Som les nostres decisions

Aquests últims mesos es parla (i molt) de decidir. Sense cap mena de dubte hi ha decisions que poden canviar les nostres vides per sempre. Però, com ho fem per prendre decisions? Què tenim en compte alhora de triar una opció o un altre?

Se suposa que les persones som essers racionals però s’ha comprovat científicament que el nostre comportament és majoritàriament automàtic, intuïtiu i sobretot emocional. De fet això te molta lògica, ja que prenem tantes decisions al llarg del dia (petites i grans) que seria impossible analitzar-les totes de forma precisa.

Quan no tenim informació suficient per prendre una decisió es posa a treballa el guionista que tots portem a dins, és adir, ens la inventem o més ben dit recorrem a les anomenades dreceres mentals que ens proporcionen estimacions ràpides que es fonamenten sobretot en experiències prèvies.

Aquestes dreceres però ens poden jugar males passades i portar-nos a cometre errors de forma sistemàtica caient en el que s’anomena “biaix cognitiu” o prejudici cognitiu, una interpretació errònia i no lògica de la informació disponible, veiem alguns exemples:

• Tenim una tendència inconscient a donar importància i credibilitat a fets que reforcin el que ja crèiem prèviament. Un exemple podria ser el que passa aquests dies en el nostre panorama polític, els que simpatitzen amb una ideologia concreta busquen els recursos i informacions que reforcin la seva creença, obviant altres postures que també poden ser lícites. 
• Utilitzem moltes vegades l’efecte “halo” , traslladem una qualitat que sol ser bona d’una persona i la generalitzem. Si una persona és bona en moltes coses, serà bona per tot (mentida!)
• A vegades per prendre decisions importants prioritzem tot el que podríem perdre si ens equivoquéssim en comptes del que podríem guanyar si ens arrisquéssim (allò de "más vale pájaro en mano"...)
• Una altra tècnica que solem utilitzar es basa en el biaix de la profecia auto complerta on nosaltres mateixos fem de endevins del futur provocant que el que creiem que passarà acabi passant (i així reforçarem la idea de que teníem raó)

El que està clar és que a ningú li agrada la incertesa, aquesta ens fa estar insegurs i intranquils  i ens pot portar a prendre decisions impulsives o precipitades. La paciència, reflexió, observació,  meditació, anàlisi de totes les possibilitats i opcions son elements que ens poden ajudar a decidir.

Les decisions que prenem ens defineixen, com deia Steven Covey: 

Feliç divendres!

Pink is the new black

Quan analitzo els posts del bloc veig que els que parlen de cinema, sèries o llibres son dels més llegits. Sempre intento escriure sobre temes ben diversos amb dos objectius clars, generar reflexions i entretenir una estona per acabar la setmana amb bon rotllo.

Quan es tracta d’entreteniment i sobretot quan comença a fer fred no podem deixar de parlar de la nova tele, les sèries i mini sèries que mica en mica es mengen literalment tota la resta de continguts de la petita pantalla.

Encara recuperant-nos de la increïble última temporada de Joc de trons arriben els Emmy premiant una nova fornada de sèries on els personatges femenins son els grans protagonistes. Aquestes històries tracten temes desgraciadament actuals com el maltractament, les agressions sexuals, les desigualtats laborals o el masclisme inherent i subtil de la nostra societat.

Parlo de tres de les sèries més premiades enguany i que us recomano moltíssim:

• This is us: Va ser amor a primera vista. El títol ja t’ho diu una mica tot, som nosaltres (i prou) La senzilla producció narra la vida d’una família americana lligant passat i present de tres vides unides per una mateixa data de naixement. Tota una sorpresa plena de moments tan emotius com propers a les nostres vides reals, un viatge emocional on sempre guanya l’amor interpretat amb encert i frescor per nous i consolidats talents. La segona temporada arrenca la setmana vinent.
• Big little lies: Te un repartiment digne d’una superproducció de Hollywood amb la Nicole Kidman fent un dels papers de la seva vida. Ens situa a un racó de mon ple de glamour, famílies perfectes, cases de cine i uns paisatges espectaculars però on res és el que sembla.  Ens fa reflexionar sobre l’amistat femenina, el masclisme encobert i el maltractament.  
• The handmaid’s tale: Reconec que va ser una sorpresa total, no em cridava massa l’atenció però només veient dos capítols m’hi vaig ben enganxar. Basada en el llibre de Margaret Atwood, la sèrie ens mostra situacions reals viscudes per les dones en un passat i a l’actualitat i es desenvolupa dins una societat hipotètica on les dones han perdut tots els seus drets i passen a ser criades assignades a famílies de classe alta que no poden tenir fills...fa posar els pels de punta! (i  ja no explico més...). La premiada protagonista és Elisabeth Moss (la Peggy de ‘Mad men’) que fa un treball impecable i commovedor.

Altres series amb un toc reivindicatiu feminista i força entretingudes: Orange is the new black, The fall, 13 reasons why i Glow (totes de Netflix). 

Us deixo l’enllaç als tràilers, i vosaltres teniu recomanacions? 

