i els fills es fan grans i quan t’ho diuen no fas gaire cas però la realitat és que la percepció del pas del temps varia segons l’edat. 

El procediment pel qual les persones mesurem el temps no està totalment definit, existeixen diverses teories al respecte, n’he fet un petit recull:

• L’ efecte telescopi,  es tracta d’una alteració o error en la memòria, tenim tendència a percebre els fets recents com a més llunyans en el temps i els fets llunyans com a més recents. Aquest efecte es focalitza ens fets de la memòria autobiogràfica i amb l’edat es torna més freqüent
• L’efecte de reminiscència. La nostra memòria està marcada per certs esdeveniments significatius que ens ajuden a mesurar el temps viscut. El primer dia d'institut, el dia que vas marxar de casa els pares, el naixement d’un fill, el primer viatge, la primera feina.... aquests fets generen una pila de records d'aquells que no oblides fins que arriba un moment en que la vida es torna més rutinària i no generes tants records. La vida amb 20 anys està plena de primeres vegades. Tenim molt bona memòria per les coses que passen per primera vegada i molt dolenta per les coses que es repeteixen milers de vegades.
  Jutgem el temps segons el nombre de records que tenim i la seva intensitat. La base de la vida son les emocions, noves experiencies i sensacions, aquestes creen punts de referència en el temps. El temps a la nostra ment és subjectiu i es percep mitjançant la localització d'aquests punts de referència que nosaltres mateixos hem creat. Com més records iguals tenim, més ràpid passa el temps, perquè ens instal.lem en la rutina i la comoditat i això ens aporta ben poc.  Segons aquesta teoria per sentir que aprofitem el temps al màxim cal omplir els nostres dies de noves experiències, aprenentatges, emocions fugint al màxim de la rutina.
• Una tercera teoria defensa que aquesta percepció te a veure amb l’estrès, la rapidesa amb el que es mou el nostre entorn genera estrès, afecta a la nostra memòria i ens pot fer envellir de forma més ràpida

Tot i que aquesta sensació de que al fer-se gran el temps sembla que passi més ràpid és molt comú, no existeix una paraula per a descriure-la. En aquest sentit un creatiu americà anomenat John Koening va elaborar el The Dictionary of Obscure Sorrows, una web i canal de you tube de molt èxit on recull paraules noves inventades per a descriure aquestes emocions que no tenen nom. Ell crea el concepte de “zenosyne” per explicar aquest fenomen i l’acompanya d’un vídeo molt interessant, l’adjunto a veure què us sembla, feliç divendres!  La vida és curta i la vida és llarga

                                                          Bufa ben fort princesa

No pensis en un ós polar

Si et dic: durant el pròxim minut no pensis en un ós polar. Pensa en el que vulguis però sobretot no pensis en un ós polar. Ok ja ha passat el minut. Ho has aconseguit? Què ha passat? Segurament no hauràs pogut apartar de la teva ment la imatge d’un ós blanc. 

Perquè si ens diuen que no pensem en una cosa concreta o en un problema o quelcom que ens preocupa o angoixa encara hi pensem més? Aquest fenomen en psicologia l’explica la Teoria dels processos irònics de Daniel Merton Wegner, professor de Harvard que va estudiar diferents processos relacionats amb el control mental.

Segons l’autor, existeix un mecanisme de control mental bimodal, és a dir, una part de la ment treballa de forma intencionada, conscient i voluntària i l’altre (la irònica) és un procés de supervisió involuntari i no conscient. En l’exemple de l’ós, la part conscient de la ment compliria la instrucció de no pensar en l’ós però la ment irònica, actuaria com a supervisora i vigilaria qualsevol indici de pensament relacionat amb l´ós provocant així (irònicament) que els pensaments apareguin.

A la nostra vida diària tenim molts “ossos polars “que mantenen ocupada la nostra ment, una reunió important, una decisió a prendre, records dolorosos, pors, monstres que ens visiten de nit...intentem no pensar-hi però de vegades és difícil i el nostre estat d'ànim i fins i tot la nostra conducta es veu condicionada per aquests pensaments. Cal prioritzar i relativitzar la seva importància ja que al final només son això, pensaments i per tant els podem controlar, canviar i fer desaparèixer, a continuació us consells que proposa en Wegner:

• Triar un distractor i concentrar-te en ell. Pensa en un altre cosa, canviar a l’ós (problema que tinguem) per un per un gos groc o qualsevol altre animal o cosa
• Posposar el pensament, és complicat però pots imposar-te no pensar-hi durant uns dies
• No fer moltes coses alhora: Estudis demostren que les persones molt ocupades i amb alta càrrega mental tendeixen a tenir més pensaments no desitjats. 
• Enfrontar-se a l’ós. Encara que sigui dur, pot ser efectiu pensar en l’ós de forma controlada i en moments adequats, fer-hi front i esbrinar el perquè d’un pensament recurrent a vegades és la única forma de que desaparegui
• La meditació, el mindfulness i l’esport també ajuden a evitar pensaments no desitjats

