Mama por! (primera part)

Aquests últims dies la tragèdia de Paris ha fet ben present una de les emocions més primàries i potents que experimenta l’ésser humà, la por.

La percepció d’un perill, anticipar-se a quelcom desagradable o desconegut, provoca un malestar intens acompanyat de desitjos de fugir. Aquest sentiment de por en els humans és innat i és viscut de formes diferents segons la nostra personalitat, experiència prèvia, etc. Originàriament podem dir que la por te una funció adaptativa que és clarament la de supervivència però sabem que moltes vegades la por ens limita, ens paralitza i ens fa perdre oportunitats. Avui parlarem de la por en l’àmbit més fisiològic i el proper divendres anirem una mica més enllà.

La por ens fa conscients dels perills externs que ens poden amenaçar, davant d’un fet interpretat com a perillós el nostre organisme posa en marxa un complex mecanisme:

Primer els sentits capten el focus de perill, passant a ser interpretat pel cervell, i d'aquí passa a l'acció el sistema límbic. Aquest s'encarrega de regular les emocions de lluita, fugida, i sobretot, de la supervivència de l'individu. Quan això passa, s'activa l'amígdala, que s'encarrega de desencadenar tot el sistema de la por i tot un seguit de reaccions fisiològiques comuns:

• Augment de la pressió arterial
• Augment de la velocitat en el metabolisme
• Augmenta el ritme cardíac
• Augment de la glucosa en sang
• Augmenta la segregació d’adrenalina
• Augment de la tensió muscular
• Obertura d'ulls i dilatació de pupil·les

En determinats moments de por intensa pot arribar el pànic, en aquest moment podem perdre perdre el mon de vista i la nostra capacitat per raonar ja que es desactiven els nostres lòbuls frontals, retro alimentant la por i en moltes ocasions el control sobre la pròpia conducta .

La realitat és que, per sort, en el nostre dia a dia no vivim pors gaire intenses que amenacin la nostra supervivència, aquestes respostes s’acostumen a donar en casos de fòbies i altres trastorns d’ansietat i es poden treballar mitjançant tècniques de relaxació, respiració, rebaixant la intensitat de les mateixes i els seus efectes perjudicials.

No podem negar que la por en un format més light si que apareix de tant en tant i ens pot arribar a limitar...d’aquest altre tipus de por en parlem divendres vinent, per anar fent boca us deixo un vídeo molt curtet on veureu uns quants exemples ben quotidians,

Feliç divendres

https://www.youtube.com/watch?v=J1zqCUI5wfk

Any nou, vida nova

L’inici d’ un nou any és un bon moment per a marcar-se objectius a assolir. Fer més esport, aprendre idiomes, aprimar-se… son tòpics que any rere any ens proposem i que moltes vegades ens costa complir. En l’àmbit professional també és un bon moment per plantejar-nos ser millors professionals, per aconseguir-ho ens poden ajudar aquestes reflexions:

-Definir al màxim els objectius que volem assolir i el pla d’acció per aconseguir-los, hi podem pensar i fins i tot escriure’ls i anar-los revisant al llarg de l’any.

-Ser més proactius, fer que les coses passin, amb una bona actitud gairebé tot és possible.

-Tenir més paciència i treballar de forma col•laborativa, el treball en equip és fonamental per treballar amb un clima cordial.

-Aprendre, reciclar-se. Cal analitzar els nostres punts de millora i posar fil a l’agulla el més aviat possible.

-Deixar brillar als altres, reconèixer el treball d’altres persones o com diu una frase que m’agrada molt “no hem d’apagar la llum dels altres per aconseguir que brilli la nostra”

-Aportar coses noves, idees, projectes. Donar el màxim de nosaltres mateixos sense por a equivocar-se, oblidar-nos de preguntes que sempre ens fem com ara: I si hagués dit...? Què hauria passat si...?

-Buscar la motivació a dins nostre, amb un bon sentit de l’humor i una bona dosi de somriures qualsevol feina és més fàcil i agradable.

-Ser més assertius i assertives ens ajudarà a comunicar-nos millor i tenir relacions més autèntiques i millors amb els nostres companys de feina.

-Donar les gràcies, com ja he dit altres vegades, ser agraïts és un dels principals ingredients de la felicitat.

Desitjo que al 2015 es facin realitat tots els vostres somnis. Us deixo una bonica frase dels amics de Happymots.

Feliç Divendres i Feliç 2015

Qui te un amic te un tresor (per la Gemma)

Us heu preguntat mai si te beneficis l’amistat a la feina?

Existeixen estudis que afirmen que els companys de feina que a més son amics es tornen més productius, alguns d’aquests treballs però puntualitzen que aquest fet es dona quan els dos companys-amics treballen al mateix departament ja que si son de diferents àrees l’amistat pot tenir un efecte negatiu i provocar distraccions. 