Feliç divendres

This is Us

Big little lies

The handmaid's tale

Sant tornem-hi

Sembla que durant el mes d’agost el mon es para. És moment per viatjar, descansar i gaudir de la família. El temps passa volant i quan arriba setembre costa molt tornar a la rutina.

Tots haureu sentit a parlar de la síndrome postvacacional. Diversos estudis indiquen  que entre un 30 i un 65 % de la població adulta el pateix com a  conseqüència de la tornada a la feina després de les vacances d’estiu. Es tracta d’un lleu trastorn adaptatiu, un fenomen  psicoemocional amb símptomes com ara el malestar, irritabilitat, cansament, mal de cap, baix estat d’ànim, falta d’energia o estrès.

La gran majoria de persones es recuperen amb un parell de dies i els experts recomanen consultar si el període malestar s’estén a més de 15 dies ja que segurament  els motius seran uns altres.

Alguns consells que ens proposen per fer  el retorn més fàcil son:

• Si s’ha marxat fora, intentar tornar uns dies abans de començar a la feina per tal de tenir una transició més gradual a la rutina
• Una vegada a la feina començar per tasques que ens agradin i que no requereixin massa concentració
• Respectar els horaris i no endur-se feina a casa el primer dia, tot mica en mica....
• Marcar-se nous objectius motivadors
• I com sempre, ser positius i tenir paciència...ja en tindrem  més de vacances!

Igual que nosaltres tornem a la feina, els petits (i ja no tan petits) de la casa tornen a classe, és un moment emocionant i especial per ells. Us confessaré que sóc d’aquelles mares-corcó que tot el dia fan fotos de tot, especialment de moments per recordar com els primers dies d’escola.

Acabo el post amb un vídeo amb el que m’he vist  absolutament reflectida, quan el vaig veure vaig pensar...ostres! sóc igual que aquest pare! quin consol saber que no sóc tan friki! Per mi els records i emocions que transmet una fotografia son el millor que tenim!

Feliç retorn i feliç divendres!

El primer dia d'escola

Viu l'estiu

I sense adonar-nos acaba un nou curs i amb ell tanco temporada d’infodivendres fent una mica de balanç dels posts més llegits. 

Des del mes de Setembre passat han estat 34 entrades de temes ben variats i espero entretinguts. Gràcies pels vostres comentaris, mails, trucades i converses de passadís... sempre son interessants i em donen moltes idees!

El post més llegit va ser “Paper o núvol” el passat Sant Jordi,  on comentàvem la diferència entre el format clàssic dels llibres en paper i els e-books i on a més ens recomanàvem llibres per regalar a la diada.

Una altre entrada molt visitada va ser “Quan érem joves” on parlàvem sobre les peculiaritats d’una emoció que notem més present a mesura que anem sumant anys: la nostàlgia.

També us va interessar molt el post “Perquè he plorat” on veiem els diferents tipus de llàgrima, les seves propietats principals i anomenàvem algunes de les pelis més lacrimògenes de la història.

A “L’escriptura que cura” vam explicar els beneficis de l’escriptura emocional i us vaig regalar una poesia molt especial per mi.

Som molts amants del setè art a la casa i apunts cinèfils i serièfils son sempre molt ben rebuts, per exemple “Winter is coming” sobre com les sèries han canviat la forma en la que veiem la tele i “A la recerca de Lalaland” on comentàvem les conseqüències de l’èxit van ser molt vistos.

Moltíssimes gràcies pel vostre suport, espero que aquest estiu descanseu i viatgeu tant lluny com sigui possible, ens veiem al Setembre!

Us deixo amb una bonica cançó que ens anima a descobrir i cuidar el nostre món, feliç divendres, feliç estiu!

Heal the world

Sol sóc una nota...

Com ja sabreu, una de les competències més valorades per les empreses és el treball en equip. Treballar, cooperar i col·laborar per un objectiu comú amb altres persones potencia la cohesió entre aquestes i fa emergir i millorar les habilitats dels membres augmentant així la productivitat i la qualitat del resultat final.

El treball en equip fa desenvolupar habilitats bàsiques com escoltar als altres, comunicar-se més i millor, entendre altres punts de vista, empatitzar...i per moltes persones és una pràctica molt més motivadora que el treball individual.

Segons els experts hi ha 5 factors fonamentals pel treball en equip efectiu:

• Complementarietat:  els membres es complementen, tenen habilitats diferents i on un no arriba ho fa l’altre. Aquest aspecte és important tenir-lo en compte alhora de formar un equip de treball, en la varietat es troba la riquesa
• Coordinació: és molt útil la figura d’una persona que organitzi i coordini el grup
• Comunicació: cal que tots els membres s’expressin lliurement  sense que ningú quedi exclòs, totes les opinions son igualment valuoses
• Confiança: els membres han de confiar els uns amb els altres, ningú es "penjarà"cap medalla de forma individual, els èxits o els fracassos son de tot l’equip
• Compromís:  els integrants del grup han d’estar compromesos per igual amb l’objectiu. Si n'hi ha uns que treballen més que altres hi haurà problemes segurs.

