Recursos molt humans

Fora etiquetes, les etiquetes son per la roba!

“Tant si creus que pots, com si creus que no pots, en ambdós casos tens raó". Amb aquesta dita de Henry Ford resumiríem el que és la teoria de la "profecia auto complerta" o Efecte Pigmalió, aquesta explica que quan tenim una creença ferma sobre alguna persona o algun fet, s’acaba complint. Això passa per art de màgia? No, la nostra conducta intenta ser coherent amb les nostres creences (estiguin justificades o no). Amb altres paraules, em refereixo a les “etiquetes”, aquells cartellets que tots portem a sobre i que sense voler-ho ens condicionen.

La profecia auto complerta s'ha estudiat molt en l'àmbit acadèmic i laboral. A l’àmbit educatiu s’ha comprovat que els nens i nenes que tenen millors resultats a l'escola són aquells que els professors "profetitzen" que ho faran millor. Com pensen que ho faran millor, utilitzen més recursos amb ells, els dediquen més temps i finalment obtenen millors resultats que aquells sobre els quals s'ha pensat en un primer moment que tenen menys possibilitats de fer-ho bé. A l’àmbit laboral passa exactament el mateix,  els col·laboradors “preferits” del cap solen tenir més "èxit" i estan més ben vistos en general, de vegades, basant-se en les seves competències o rendiment...però de vegades no. Un cap o un company/a que constantment dubta de la nostra capacitat perquè ens ha etiquetat com a poc eficaç, poc fiable, lent, massa cautelós...pot provocar que ens ho acabem creient i ens faci dubtar de nosaltres mateixos.

Un responsable, cap o un company de feina té una imatge formada dels seus col·laboradors o companys i els tracta segons aquesta imatge. Aquesta imatge la podem percerbre encara no sigui comunicada de forma explícita. Quan la imatge és positiva, cap problema però quan és negativa, passa el contrari. Per desgràcia tenim el costum de formar-nos idees negatives de les persones que ens envolten i ens fixem més en els seus errors i menys en els seus talents i virtuts. Amb la qual cosa projectem imatges negatives que dificulten la nostra comunicació i provoquen que a la persona li sigui més difícil expressar-se amb naturalitat i des del seu talent, fent-ho des de les seves inseguretats i temors. 

Quan la comunicació està encallada, a causa de les imatges negatives formades d'uns i altres, podem buscar preguntes que facilitin un canvi de visió. ¿Què ha fet bé aquesta persona últimament? Recordar un moment en que va aconseguir algun objectiu, o un moment en el qual va mostrar una de les seves qualitats. Si ens centrem en aquest potencial, en el millor de cadascú, resoldrem situacions encallades.

Aprendre a desenvolupar la capacitat afirmativa, reconèixer i apreciar els èxits dels altres, ens ajudarà no posar etiquetes injustes, a treure el millor de les persones i a tenir millors relacions interpersonals. Aplicat a les empreses, eliminar etiquetes cohesiona equips, dona confiança als treballadors/ores, augmenta la implicació i el compromís i tot això te un efecte directe als resultats de l’empresa.

Feliç divendres!