Tu viatges?

Les competències transversals són coneixements i habilitats que apliquem en diferents situacions i cal considerar-les com a part d’un conjunt de competències que, combinades entre elles, et fan més eficient i eficaç a la feina. Les competències transversals ens aporten un important valor afegit i són independents del sector o l’ocupació d’una persona.

Aquestes competències les anem adquirint al llarg de la nostra vida per mitjà d’entorns formals i no formals d’aprenentatge. Potser no en som conscient però quan llegim, mirem una peli, viatgem, o ajudem a la canalla a fer deures estem desenvolupant i posant en pràctica tot un seguit de competències que sens dubte també podrem aplicar a les nostres feines. Moltes vegades son precisament aquest competències transversals les que ens diferencien dels altres i ens fan tenir més o menys èxit. 

En una selecció de personal és relativament fàcil valorar competències especifiques per un lloc de treball (entrevista, proves psicotècniques, dinàmiques...), però les transversals son més genèriques i presents en moltes de les activitats que fem sense ser-ne conscients, per tant, costa més fer-les visibles i valorar-les com es mereixen.

Us posaré un exemple, hi ha una pregunta que jo utilitzo força sovint quan he de seleccionar determinats perfils professionals: Tu viatges? sempre intento esbrinar si la persona viatja i com ho fa. A continuació us detallo algunes de les competències transversals més buscades actualment per les empreses i que acostumen a tenir les persones que viatgen:

• Capacitat d’organització i planificació: està molt clar, les persones que es munten els seus propis itineraris han de fer un anàlisi i un estudi previ del lloc que volen visitar, planificar l’itinerari, estades, trajectes diaris, gestionar un pressupost...
• Capacitat de Comunicació: habilitat per comunicar-se fins i tot en altres idiomes, demanar adreces, gestionar conflictes, conèixer noves cultures...
• Capacitat d’aprenentatge: Un bon viatger està sempre pensant quin serà el pròxim destí, normalment son persones que estudien llengües estrangeres que facilitin la seva relació amb gent d’altres països, llegint guies i blocs de viatge, en resum, sempre estan aprenent i els hi encanta fer-ho.
• Competències digitals: serien les capacitats tècniques per utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació. Què seria de nosaltres sense internet? Els viatgers de debò tenen la seva pròpia agència de viatges a casa, compren bitllets, hotels, estudien, comparteixen experiències mitjançant blocs, instagram...aquestes habilitats resultaran molt útils en qualsevol lloc de treball!
• Capacitat de flexibilitat i adaptació: quan viatges moltes vegades has d’improvisar, tenir un pla B per si fa mal temps o per gestionar qualsevol imprevist, competència indispensable en temps de crisi!

En definitiva, moltes de les nostres habilitats i fortaleses s’amaguen en el nostra dia a dia i en les nostres aficions, i en tenim moltes més de les que posem en un currículum!

Feliç divendres!

Responsable de felicitat

Les polítiques de Recursos Humans que implementen les empreses s’han d’adaptar contínuament a les necessitats i demandes dels seus treballadors, per fer-ho cal estar alerta, escoltar i parlar molt amb la gent. També és molt útil estar al cas del que fan altres empreses del món en matèria de gestió de persones, de tant en tant sorgeixen iniciatives originals i fàcilment aplicables a altres entorns laborals com la que avui us volia presentar.

Fa uns mesos l’empresa catalana Vòrtex va rebre el Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps 2014. Es tracta d’un reconeixement a iniciatives pioneres en temes de conciliació i benestar dels treballadors. Aquesta empresa barcelonina és la primera en integrar dins el seu organigrama la figura del  responsable de felicitat, un professional que es dedica a escoltar queixes i preocupacions dels treballadors i treballadores. 

Aquesta mesura permet  te molts avantatges: 

• Detectar i prevenir problemes i conflictes, actuant i buscant solucions en comptes de deixar que els problemes persisteixin i empitjorin amb el temps
• Augmenta la satisfacció i el benestar dels treballadors ja que sempre tenen una persona disponible per escoltar les seves demandes
• Millora l’ambient de treball
• Permet generar les polítiques de recursos humans adaptant-les al màxim a les necessitats dels treballadors, generant compromís, cohesió de grup i augmentant la motivació del personal. 

Aquestes avantatges tenen un impacte directe en la productivitat i els resultats de l’empresa, està bén comprovat que les persones felices treballen més i millor. 

Què us sembla la idea? Us agradaria disposar d’un/a responsable de felicitat? 

Us deixo amb un missatge dels amics de @superbritanico uns professionals de la felicitat!

Feliç divendres!

