Ets més d'esquerra o de dreta?

El nostre cervell es troba totalment separat per dos hemisferis, el dret i l'esquerra. A l’interior del cervell es troba el cos callós, constituït per milions de fibres nervioses que uneixen els dos hemisferis. Cada hemisferi processa la informació de manera totalment diferent; l'esquerra és el nostre pensament lògic i racional, mentre que el dret és la nostra part més creativa i emocional.

Aquí teniu un petit resum amb les funcions dels dos hemisferis:

HEMISFERI ESQUERRA		HEMISFERI DRET
Més racional		Més emocional
Numèric		Artístic
Digital		Analògic
Llenguatge		Música
Temps		Espai
Història		Geografia
Successiu		Simultani
Anàlisi		Síntesi
Lògic-racional		Intuïció
Abstracte		Concret
Deducció		Imaginació
Actiu		Receptiu
Seriós		Humor
Esforç		Innovació
Repetició		Creativitat
Objectiu		Subjectiu
Emocions positives		Emocions negatives

Utilitzem cada costat del nostre cervell depenent de la tasca que portem a terme,  però malgrat aquest fet, alguns teòrics i investigadors creuen que pot haver-hi un costat del cervell que predomina en cada persona.

En lloc de treballar de forma planificada, les persones que són més aviat d'hemisferi dret actuen de forma espontània i prefereixen la informació abstracta i incerta. Són persones intuïtives i espontànies i enfoquen la vida de forma pràctica. Son també molt visuals  i prefereixen  expressar-se a través d'accions més que paraules. Tenen un gran desig d'explorar i entendre perquè les coses són com són i el que podrien ser.

Les persones amb l'hemisferi esquerra dominant processen les dades anant del particular al general i son molt metòdiques abans de treure conclusions o prendre decisions. Es guien més pel pensament racional que per la intuïció.
Hi ha moltes proves i tests que et diuen quin és el teu costat dominant, aquí us deixo un enllaç d’un mini test molt senzill que us pot donar una primera impressió, encara que segur que ha ho haureu endevinat.

http://www.brain-test.net/braintest/eng/

Per cert, jo en qüestió de d’hemisferis sóc molt del dret! I tu?

 Feliç divendres!

Qui te boca, s'equivoca

La cruel derrota del Barça de dissabte passat em va fer reflexionar (lògicament després d’una fase d’emprenyament obligatòria)... Perquè tolerem tan malament  el fracàs? Què en podem treure dels errors?

En primer lloc potser caldria considerar l’error com una oportunitat per aprendre, sembla un tòpic però és cert, si analitzem bé segur que trobarem causes que ens han portat al fracàs i que podem modificar en un futur per evitar caure al mateix parany. De fet,  la història de la humanitat està plena d'errors que van suposar importants descobriments com ara, el continent Americà, el iogurt, els post-its, etc..

Vivim en una societat que premia l'encert i penalitza l'error, aquest fet es dona en els diferents àmbits de les nostres vides: escoles, feina, entorn personal... La nostra por a equivocar-nos es tradueix sovint en por a decidir. Si no decidim, no fallem i si no fallem, no ens podem fer retrets ni ens sentirem culpables. Preferim que altres decideixin per nosaltres abans d’arriscar-nos, aquesta actitud ens limita i frena el nostre creixement com a persones  ja que acabem diluint la nostra llibertat dins d'un grup en el qual no hàgim de prendre decisions . En reconèixer la nostra equivocació estem prenent el control dels nostres actes en lloc de culpar a tercers . Per tant, cada error assumit ens recorda que molt del bo i el dolent que ens passa depèn de nosaltres, assumir aquest fet és un gran pas.

Analitzar el que ha sortit malament i sintetitzar la clau de l'error significa pujar un esglaó en la nostra evolució personal. Així , qui posseeix intel·ligència emocional  interpreta el que passa al seu voltant i treu conclusions per augmentar les conclusions positives i reduir les negatives.

Algunes recomanacions per aprendre dels nostres errors:

-Demanar disculpes, quan ens equivoquem hem de demanar perdó i si pot ser en persona, sense vergonya ni orgull.

-Intentem no ser massa perfeccionistes, és impossible fer-ho tot bé i no equivocar-se mai, hem de ser humils, és impossible ser un crack en tot el que es fa.

-Hem d’entendre  i analitzar el perquè d’un error, això ens ajudarà a no tornar-nos a equivocar.