Tinc la sort de treballar en una entitat que valora i molt aquesta competència i que la te integrada com un dels seus valors més importants. 

Un clar exemple el vam viure la setmana passada. Estem en procés d’elaboració del nou pla estratègic i tots nosaltres vam ser convocats per donar la nostra visió i aportar idees de com volem que sigui l’entitat on treballem. Les línies a seguir pels propers anys seran les que decidim entre totes i tots convertint el futur de l'entitat en un repte conjunt molt motivador. Un luxe.

Us deixo amb una frase ben bonica, feliç divendres!

Un lloc per cada cosa

T’agrada l’ordre? és d’aquelles persones que no suporten tenir la casa o la taula de treball feta un cristo? La veritat és que viure en un entorn on tot està ordenat, ben posat i al seu lloc te molts beneficis.

L’ordre  exterior ens aporta ordre mental i ens fa sentir que tenim el control, ens dóna seguretat i ens fa estar més tranquils.

Existeix una metodologia japonesa que molts coneixereu per augmentar l’ordre i l’eficiència en el lloc de treball, el mètode de les 5S.  Va néixer als anys 60 a l’empresa Toyota amb l’objectiu d’aconseguir tenir els llocs de treball de tota l’empresa ben organitzats, ordenats i nets de forma permanent.  Les 5S s’aplica a moltes organitzacions industrials, de serveis, centres sanitaris, socials, educatius , etc. El mètode va ser adaptat posteriorment a occident amb el nom de “Lean manufacturing” o “just in time”

Les 5S son les inicials en japonès de les 5 fases del mètode:

• Seiri: classificació, diferenciar entre allò que necessites i deses i el que no necessites i pots llençar. Un dels problemes que tenim molts de nosaltres és que no ens agrada llençar les coses però al final n’acumulem tantes que no sabem que fer-ne!
• Seiton: Organitzar de forma lògica les coses necessàries, amb criteris clars i pràctics. Per exemple el que fem servir més posar-ho a prop
• Seiso: Neteja, tenir el lloc de treball net i endreçat
• Seiketsu: Normalització, posar normes senzilles per tal de mantenir les tres primeres 3s i així prevenir el desordre
• Shitsuke: Hàbit, s’ha de ser constant i mantenir l’ordre de forma permanent. Convertir l’ordre en una forma de treballar

Beneficis d’aquest sistema:

• Aquest ordre augmenta la productivitat, no perds el temps buscant el que necessites
• Milloren les condicions de treball, és més agradable treballar en un lloc net i ordenat
• L’entorn de treball serà més segur i s’evitaran accidents
• Es pot aplicar a qualsevol tipus de feina i també a l’àmbit personal

L’ordre en general és una actitud, una forma de fer i de viure i una competència que ens hem de treballar al llarg de les nostres vides. 

Us deixo una frase que sempre em deia el meu pare, feliç divendres!

Sorpresa!

Divendres tarda quan ja no quedava gairebé ningú en tot l’edifici, estàvem convocats a una cita misteriosa. Dies abans vàrem rebre un correu anònim on es demanava la col·laboració de persones que volguessin demostrar el seu talent...Cinc valentes ens vàrem presentar al repte desconegut mogudes per una barreja de curiositat i ànsies de sorpresa.

En aquest bloc hem parlat molt sovint d’emocions, n’hi ha una que particularment em fascina i es precisament aquesta, la sorpresa. 

La sorpresa és un breu estat emocional resultat d’una situació inesperada. És una de les emocions bàsiques (universals i independents de la cultura)identificades per Paul Ekman. És una emoció espontània i involuntària expressada en fraccions de segon: les seies s’eleven, obrim més els ulls, la boca...

D’entrada la qualificaríem d’ambigua, ni positiva ni negativa ja  que en un principi genera incertesa però aquesta mai va sola. La sorpresa és una emoció de les més breus que existeixen, quelcom inesperat que et predisposa a sentir altres emocions. Pot venir acompanyada d’alegria però també de tristesa o de ràbia, per si sola no te gaire sentit, sempre va seguida d’una altra emoció que determinarà que sigui una bona sorpresa o no.

Trencar la rutina, sortir de la zona de confort ens motiva, ens fa avançar i créixer. Les sorpreses grans o petites fan que cada dia sigui diferent i interessant, son la sal de la vida!

El passat divendres va ser un d’aquells dies inesperats. Córrer el risc va valer molt la pena. Un grup de companyes i companyes convertits en directors de càsting improvisats ens van fer cantar, ballar, actuar i sobretot riure. Una sorpresa, un regal, una estona especial, diferent i feliç que no es paga amb tots els diners del món. A més, el seu efecte és de llarga durada perquè encara avui quan hi penso se’m dibuixa un somriure a la cara. Crec que hauríem de crear un departament o comissió de sorpreses per sacsejar de tant en tant els nostre entorn laboral i provocar més somriures. 

Moltes gràcies cracks!

I a tu, t’agraden les sorpreses? Feliç divendres!

Us deixo un video de fa un temps, sorprenent.

Una Mattina