La professió més difícil del món

Actualment existeixen una gran diversitat de professions, unes requereixen molta formació, altres no tanta, unes demanen molta dedicació, algunes impliquen viatjar, vendre, comprar... Hi ha feines arriscades, perilloses, divertides, avorrides, estressants, riques, mecàniques, creatives…

En la meva opinió, amb esforç i lluita es pot triar la professió a la que et vols dedicar, encara que els temps siguin difícils. 

Avui m’agradaria parlar d’una professió en concret, probablement la més difícil que existeix, la podem anomenar “Director/a d’operacions”, els requisits per accedir-hi son força exigents:

• Mobilitat geogràfica
• Resistència física
• Paciència
• Disponibilitat horària (365 dies i 24 hores)
• Capacitat de negociació
• Disposició a la felicitat
• Facilitat en la creació i manteniment de relacions interpersonals
• Nocions de medicina, finances, cuina i altres disciplines

El que aquesta feina ofereix no te cap recompensa econòmica, no es tracta només d’una professió o ofici normal i corrent, probablement sigui la feina més difícil i alhora més apassionant i enriquidora del món, és una forma de viure, és un “càrrec” que et canvia per sempre i que sens dubte et fa una persona més completa i millor. Ja ho heu endevinat? Si no, mireu el vídeo i ho veureu ben clar. 

A totes les directores d’operacions del món, moltes gràcies per la vostra feina!

https://www.youtube.com/watch?v=aqbr2HbhPuw

Feliç divendres i Bona Festa major!

1, 2 i 3 i sumant!

A la Fundació MAP he viscut molts moments emocionants i especials, el primer dinar de Nadal, un dia de convidada a Ocupacional, l’acte de lliurament dels premis d’investigació, els tallers de sensibilització a les escoles...i un de bén actual va ser dimarts passat. Un equip de companyes del  Centre d’atenció especialitzada (CAE) de la Fundació MAP van presentar el seu llibre, “Art per a totes les mans” una evident demostració d’esforç, treball en equip, creativitat i molta il•lusió.....Van fer una exposició original, emocionant i tendre que va arribar als cors de tots els assistents. En la meva opinió tots aquests projectes posen de manifest el principal ingredient de la felicitat i l’èxit al lloc de treball, la il•lusió. Sense il•lusió no hi ha implicació, sense implicació no hi ha compromís i sense compromís no hi ha res, la feina es convertiria en un lloc on s’hi va a guanyar uns diners i prou, força trist si tenim en compte la quantitat d’hores que hi passem.  El nostre sector és privilegiat ja que treballant amb persones, el factor vocacional és molt present i això fa que la majoria de professionals gaudeixin de la seva feina i estiguin en constant cerca de l’excel•lència. 

Avui és el meu MAPniversari,  fa 3 anys que sóc a la Fundació, per celebrar-ho estreno nova imatge del blog i dedico el post d’avui  a tots  vosaltres que em vàreu acollir des del primer dia amb generositat i molt afecte, al vostre costat he descobert un món nou ple de reptes i emocions fortes, he après que tot està per fer i tot és possible (com deia en Miquel Martí i Pol).

És un plaer formar part d’aquesta gran família, espero estar complint amb el meu objectiu principal que és fer la vostra feina una mica més fàcil, facilitar-vos eines i recursos per a créixer professionalment i sempre amb un somriure. 

Moltíssimes gràcies per tot!

Feliç divendres

Ja tens llibre per Sant Jordi?

Falta menys d’una setmana per Sant Jordi, segurament ja portareu dies pensant quin llibre us comprareu o quin regalareu, si aneu perduts us faig tres propostes ben diferents…

Fent una breu revisió de la meva llibreria he triat tres històries que em van agradar força i a més m’han estat útils en diferents moments. 

• Per reflexionar sobre les nostres pors us recomano “Poderosamente Frágiles” de Pilar Jericó. Una novel•la interessant i divertida que explica la història d’una dona a la recerca d’un futur millor i tot el que descobreix d’ella mateixa pel camí.
• Per treballar amb els nostres fills i filles temes tan importants com la relaxació, “Tranquils i atents com una granota” de Eline Snel  un llibre pràctic i senzill que incorpora un CD de tècniques de meditació per infants de 5 a 12 anys. Aquestes eines son útils per a millorar l’atenció, la concentració, ajudar a dormir...us puc assegurar que funcionen, a casa les hem ben provat!
• Per riure i alhora reforçar el nivell d’anglès, el gran “The lemony pear”(La pera llimonera) de l’equip de @superbritanico. És un llibre diferent, amb unes il•lustracions genials i el que ens proposa són frases fetes o dites populars traduïdes literalment a l’anglès (fan molta gràcia)i a més et proporciona la forma correcte de traduir-les centrant-se en temes ben quotidians, senzillament ...m’encanta!

