Llenguatge i realitat

Aquest post el dividiré en dues parts ja que el tema és extens i (en la meva opinió) molt interessant: El llenguatge com a motor del nostre pensament. Els dos posts no aniran seguits ja que la setmana vinent (com cada any) toca parlar d’ Òscars...

El llenguatge que aprenem i utilitzem condiciona la nostra forma de pensar i configura la nostra imatge del món. Aquesta afirmació és una evidència provada i molt estudiada arreu del món.

El llenguatge doncs te molt poder sobre nosaltres i pot reflectir i preservar determinades estructures socials i influenciar la forma en la que percebem la realitat (Parks & Roberton, 1998)

Centraré el tema en el llenguatge sexista que exclou i de com aquest fet (entre molts altres) ha anat formant de forma subtil i amagada les diferències entre gèneres.

Personalment quan sento com es parla i s’escriu gairebé sempre i de forma inconscient i sistemàtica en masculí "genèric" no em sento representada en absolut. Els nens son nens i les nenes nenes, son paraules i gèneres diferents i per sort avui en dia a la majoria d’escoles i instituts elles ho tenen molt clar i ho reivindiquen amb força.  Si posem un exemple ben proper veiem que als serveis residencials d’aquesta casa hi treballen un 90% de professionals dones però gairebé sempre parlem de “monitors”. Si, ho sé, és inconscient, sempre s’ha fet així, no hi ha cap mala intenció...però perquè no canviar ja i parlar de monitores? O professionals dels serveis residencials o monitors/es...alguna forma on totes les persones s’hi sentin representades.

Portem dècades utilitzant el llenguatge sense perspectiva de gènere, considerant el masculí com a genèric, suposadament per augmentar la rapidesa alhora de parlar però en realitat aquesta forma d’expressar-se no és inclusiva i darrera porta moltes vegades amagada la necessitat de mantenir l’estatus quo d’un patriarcat que perd poder, cada vegada més ridícul i passat de moda.

Des de petites hem hagut d’intuir o esbrinar quan s’està parlant de dones, nenes o noies ja que se’ns ha ensenyat que el masculí no està “marcat” i serveix per homes i dones i en canvi el femení si està marcat i només es refereix al gènere femení.

Diferents llenguatges i estructures gramaticals provoques diferències cognitives entre les persones, el llenguatge no és inofensiu.

El debat sobre el llenguatge inclusiu no és nou (es remunta als anys 70) ni és una moda i te infinit nombre de de fans i també de haters.

A la segona part d’aquest pot veurem els arguments més comuns en contra d’utilitzar aquest llenguatge inclusiu. Perquè canviar el llenguatge és un primer pas per canviar la realitat.

Feliç divendres a totes i tots!

Plou i no fa sol

Ets d’aquelles persones que quan veus el sol de bon matí comences el dia amb més força? Jo si, sense cap dubte, tot i que sempre em llevo que encara és negre nit m’encanta veure com surt el sol conduint cap a la feina, tant, que moltes vegades em paro un moment per poder gaudir d’aquest moment tan especial. Necessito el sol, és la meva vitamina. Doncs aquesta setmana ni un dia, ni un dia hem vist el sol i això afecta al nostre estat d’ànim i a la nostra energia. El fet de no poder sortir a fer activitats a l’aire lliure, mullar-te, enfangar-te, viure situacions de risc a la carretera... és una tortura.

S’han realitzat moltíssims estudis sobre aquest tema i algunes de les conclusions son:

• Els dies amb molt vent poden fer augmentar els nostres nivells d’estrès i malestar, a més de reaccions físiques com mareig o mal de cap
• Les altes temperatures augmenten els nivells d’agressivitat de les persones i correlacionen amb conductes violentes, la calor augmenta la nostra irritabilitat i el mateix passa amb les pluges continuades
• La pluja pot provocar un estat d’ànim de certa tristesa si es dona molts dies seguits. Si és en certa mesura i poca intensitat proporciona certa calma i sensació de benestar (dins de casa, és clar)
• La llum solar te una clara incidència en la sensació que tenim de cansament, al fer-se fosc la nostra energia va baixant i es prepara per descansar. A més llum solar més ganes de fer coses, més empenta i motivació
• Les persones amb migranya o problemes en les articulacions es veuen encara més afectades pels canvis climàtics

No a totes ens afecta per igual però segur que aquesta setmana (i amb el blue Monday pel mig encara més) no ha estat la més happy del que portem d’any...tot i així avui serà un gran dia, és divendres!