-No ens hem de rendir mai, ja sabeu “el que la sigue, la consigue”

Com deia James Joyce "Les equivocacions són els portals del descobriment" Espero que el Barça analitzi a fons els motius del seu fracàs d’enguany i en surti reforçat per les temporades futures.

Feliç divendres i Visca el Barça!

Les preguntes que no ens fem

Els nostres pensaments i les nostres emocions moltes vegades estan dirigits per les preguntes que ens fem davant de determinats fets. Per exemple, si escoltem una notícia que ens enfada i ens posa de mal humor, segurament serà perquè davant el que ha passat ens hem fet una pregunta que ha desencadenat aquestes emocions, una pregunta com ara: perquè el mon és tan injust? O perquè hi ha tanta gent dolenta? Aquestes preguntes condicionaran doncs el que pensem i sentim.

Tenim tendència al llarg de la nostra vida a fer-nos el mateix tipus de pregunta, arribant així a les mateixes respostes i limitant el nostre desenvolupament i la nostra creativitat, segurament per por al dolor, al rebuig o al fracàs. Si prenem consciència de la importància d’aquestes preguntes podrem realment començar a canviar moltes coses.

Hi ha disciplines que ens poden donar un cop de ma i guiar-nos durant un procés de canvi, per exemple el coaching que està basat en aquest tipus de preguntes clau amb la finalitat d'aprofundir i extreure les respostes veritables que fan avançar a les persones.

S’ha de ser valent o valenta per a donar resposta a les quëstions clau, per ser conscient de les pròpies autolimitacions i sortir de la zona de confort.

Exemple de preguntes clau podrien ser: Com et veus d’aquí a 5 anys? Què és el que més valores de la teva vida? Estàs fent realment el que voldria fer? Què voldries que la gent penses de tu?

La nostra conducta i actitud davant la vida és el resultat de les nostres experiències passades, de com les representem internament, per tant quelasevol canvi és a les nostres mans. T’atreveixes?

Mireu aquest interessant i curt vídeo de dos minuts...molt il.lustratiu!

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=47rQkTPWW2I

Feliç divendres

Som el que mengem

Es diu que les persones som el que mengem, i és ben veritat. Som molt conscients que hem de menjar de forma sana i equilibrada....però som igual de conscients del perquè mengem o una cosa o un altre? Perquè tenim tendència a triar uns aliments i a rebutjar-ne altres? Què diu el que mengem sobre les nostres emocions? De vegades, els conflictes emocionals s'expressen mitjançant alteracions en el menjar, l'alimentació emocional afecta -quan no determina-l'alimentació física.

Hi ha molts estudis i llibres sobre aquest tema, en destaco un parell que son els que he llegit.

Montse Bradford explica en el seu últim llibre “L'alimentació i les emocions” que "El que pensem genera emocions, però també el que mengem ". Hi ha una causa-efecte entre el que ingerim i com ens sentim després. L’autora considera que hi ha aliments que generen una sang àcida (amb la qual construïm estrès, malaltia i desequilibri ) i altres que, per contra, la alcalinitzen (amb el que obtenim energia, vitalitat i salut). L'alimentació és un dels factors principals que ens acosta a l'estabilitat, l'harmonia  i la pau.

Segons Bradford hi ha aliments (xocolata, alcohol, estimulants, sucres, llevats...)que condueixen a la hipersensibilitat  i altres (carn, pernil, embotits, ous ... ) que ens posen tensos i colèrics ...abusar més o  menys d’un tipus ens conduirà cap a la ingesta compulsiva de l’altre grup d’aliments, es tractaria doncs de trobar un equilibri entre les dues grans classes d’aliments (ho trobareu ben explicat al seu llibre).

Un altre llibre interessant és "Alimentació emocional . La relació entre les emocions i els conflictes amb el menjar " d’Isabel Menéndez que explica com es relaciona la nostra ment amb el nostre cos. Els experts consideren que  hi ha una relació directa entre la quantitat d'energia que percebem com a necessària i la inclinació a consumir certs productes. El gust pel cafè, el te negre o la carn s'associa amb la percepció interna que no tenim energia. En canvi l'afició pel sucre o l'alcohol es relaciona amb la sensació que tenim energia de més i necessitem compensar l'ansietat que ens genera. El consum d'aquests aliments, que aparentment ens ajuden a regular l'energia, causa una alteració del pH en la sang, és llavors quan en el pla físic apareixen els problemes digestius i en el pla emocional augmenta la irritabilitat, la depressió, l'ansietat i s'incrementen les pors.
També s'ha pogut comprovar que els éssers humans busquem els sabors dolços quan experimentem sensacions d'abandonament o falta d'afecte.