Una enquesta recent de Randstad realitzada a més de 1.000 treballadors- conclou que gairebé 7 de cada 10 (el 69%) dels enquestats afirmen que el major benefici de les amistats al lloc de treball és l’ increment del treball en equip, i el 50% afirma que és l’ increment del coneixement compartit i la comunicació oberta. 

Aquests estudis mostren que l’amistat incrementa la relació de confiança i igualtat entre les persones i aquest fet provoca que la feina es faci millor i la gent treballi més feliç, segons els experts aquestes relacions d’amistat entre els treballadors d’una empresa s’haurien de cuidar i aprofitar al màxim ja que son una font de motivació en si mateixa.

En la meva humil opinió tenir amics a la feina és molt positiu, tenir al teu costat algú en qui confiar, algú que et complementi, que t’ajudi a superar els entrebancs i els problemes i sobretot algú que et faci somriure fins i tot un dilluns al matí, això no te preu. L’amistat et dóna seguretat, et manté motivat i feliç a la vida i per tant, també a la feina. 

No és fàcil fer amics en alguns entorns laborals, les enveges, inseguretats, pors...fan que moltes vegades les persones es moguin més per l’interès, que no siguin autèntiques ni sinceres...per això si trobes algú amb qui confiar, una persona que va de cara...la teva felicitat a la feina serà completa!  Jo he tingut la gran sort de trobar-me un d’aquests tresors i és per aquest motiu que l’any acaba amb un regust amarg. Com sabeu per motius personals marxa la nostra noia de comunicació, la Gemma Molet, la meva companya de viatge ja fa quasi tres anys. Aquest post va dedicat a tu Gemma, una persona autèntica, valenta, divertida, sincera, honesta i amb un gran cor, per nosaltres avui acaba una etapa, la de companyes de feina però en continua un altre de més important: la nostra amistat, gràcies per tot bonica. 

Per acabar l’any us deixo un gran tema cantat com mai l’haureu sentit, una cançó que parla d’amistat, igualtat, somnis i pau, els meus desitjos per aquest Nadal.

https://www.youtube.com/watch?v=cSlGocYJ2Dk

Feliç divendres, Feliç Nadal i Feliç 2015

T’estimes?

L’autoestima és la valoració subjectiva que fem de nosaltres mateixos, és un dels components més importants de l’autonomia emocional i influeix directament en la relació que tenim amb nosaltres mateixos i amb el món.

Moltes vegades no sabem veure les nostres qualitats, els nostres complexes ens bloquegen, tenim pensaments negatius sobre el que som o el que fem, aquests sentiments no ens deixen avançar ni ser plenament feliços, hem d’aprendre a estimar-nos, aquí teniu uns petits consells que he trobat per recordar-los en moments “baixos”:

• Recordar els nostres grans èxits, no serveix de res rememorar els nostres errors, és millor pensar en les coses que anem aconseguint en la vida. 
• No comparar-se amb ningú, tots som únics i diferents, cal valorar el que tenim
• Mirar-se al mirall i dir en veu alta les coses positives que tenim, o escriure els nostres defectes en un paper, al veure’ls escrits podem analitzar si realment és tan greu.
• Mirar al futur (no al passat), perdonar-se els errors i no jutjar-se.
• No buscar contínuament l’aprovació i el reconeixement extern, ens pot fer pujar la moral en moment donat però pot causar addicció.   La millor forma d’influir en com ens perceben els altres és millorar la forma en que ens veiem a nosaltres mateixos. 
• No confondre la valoració amb l’arrogància (que és precisament el mecanisme de defensa que utilitzen les persones amb baixa autoestima).

Per tenir una elevada autoestima hem de decidir que som valuosos al marge dels nostres resultats i recordar sempre aquesta decisió, no ens calen proves ni resultats

Una persona amb autoestima saludable és: sàvia sense ser pedant, assertiva sense ser agressiva, poderosa sense necessitar la força, ambiciosa sense ser cobdiciosa, humil sense ser servil, i valuosa sense ser orgullosa. 

Us deixo dos vídeos molt curtets i interessants que segur us faran reflexionar sobre aquest important tema.

https://www.youtube.com/watch?v=0veDyRVv9KE
https://www.youtube.com/watch?v=wVOxby4qSDk

Feliç divendres!

Cervell d'home VS Cervell de dona

Com sabeu, existeixen molts prejudicis sobre les diferències entre homes i dones, infinitat d’estudis, molta literatura, televisió, educació, escola… des de diferents canals s’han anat formant tot un seguit de llegendes urbanes sobre en què son més bons els homes que les dones i a la inversa. Qui no ha sentit o dit mai que les dones no sabem aparcar o llegir un mapa? O bé que els homes no saben fer dues coses alhora o que no saben interpretar les nostres emocions (que son més aviat bàsics)…i com aquestes moltíssimes altres afirmacions que amb el pas dels anys es van conservant.