Ok Google

Que Google ha canviat la forma en la que treballem i ens comuniquem ja no és cap secret.

Des de l’escola a casa i a la feina, les eines de Google son ja indispensables al nostre dia a dia. Correus, calendaris, formularis, mapes, fotos...pràcticament gestionem la nostra vida amb elles. Les nostres filles i fills son experts en classroom, treballen en línia, es reuneixen amb les companyes des de casa, presenten els treballs...realment aquests recursos han suposat un canvi en la manera de treballar de totes nosaltres.

Fins i tot aparells com el Google home, un regal que aquests nadals ho ha petat, un altaveu intel·ligent que només demanant en veu alta et posa el capítol que vulguis de la teva sèrie preferida o una alarma o la cançó que vulguis escoltar...

En aquesta casa estem sempre a la última i ja fa temps que el  nostre correu estimat Outlook amb les seves tasques es va transformar en Gmail. Com tots els canvis, al principi va ser una mica drama però a dia d’avui el nou format ja s’ha guanyat la nostra admiració...o no?

Aquest 2020 anem més enllà i ens formarem en totes les eines Google, el Drive, formularis, Keep, Sites, calendar, fotos...sens dubte recursos que ben utilitzats son molt útils i augment la nostra productivitat.  Tota la informació que necessitem de forma compartida i d’accés ràpid i fàcil des de qualsevol lloc del món.

Esteu a punt per Googlelitzar-vos?

Feliç divendres

Tot és començar

M’encanta la sensació de tenir tot l’any per davant, és la oportunitat perfecte per començar el que sigui, un principi, una pàgina en blanc i el moment ideal per preguntar-te: quan va ser la última vegada que vas fer alguna cosa per primera vegada?

Al principi d’un nou any tot son bons propòsits, el més difícil és mantenir-los, traçar un pla, escriure’l i posar-te a treballar. Les ganes d’aprendre son una qualitat que tenim més o menys desenvolupada i penso sincerament que mai és tard, una carrera, una feina, un projecte personal, un viatge, tot és començar.

Hi ha estudis que diuen que només compleixen els objectius d’any nou el 8% de les persones, aquí teniu alguna idea per no ser del 92% restant:

• Establir objectius petits i poc ambiciosos que es puguin anar complint poc a poc

• Planificar, definir accions concretes i detallades, això ens farà anar més enllà de la simple intenció

• Involucrar a altres persones amb objectius comuns augmentarà el nostre compromís

• Perdonar-te els errors i celebrar cada petit èxit

Des d’aquí reivindico les primeres vegades, la por, els nervis, la pèrdua de control que suposa sortir de la nostra zona de confort, aquest risc es converteix en creixement personal (tinguem èxit o no).

No hi ha fronteres ni límits, només excuses (i mandra). Va som-hi!

Feliç any i Feliç divendres!

El que vull per festes

Després de 32 escrits al 2019, arriba l’últim post de l’any, espero que al llarg de tot aquest temps encara us faci acabar la setmana amb una petita reflexió o un somriure.

En aquestes èpoques l’ambient de Nadal ens envaeix, llums, regals, festes, pelis, cançons, l’Amazon, espectacles d'escola....tot gira entorn aquesta data. La celebració del Nadal va canviant al llarg de la nostra vida, en general com més jove ets més t’agrada, més ho gaudeixes sense preocupacions. Si alguna cosa he après del Nadal i de totes les festes de l’any és que cal viure-les al màxim amb les teves persones preferides. L’any passat tancava amb un anunci impactant sobre la importància de passar el màxim de temps amb qui estimes i aquest acabo també amb un anunci, i és que la publicitat és una eina de comunicació brutal.

Segur que moltes vegades has pensat o somiat amb retrobar-te amb algú que fa molt que no veus, doncs a què esperes? El Nadal pot ser la millor excusa per fer-ho. I si penseu en retrobaments...un de cinèfil i màgic. Imagineu l’Elliot i l’E.T de nou junts? Doncs fet, després de gairebé 40 anys un anunci d’Xfinity ho ha fet realitat...mireu-lo, pell de gallina.