Escriure aquest post se’m va acudir després de veure una peli el cap de setmana passat i que en la meva opinió exemplifica molt bé aquest fenomen. Parlo d’Un monstruo viene a verme. No faré spoilers ja que val molt la pena veure-la, només dir que és d’aquelles pelis que creen una atmosfera especial a la sala, una sensació de comunió entre els espectadors que quan acaba genera un silenci total a la sala, ningú s’aixeca, necessites uns segons per recuperar-te i tornar a la realitat, això és la màgia del cinema, què gran ets J.A.Bayona! Aneu al cinema i comentem! la peli toca altres temes molt interessants, si som un grupet podriem muntar un cine-fòrum, qui s’apunta?

Feliç divendres!

Ja tinc el llibre a punt, per comparar...

Bona nit

Una de les coses que ens agrada del cap de setmana és que no cal matinar, podem allargar una estoneta al llit, i és que... a qui no li agrada dormir? 

Dormir es un plaer per a la majoria de nosaltres però també una necessitat fisiològica fonamental. Mentre dormim l’organisme desenvolupa tot un seguit de  processos bioquímics que el regeneren i la nostra ment processa tota la informació que ha rebut durant el dia. Els experts recomanen dormir entre 6 i 8 hores diàries, ni més ni menys, dormir poc o dormir massa és igualment perjudicial per la nostra salut.

Moltes vegades oblidem la importància de la son però en realitat els problemes per dormir son força habituals i generen molt malestar, ansietat, cansament, baixes mèdiques...cal cuidar les nostres rutines i esforçar-se per dormir les hores necessàries, si no és possible s'hauria de consultar per si hi ha algun factor que provoqui aquest problema.

Descansar sense despertador, fer una migdiada al sofà el diumenge...son petits grans moments de benestar que ens aporten molts beneficis, recordem-ne alguns:

• Dormir com cal millora la memòria, enforteix les connexions neuronals, la memòria a curt termini es transforma en memòria a llar termini fixant així la informació
• Potencia la nostra creativitat, la imaginació creix produint noves idees. Dormir és necessari per poder mantenir la concentració al llarg del dia i per ser més efectius i precisos en tot el que fem, la son provoca errors, oblits....
• És necessari per regenerar el sistema immunitari i protegir el nostre cor
• Ens aporta l’energia necessària per afrontar un nou dia
• Ajuda a combatre la depressió, mentre dormim el cos genera i equilibra els nivells de melanina i serotonina proporcionant benestar i tranquil·litat. Descansant el temps necessari mantenim l’estrès i el cansament a ratlla i ens fa estar de més bon humor!
• Dormir les hores necessàries contribueix a controlar la gana (i el pes), la falta de son fa que el cos demani més quantitat de menjar
• Dormir ens fa més guap@s, durant les hores de descans es donen processos que afavoreixen la qualitat de la nostra pell i evita que ens surtin ulleres d'ós panda!

La veritat és que jo sóc força marmota i molt fan de les migdiades, estaria bé poder-ne fer cada dia, diuen que amb 20 minutets n'hi ha prou per augmentar la nostra concentració i productivitat.

Per si un dia no aconseguiu dormir us deixo la meva cançó de bressol preferida, feliç divendres!

Bona nit - Els Pets

No deixis de caminar

Tots sabem que fer exercici és fonamental per la nostra salut. Moltes vegades però ens centrem en els beneficis que fer esport te pel nostre cos, és a dir ens quedem en el pla físic (que no és poc) però cal tenir en compte els gran valor que l’exercici físic aporta a la nostra ment i a la nostra salut emocional.

Caminar o córrer de forma regular redueix el risc de patir malalties com la diabetis, el colesterol, hipertensió, problemes de circulació, sobrepès, millora el nostre sistema immunitari, etc.