La majoria d’estudis demostren però que moltes d’aquestes afirmacions populars son certes i tenen una base científica. Aquestes diferències es troben en els propis cervells home/dona. A continuació us passo un resum de curiositats extretes de diversos estudis científics sobre el tema:

-Des de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pennsylvania, van concloure que el cervell de la dona i el de l'home funcionen de manera diferent: les dones són més intuïtives, tenen millor memòria i intel·ligència emocional, i els homes posseeixen una millor coordinació i percepció de l'espai. Això és així perquè en les dones es donen més connexions entre els hemisferis dret i esquerre, mentre que en els homes hi ha una major connectivitat entre les zones anterior i posterior de cada un d'ells.

-Recentment la Universitat de Califòrnia mitjançant una de les investigacions més àmplies en aquest camp (van fer escàners a quasi 1000 persones) va afirmar que el cervell de la dona és més eficient tot i ser més petit que el de l’home ja que requereix menys energia, menor nombre de neurones per dur a terme determinades tasques, concretament raonament inductiu, certes operacions numèriques, i en adaptació als canvis. Els homes, per la seva banda, mostraven una millor percepció espacial.

-Segons Richard J. Haier, neuròleg pediàtric, els homes són millors que les dones en determinades habilitats de visualització espacial. L’avantatge que tenen els homes per llegir mapes podria desaparèixer si haguessin de fer alguna cosa més a la vegada. El major nombre de connexions en el cervell femení és el que permet a les dones afrontar més tasques alhora. 

-Segons la Universitat LWL de Bochum els ulls són una finestra a les emocions de les dones i una de les principals fonts d'informació a l'hora de determinar l'estat mental d'una altra persona. Els homes tenen dificultats per captar aquesta informació, els hi costa molt detectar estats d'ànim llegint la mirada de l'altre, l’estudi revelava que les dones despleguen més activitat en àrees del cervell vinculades a les emocions i la memòria en mirar als ulls d'una altra persona.

-Davant l'estrès, homes i dones reaccionem de manera diferent: Segons l'investigador Larry Cahill en situacions d'estrès en els homes s'activa més el costat dret, vinculat amb la ràbia, i en les dones l'esquerre, on es controlen les emocions i la consciència d'un mateix, per això els homes estressats surten a córrer i les dones prefereixen una xerrada amb amigues.

El tema és apassionant i hi ha moltíssima informació que ens ajudaria a entendre molts d’aquests misteris com la “miopia emocional masculina” o la “miopia cartogràfica femenina”, per tant quan tinguem discusions de parella no ens culpem els uns als altres, culpem als nostres cervells!!

PD: jo aparco prou bé... i mapes? qui necessita mapes quan te un GPS?

Feliç divendres,

Sortir de la rutina per aprendre: l'Outdoor Training

Una de les funcions més importants a fer per un Departament de Gestió de persones és facilitar el desenvolupament continu i el creixement dels professionals que formen part d’una empresa, una de les eines principals per fer-ho és la formació. 

Avui us comentaré una eina que es diferencia del  clàssic curs dins d’una aula, es tracta de l’outdoor training que podríem traduir com a formació a l’aire lliure. 

L'outdoor training és una modalitat formativa que te l'objectiu de desenvolupar habilitats i aptituds organitzatives en un entorn natural (fora de l’oficina o habitual lloc de treball) mitjançant la reflexió a partir de la realització d’activitats pròpies del joc, els esports d’aventura i altres contextes lúdics.

Les activitats pròpies de l’outdoor training estan estructurades i pautades i conduïdes per un expert/a que facilita l’aparició d’una reflexió sobre conceptes com ara el treball en equip, iniciativa, actituds positives i negatives, problemes en la comunicació, etc...

L’eficàcia formativa d’aquestes accions es basa en proporcionar un context radicalment diferent al qual els participants estan habituats. L’outdoor training suposa un procés de trencament amb la rutina que permet veure des de noves perspectives les estructures grupals i els hàbits del dia a dia. Les situacions desconegudes faciliten l’aparició d’ elements de la personalitat que no solen manifestar-se en l’entorn corporatiu habitual.