En resum, cal aprendre a menjar per equilibrar-nos emocionalment, aquí us deixo uns recull de consells:

• Segons els experts, el grup d'aliments que millor contribueix a regular les emocions, són els cereals. Aquests són rics en Vitamina B que influeix directament en el sistema nerviós. S'ha establert que el consum freqüent de cereals incideix en la disminució de l'ansietat i en la bona disposició davant la vida.

• Alguns aliments consumits en excés augmenten la producció d'adrenalina, la desconcentració i la tendència a l'evasió. A aquest grup pertanyen els estimulants (cafè, te), l'alcohol, els sucres refinats, les farines blanques, la llet sencera i algunes fruites de sabor potent com la pinya, plàtan, alvocat, mango...

• Altres menjars ingerits en grans quantitats provoquen un efecte de passivitat i dificultat per actuar. Són els greixos saturats, els formatges salats i secs, els ous, els embotits i la sal.

• Els aliments que poden ser consumits regularment per equilibrar les emocions i mantenir la bona salut del cos són la fruita seca, les verdures fresques, proteïnes vegetals, cereals i pastes integrals, a més de peixos i mariscs.

Doncs apa, si us ha estrat la gana, “al loro” amb el que trieu i sobretot mengeu amb calma i si podeu, en bona companyia. Bon profit!

Feliç divendres i Feliç Festa major!

Les Reunions

Totes les reunions a les que assistim son necessàries? Hi dediquem massa temps? Les allarguem sense motiu?

Les reunions són absolutament necessàries perquè constitueixen mecanismes de coordinació fonamentals entre els diferents nivells d'una empresa, cal però fer-ne un bon us, planificar-les i preparar-les per a que siguin efectives.

Una reunió pot tenir diferents objectius: resoldre problemes, prendre decisions o informar sobre algun tema quan no es pot fer ni per telèfon , ni per correu electrònic, etc.

Cal tenir en compte que durant el temps que estiguem reunits la nostra càrrega de treball habitual augmentarà ja que tindrem correus sense contestar, trucades per fer i altres feines acumulades. 

Aquí us deixo uns quants consells que he anat recollint i que m’han semblat útils:

• Cal ser puntual, per reunir-nos cal quadrar diverses agendes i no podem fer perdre el temps a la gent, a més, aquest fet ja pot crear un mal ambient o tensió a la reunió.
• Hem de definir uns objectius reals, cal tenir clar per a que ens reunim i  quins temes s'han de preparar.
• Convocar les persones adequades. Els participants que assisteixin a la reunió han de ser el mínim nombre necessari perquè aquesta es realitzi de forma ràpida i productiva, les persones convocades han de veure clar per a què son a la reunió.
• Respectar l'ordre del dia definit per a la reunió i si cal, redactar una acta consensuada amb la resta d'assistents per tal de validar tots els temes tractats.
• Respectar el torn de paraula. Una reunió ha de tenir una dinàmica de conversa alternada, on cada part escolti a l'altra, cal que tothom pugui defensar els seus arguments assertivament. 
• Limitar la durada de la reunió, ja sabeu... "El bo si breu, dues vegades bo". Una hora o hora i mitja és un temps més que suficient, si una reunió s'allarga massa pot passar que els assistents desconnectin i perdin l'interès en els temes que s’estan tractant (quan la gent comença a mirar els mòbils, el rellotge...)o també que la gent s’estressi perquè te altres tasques pendents de realitzar.
• Crear un bon clima i intentar que tothom participi amb llibertat, és important que els participants se sentin còmodes i segurs per expressar-se, poden resultar útils les dinàmiques per a trencar el gel abans de començar (un dia us en parlaré).
• Triar una bona hora per a reunir-se, convenient per a tothom. Cal que tothom disposi de l’energia necessària per afrontar la reunió. Per ajudar a mantenir els nivells de glucosa del personal i que no decaigui la concentració,  ajuden molt uns dolços, aigua, sucs...

Si penseu en altres consells per a millorar les reunions de feina els podeu deixar escrits al blog i els comentem entre totes i tots.

Feliç divendres

La química de les relacions

Ja tenim aquí la de Setmana Santa i tot seguit Sant Jordi! L’Infodivendres marxa de vacances i per aquest motiu avui recomanaré un llibre per si algú encara no sap quin comprar o regalar per la diada.