Els beneficis a nivell mental son també molt importants, repassem els principals:

• Redueix el nostre nivell d’estrès, fer esport ens relaxa. Al fer exercici el nostre cos genera endorfines que son les “hormones del benestar”, això ens fa sentor millor, més positius i feliços
• Augmenta la nostra autoestima. Superar-se cada dia, fer una mica més, ser constant fins i tot en dies en els que estàs més cansat o plou o no en tens ganes...et fan sentir orgullós de tu mateix, satisfet. Ens sentirem millor i amb més energia i auto confiança, aquí tot val, ballar, anar amb bici, caminar, saltar, nedar, esquiar, escalar, córrer...el més important és moure't
• Millora l’estat d’ànim, si tens un d’aquells dies tontos no hi ha res millor que sortir a que et doni l’aire i suar una mica per sentir-te millor. Personalment l’esport em fa desconectar i gaudir de l’aquí i ara sense pensar en res concret i això em carrega les piles per una bona estona i a més tinc la sort de poder-ho fer en un entorn natural preciós i sorprenent
• Hi ha estudis que demostren que l’exercici físic moderat oxigena el nostre cervell estimulant el lòbul frontal que està relacionat amb la creativitat, sobretot si es pot fer a l’aire lliure i en entorns naturals, es genera una alliberació i un estat mental d’expansió que afavoreix l’aparició de noves idees, projectes i solucions
• El treball aeròbic regular millora la capacitat per centrar l’atenció, les persones actives tenen un funcionament cerebral més eficient que les sedentàries
• Ens ajuda a memoritzar millor nova informació, una mica d’esport t’ajuda a estudiar!

El més difícil de tot plegat és ser constant i crear l’hàbit, buscar temps, sempre hem de trobar una estona del dia per dedicar-nos a nosaltres mateixos. Els beneficis es veuen de seguida  (en poques setmanes). El més important és, com diuen els Txarango: 

 “No deixis de caminar encara que et fallin les forces, no deixis de caminar"

"No deixis de caminar" Petrified Forest National Park

Feliç divendres

Quan érem joves

Les emocions son com la nostra pell, és impossible separar-se d’elles i per tant és molt important saber gestionar-les bé per  poder viure tranquils i feliços.

Hem parlat moltes vegades de les emocions bàsiques o primàries, com recordareu, es troben  presents en tots nosaltres i son la resposta immediata a determinats estímuls: ira, por, fàstic, alegria, tristesa i sorpresa. No hi ha emocions bones o dolentes, totes tenen la seva funció.

Avui volia parlar d’una emoció que no és de les primàries ja que requereix un cert nivell d’elaboració  i valoració de la persona i que a tots ens acompanya de tant en tant (a alguns més que a altres) aquest matí ja l’ he sentit només llevar-me al recordar la data, 30 de setembre, un any més al sac, uff com pesen! És la nostra amiga, la nostàlgia.

D’entrada la podríem relacionar amb la tristesa ja que l’orígen de la pròpia paraula és la suma de “nostos”que vol dir tornar i “algos” que és sinònim de dolor, seria com la pena que sentim per quelcom que hem tingut en el passat i ja no tenim, és el record d’allò perdut el que ens fa sentir la nostàlgia i generalment son records d’experiències i moments feliços per tant podríem dir que es una barreja de tristesa, alegria i cert consol al transportar-nos temporalment a aquell lloc on vam anar de viatge, a un dia concret, una persona especial...

La nostàlgia és una emoció que sol aparèixer conforme ens anem fent grans, en dates senyalades com aniversaris, nadals, crisi dels 40...altres vegades apareix de sobte davant d’estímuls concrets com una foto, una olor, una cançó. Normalment te una durada curta, uns minuts, unes hores o un parell de dies, i és inofensiva per la nostra salut però si s’allarga gaire més i la tristesa guanya terreny podria portar problemes d’ansietat o depressió. L’hauríem de diferenciar de la melancolia que és un sentiment de tristesa general que no necessàriament va lligada al record d’algun esdeveniment o persona del passat  i de fet és el nom que antigament es donava a la depressió.

Per sentir-nos millor quan tenim aquests dies estranys de “morrinya” no hi ha res millor que molts “mimos” un bon sopar i una mica de música. Curiosament quan estem baixos tenim tendència a escoltar música trista, sembla un acte masoquista no? Doncs no, segons un estudi de la Universitat d’Ohio els nivells de l’hormona prolactina augmenten quan estem tristos i produeix un efecte psicològic de consol,  per tant amb un alt nivell d’aquesta hormona ens sentim millor. Els científics van  comprovar que les cançons amb melodies lentes i lletres tristes augmentaven els nivells de prolactina provocant una sensació d’alleujament emocional.

No sé si serà per les hormones o no però la música sempre ha estat una gran medicina per les emocions i és curiós com a vegades només sentint unes notes canvia el nostre estat d’ànim al moment. Una cançó que a mi personalment em porta a la nostàlgia últimament és When we were Young de l’Adele. Vaig tenir la sort de sentir-la en directe i fa posar la pell de gallina i volar els teus pensaments, és difícil no emocionar-se amb lletres així, us enllaço una versió de "Quan érem joves"

                                                When we were Young- Adele

Quina és la cançó que us posa nostàlgics i nostàlgiques?

Feliç divendres!