Les diverses activitats tenen aspectes en comú:

• Permetre la discussió i l’elaboració d’estratègies: la discussió grupal permet visualitzar la responsabilitat de tots en el resultat, poden sorgir nous líders... 
• Els canvis sobtats de les normes del joc permeten veure la reacció i l’adaptació als canvis, es revisen les estratègies antigues i es troben noves formes d’actuar.
• Cal deixar espai per a la reflexió dels participants: el participant ha de fer una analogia entre l’experiència viscuda i com la pot aplicar a l’àmbit laboral. 
• El consultor els ofereix un feedback extern, en to constructiu però centrat en les dificultats i les possibilitats de millora. Facilita la reflexió i la transició de la immediatesa de l’experiència a l’analogia laboral.

El 90 per cent dels participants en outdoor training afirma haver millorat el seu rendiment individual i col·lectiu després d’aquestes activitats.

Diversos estudis avalen l’eficàcia pedagògica de les metodologies d’aprenentatge experimental o vivencial, de les quals forma part l’outdoor training.

El passat cap de setmana es va realitzar una activitat conjunta a nivell de tota la Fundació. En alguns aspectes es podria acostar força a un Outdoor training casolà. Amb l’objectiu de cohesionar equips, fomentar les relacions entre persones de diferents serveis, augmentar el sentiment de pertinença i sobretot amb l’objectiu de riure i passar-ho bé, un grup de companys i companyes van organitzar una festa sorpresa a tots aquells i aquelles que ens toca canviar de dècada aquest any. Aquest post va dedicat a tots ells i elles, a tots els assistents i a tots aquells i aquelles que no vàreu poder venir, va ser un dia molt especial ple de nervis i il·lusió. Moltíssimes gràcies per dedicar una part del vostre temps a preparar un acte tan emotiu com el de dissabte. 

Objectiu aconseguit! Sou molt grans!

Feliç (black) divendres!

Gimnàstica Cerebral

La setmana passada a la sessió del gimnàs emocional vàrem treballar una tècnica interessant i curiosa i vaig pensar que estaria bé compartir-la amb tots vosaltres, es tracta de la gimnàstica cerebral.

La Gimnàstica Cerebral o Brain Gym va ser desenvolupada  per  Paul i Gail Dennison, un matrimoni d’educadors americans experts en Quinesiologia (estudi científic del moviment humà).

Es tracta d’ una sèrie d’exercicis senzills que estimulen i desenvolupen habilitats i capacitats cerebrals creant connexions entre els dos hemisferis cerebrals a través del moviment, facilitant l’harmonia entre aspectes emocionals, físics i mentals.

La gimnàstica cerebral te molts beneficis:

Facilita nous aprenentatges, millora l’atenció i la concentració, la comunicació i les relacions interpersonals, la memòria, la motricitat i fins i tot és útil en la prevenció de malalties com l’ Alzheimer. També es una eina de regulació emocional ja que al facilitar l’equilibri de les diferents dimensions cerebrals ens ajuda a gestionar l’estrès i a no perdre el control de les nostres emocions.

A continuació us poso uns exemples, alguns els vam practicar a classe, la nostra coach ens recomana practicar-los 10  minuts al dia o bé abans d’una situació difícil o estressant:

-Amb la mà dreta tocar el genoll esquerre elevant-lo lleugerament i després amb la mà esquerra tocar el genoll dret i així successivament. 

-Per darrere del cos, amb la mà dreta tocar el peu esquerre (creuant la cama esquerra per darrera cap al costat dret del cos)  i amb la mà esquerra tocar el peu dret (creuant la cama dreta per darrera cap al costat esquerre del cos).

 -Amb la mà dreta fer cercles acariciant l'abdomen i amb el palmell de la mà esquerra ens donem copets sobre el cap i a la inversa .

 -Amb la mà dreta ens agafem el nas i creuem el braç esquerre per agafar-nos l'orella dreta amb la mà esquerra i a la inversa.  

 -A l'alçada de la cara estenem els dos dits índex l'un mirant a l'altre i la resta de la mà queda tancada.  Amb el dit índex dret fem cercles de fora cap endins i tornem el dit al centre, mentre que a la vegada amb el dit índex de la mà esquerra fem cercles de dintre cap enfora i així successivament. Posteriorment canviar la direcció de tots dos dits índex. 

-Colze dret sobre el genoll esquerra i a la inversa.

-Fer el símbol d’infinit amb els ulls, braços, cames o peus.

A la xarxa podeu trobar molts més exercicis per fer, també hi ha altres tècniques d’exercitar el nostre cervell. Us n’explico una que em va fer gràcia, es tracta d’un estudi de la Universitat de Singapur que va demostrar que els adults que jugaven a determinats jocs amb el mòbil durant almenys una hora al dia milloraven certes habilitats cerebrals, concretament funcions executives com  la presa de decisions l'afrontament de noves situacions. Van demostrar que un dels jocs més efectius era el Cut the Rope (per Android i IOs) ja que força als jugadors a pensar de forma creativa i a intentar solucions alternatives. 

Us animo a provar. Feliç divendres!!