Bé, espero que us ajudin aquestes idees, i si teniu recomanacions a fer, estaré encantada!

Feliç divendres i feliç diada de Sant Jordi!

Que hi ha algú?

El correu electrònic és un dels canals d’informació més importants actualment, tant a la feina com a nivell personal s’ha convertit en una eina imprescindible.

El correu electrònic te moltíssimes avantatges, és barat, eficaç, ràpid i efectiu. És àgil, pots gestionar molta informació des de qualsevol lloc del món amb el teu mòbil, tauleta, portàtil... Podem fer un seguiment i tenir un control de tot el que rebem i enviem. 

Un aspecte molt positiu del mail és que no és un mitjà de comunicació intrusiu, és a dir, podem contestar quan ens vagi més bé, podem gestionar-lo, prioritzar per ordre d’importància o urgència...però la veritat és que de vegades no els contestem: ens passen per alt, ens despistem, es colapsa la safata d'entrada... T’has parat a pensar mai què passa quan no contestes un mail? Som conscients de les emocions que provoquem a la persona que espera la resposta? Aprofito aquest moment per disculpar-me si en alguna ocasió no us he contestat però la veritat és que per mi respondre els correus és una prioritat absoluta. Penso que sempre s’ha de contestar, per molta feina que tinguis, per molts correus que s’acumulin durant el dia, cal contestar. La persona que espera la teva resposta es pot sentir ignorada, no escoltada, com si el que et demana no fos important. 

A més trobo que és una falta d’educació, a ningú se li acudiria no contestar una pregunta directa que se li fa durant una reunió, oi? Doncs és el mateix.

Aquestes “no respostes” deterioren la nostra imatge, la persona pot ser vista com despistada, poc efectiva, despreocupada...i això pot afectar a les relacions amb els companys, els equips de treball, proveidors, clients, etc.

Els silencis son molt potents. Son un instrument de comunicació no verbal que diu molt de nosaltres, per tant hem de fer un esforç, gestionar bé el nostre temps i no deixar a ningú sense resposta, encara que triguem més o menys temps, encara que contestem breument...contestem!

Feliç divendres!

Creus en la sort?

Penses que les coses passen perquè han de passar? O bé ets més de l’opinió que tot succeeix perquè nosaltres fem que així sigui?

Les persones tenim tendència a atribuir els nostres èxits i fracassos a causes ben diverses, per explicar aquestes tendències podem recórrer a la Teoria de l'atribució de Weiner. Segons l’autor interpretem tot el que ens passa guiats per les nostres creences, valors i sentiments. Mitjançant la interpretació atribuïm els resultats de les conductes i esdeveniments a causes que poden ser externes o internes, controlables o incontrolables.

Tres dimensions  expliquen com realitzem aquestes atribucions:

• Localització o locus de control, que pot ser intern, per exemple: no m’han donat la feina perquè no he estat correcte a l’entrevista o extern quan culpem a l’entorn, en el mateix exemple de l’entrevista pensaríem: aquesta entrevistadora no en te ni idea o quina mala sort tinc.
• Estabilitat, intervenen factors estables i inestables, els estables son factors que no podem canviar, podem pensar que no superem entrevistes perquè som tímids i pensem que no podem canviar, som així i no depèn de nosaltres. Els factors inestables si que es poden canviar, podem pensar que no vam passar l’entrevista perquè estàvem amb dècimes de febre, per exemple.
• La capacitat de control, hi ha esdeveniments que interpretem com a controlables, si hagués pres un ibuprofè a temps hauria estat millor a l’entrevista i altres fets els considerem incontrolables, no hem agradat a l’entrevistadora perquè era molt seria.

Les persones tenim tendències marcades cap a una o altra dimensió i això condiciona el nostre pensament i la nostra conducta, si en prenem consciència podrem avançar i canviar tot allò que no ens agrada de nosaltres mateixos, és qüestió com sempre de vèncer les pròpies pors i assumir responsabilitats.

Després d'una setmana tràgica intentaré acabar fent-vos somriure, recordeu la peli "Pretty Woman"? doncs aquesta setmana fa 25 anys que es va estrenar (si si 25!), sense cap dubte va ser una de les cintes més taquilleres i famoses de la història del cine, una faula moderna de la Ventafocs que va trencar tots récords. Sabeu que els papers protagonistes anaven a ser per la Winona Ryder i en John Travolta? finalment els van aconseguir una desconeguda per Hollywood i un poc motivat Richard Gere, aquella jove Julia Roberts si que va estar de sort, o no?

Feliç divendres