Després de donar-hi moltes voltes...he triat “La química de les relacions” de Ferran Ramon-Cortés. Un llibre de fàcil lectura, entretingut i basat en històries reals que et fan reflexionar sobre les relacions interpersonals a la família, amb els amics i en l’àmbit laboral. Mitjançant curts  relats l’autor aconsegueix que ens sentim identificats amb les emocions que descriu i així prenem consciència de la importància de conèixer, identificar i gestionar les nostres emocions, pensaments i conductes.

La química de les relacions relata l’art de construir i mantenir vincles personals, l’autor explica quins aspectes ajuden a enfortir les relacions o a destruir-les.

Personalment el que m’ha agradat més d’aquest llibre és la metàfora de la “balança emocional” que utilitza l’autor, una forma molt visual de descriure les relacions humanes. 

Explica que hi ha actes que aporten plom a la balança, son les accions negatives, i hi ha altres accions d’or que inclinen la balança cap al costat positiu. 

Tot allò que fem pels altres genera emocions positives o negatives i incideix en les nostres relacions. Reconeixements, agraïments, afalacs, mostres d’afecte o d’atenció inclinen la balança cap al costat bo, generant emocions positives. En canvi, crítiques, retrets, menyspreus, manca de sinceritat o traïcions de confiança generen sentiments negatius i fan que aquesta s’inclini cap al costat contrari. Les relacions funcionen,segons Ramon-Cortés, simplement quan a la balança s’inclina l’agulla cap al costat bo.

També em va cridar l’atenció d’aquest llibre la diferència de pes que tenen segons l’autor, els actes negatius i els positius, serien necessàries cinc accions positives per contrarestar-ne una de negativa. Perquè tenim tanta tendència a recordar el negatiu de tot plegat, les dificultats, els problemes, els conflictes...els valorem més que els petits èxits? sens dubte ens cal reflexionar sobre aquest tema, hem d’omplir la nostra balança d’or!

PD: Espero les vostres recomanacions de llibres per Sant Jordi :) 

Feliç Setmana Santa,
Feliç Sant Jordi, 
Feliç divendres

L'assertivitat

Quantes vegades t’has trobat en una reunió de feina o treballant amb un equip de persones i no has expressat lliurament la teva opinió? Quantes vegades t’has “mossegat la llengua” per quedar bé o evitar conflictes i això t’ha generat un malestar que pot durar hores...o dies? Perquè ens comportem així? Quina capacitat caldria millorar per tenir relacions interpersonals més efectives i lliures d’estrès? Ser assertius ens ajudaria molt.

L'assertivitat és una habilitat social que consisteix en manifestar de manera clara, sincera i respectuosa les nostres opinions, emocions, pensaments i sentiments. Ser assertius permet defensar els nostres drets, acceptar els pensaments i les crítiques dels altres sense sentir-nos amenaçats ni culpables i ens ajuda a  saber dir que “no”. L’assertivitat és la fermesa, la seguretat personal i la confiança en un mateix.

Està relacionada amb la capacitat de comunicar de forma eficaç i encertada un missatge per complicat i dur que aquest sigui.

Com totes les habilitats, podem millorar el nostre nivell d’assertivitat practicant.

Algunes estratègies que ens poden ajudar a fer mes eficaces les respostes assertives poden ser:

• Tenir un bon concepte de nosaltres mateixos. Molta gent no és assertiva perquè li manca autoestima. Cal tenir tenir consciència d’un mateix, sentir-se segur i ser capaç d’autoafirmar-se.
• Planificar el que volem dir, si ordenem les nostres idees prèviament, reduirem el nostre estrès i ens comunicarem millor.
• Ser educats i respectuosos. Mai perdre els papers, si ho fem semblarem més febles, descontrolats i perdrem la nostra credibilitat, és millor contar fins a 10 (o 20) i educadament, però amb fermesa, exposar l'opinió pròpia.
• Mai recórrer a les amenaces. Si es respon a qualsevol injustícia amb fortes amenaces, la credibilitat i la cooperació desapareixeran. Una afirmació tranquil·la és molt més eficaç.
• Acceptar els nostres errors, no sempre tenim la raó.
• Escoltar activament als nostres companys/es per evitar malentesos.

Ser assertiu no sempre és fàcil, però ho hem d’intentar. Us deixo un divertit vídeo exemple de dos minutets.

https://www.youtube.com/watch?v=BdyVCvr81UA

Feliç divendres