Temps, necessitem molt temps compartit, moments, records, experiències i molts farts de riure. És l’únic que no es pot recuperar ni comprar i és el que realment ens dona la felicitat.

I com deia la gran diva al seu himne nadalenc...

Re-trobada

Feliç divendres i Feliç 2020!

Forever young

Avui va de cine i del pas del temps i de com els nostres actors i actrius preferits van també creixent i marxant però per sort la màgia del cine els mantindrà sempre vius (i amb les noves tecnologies de retoc digital seran eternament joves)

Ja feia molts dies que ho esperava i per fi, 27 de Novembre, 22.00h, Netflix, llar de foc, nerviosa i expectant per veure els meus ídols junts de nou... i sona In the Still of the Night dels The Five Satins que és només la primera cançó d’una banda sonora preciosa, els ulls com plats i el pols accelerat...La càmera avança lentament i recorre els passadissos d’una residència d’avis fins que es para i l’enfoca a ell.

Així comença la última delicatessen sobre la màfia als USA de Martin Scorsese, The Irishman (El Irlandés) amb el el seu trio d’actors insígnia, Robert de Niro, Al Pacino i Joe Pesci, i de regal una mica de Harvey Keitel. No faré ni un sol spoiler (ho prometo) però és que sóc tan fan d’aquesta colla que tornar-los a veure junts m’ha impactat. El Irlandés té una mica totes les meves pelis preferides del gènere, Malas calles, Uno de los nuestros, Casino, El Padrino...

El film és una història de més de tres hores sobre la culpa, el rancor i l’arrepentiment al llarg de tota una vida i aquest pas del temps és captat d’una forma fascinant gràcies a les eines de retoc digital que et permeten veure els mateixos protagonistes amb 20 anys i amb 80, impressiona molt la veritat. Aquesta tècnica és utilitzada cada vegada més tot i que és molt cara i implica moltes hores de feina, és increïble tot el que es pot fer! 

Aprofiteu aquests dies de Nadal per veure-la seguida i atentament, no està pensada per ser una mini sèrie, és una gran pel·lícula que us atraparà amb una banda sonora (Glenn Miller, Muddy Waters, Rolling Stones, U2, the Beach boys, George Harrison...),un muntatge, estètica, vestuari...espectacular.

Només espero que no sigui la última vegada d’ Scorsese-de Niro-Pesci-Pacino!

Feliç divendres!

Thanks

Ahir com cada quart dijous de novembre es va celebrar als Estats Units el dia d’acció de gràcies. Sóc una enamorada d’aquest país i el thanksgiving day és una de les tradicions que més m’agraden del món. Aquesta diada va ser declarada festa nacional l’any 1863 pel president Abraham Lincoln i és considerat un dia molt important per les famílies que es reuneixen per donar gràcies per tot el que tenen.

En la meva opinió avui en dia no donem massa les gràcies , ens queixem molt, això si, però les gràcies costen més. La gratitud és una emoció molt potent i que te uns efectes molt positius en el nostre benestar. I és que ser una persona agraïda no costa tant esforç, és gratis i te molt beneficis:

• Ser agraïda millora la nostra salut física i mental, et fa estar bé amb tu mateix/a
• Millora la nostra autoestima ja que ens fa valorar tot el que tenim i hem aconseguit, per petit que sigui  i això et dóna força i motivació per seguir i afrontar les dificultats, et fa més resilient
• Practicar i entrenar la gratitud és possible, es pot començar per coses petites del dia a dia, a casa a la feina...i podem anar més enllà reflexionant cada dia sobre tot el que tenim. I si a més de reflexionar ho escrius, encara te més impacte.

Un exercici molt potent que podem practicar és donar les gràcies a les persones que estimem per tot el que fan i són per nosaltres, en viu i en directe, cara a cara, sense que vingui a “cuento” de res, la reacció és impagable. Ho hauríem de fer més sovint, el temps passa molt ràpid i a vegades s'escapa de les nostres mans. Proveu i ja veureu quina satisfacció!

I aprofito per donar les gràcies pel vostre suport durant tots aquests anys

;) feliç divendres