La recerca de sentit

Aquesta setmana s’han complert 70 anys de l’alliberació del camp de concentració d’ Auschwitz, el major centre d’extermini de la història del nazisme, on van morir més d’un milió de persones,  el post d’avui és el meu petit homenatge a tants innocents que van perdre les seves vides per l’absurda i cruel mentalitat d’uns pocs. No us oblidem!

L’holocaust jueu és sens dubte un dels fragments més sagnants i injustos de la història de la humanitat, moltes pel·lícules i llibres tracten el tema i  mostren la vida als camps de concentració amb més o menys rigor,  però és quan tens l’oportunitat de visitar-ne un, en viu i en directe,  quan et pots fer una petita idea del pànic i dolor que van viure tantes i tantes persones fa relativament pocs anys. 

Un dels llibres sobre el tema que més m’ha impactat i volia compartir amb tots vosaltres és “L’home a la recerca de sentit” de Victor Frankl, un psiquiatra austríac i jueu que ens explica com va aconseguir sobreviure. Una lectura indispensable traduïda a més de 20 llengües i que està  inscrita a la biblioteca del Congrés a Washington a la llista dels 10 llibres que han canviat el curs de la humanitat.

Aquesta experiència vital de l'autor el va fer desenvolupar la seva pròpia tècnica de psicoteràpia, la logoterapia  que defensa que la voluntat de trobar sentit a la pròpia vida és la motivació primària de l’ésser  humà. Segons ell els pilars d’aquesta teoria son els que el van ajudar a sobreviure al camp de concentració durant més de dos anys:

• L’ experiència de l’amor: l’amor que sentia per la seva família li donava forces per seguir lluitant (tot i que en gran part van morir en altres camps de concentració)
• La vivència de la naturalesa: una posta de sol podia donar sentit a tot un dia.
• L’experiència de l’art –es reunia amb altres presos per llegir poesies, recordar obres d’art, llibres...
• El sentit de l’humor també va ser un element important per a la supervivència: s’explicaven acudits i buscaven situacions còmiques, això els feia oblidar per una estona on eren.
• Recordar les experiències i vivències passades positives també ajudava.
• L’espiritualitat, creure en quelcom més gran, resar els reconfortava
• La soledat, breus moments d’intimitat també eren necessaris i molt difícils de trobar en aquell entorn.

Si reflexionem una mica, aquests pilars que van ajudar a Frankl son ben vigents i son de fet els ingredients per una vida feliç i amb sentit, no creieu?

Frankl va morir als 92 anys, va ser professor a les universitats de més prestigi de tot el mon predicant el seu lema “mentre hi hagi vida i voluntat hi ha esperança”

Feliç divendres!

Mama por! (Segona part)

La setmana passada vàrem parlar de la por en la seva vessant més primària i biològica. Avui farem pinzellada de com ens pot afectar la por a l’entorn de treball i quins tipus de por ens podem trobar en el nostre dia a dia a la feina:

• Una de les més habituals és la por al rebuig, a no agradar. Quantes vegades deixem de dir o de fer alguna cosa per por a ser criticats o apartats del grup? Aquesta por ens fa ser a vegades poc sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres i això si es repeteix molt genera malestar i insatisfacció. En aquest grup de pors podríem incloure la por a parlar en públic ja que el que ens fa por al posar-nos a parlar davant d’un grup de persones és també no agradar.
• També és ben comú la por al fracàs, a equivocar-se. En moltes ocasions deixem d’intentar coses noves per por a l’error, és una llàstima ja que possiblement ens perdem bones oportunitats de creixement i enriquiment personal, estem tan bé a la nostre zona de confort!
• Una de les menys reconegudes és la por a la pèrdua de poder. Existeixen diferents tipus de poder: el que dóna la jerarquia, el poder de l'expert que domina un tema, el poder de tenir una informació que els altres no tenen, el poder de la influència...La sensació de poder et dóna seguretat i altres recompenses que ningú voldria perdre, però a vegades el preu que es paga pot ser molt alt.
• A vegades pot sorgir la por a perdre la feina, la hipoteca, l'escola dels nostres fills...son despeses molt importants i ens condicionen fent que acceptem moltes coses pensant que no tenim més remei que aguantar-les...trist!
• La que podríem considerar com la mare de les altres pors (perquè darrere d'ella es desenvolupa qualsevol de les pors ja esmentades) és  la por al canvi. A les empreses aquesta por apareix habitualment, qui no ha sentit la frase: “això sempre s’ha fet així!" quan algú fa una proposta nova. Això en el fons és por, por al canvi, a perdre poder, estatus, a quedar malament davant del grup si resulta que la nova proposta és millor...seria com aquella frase popular que diu és que millor dolent conegut que bo per conèixer, quina bestiesa no?

En resum, la por ens paralitza i limita el nostre desenvolupament personal, us deixo un recull de reflexions que poden ajudar:

• Acceptar que tenim por,  tots en tenim i no és un símptoma de debilitat reconèixer-ho.
• Identificar quina és la nostre por en realitat. A vegades no és fàcil trobar exactament el motiu de la por, el que podem fer en aquest cas és centrar-nos en el contrari, en la nostra motivació, què és el que volem? estar integrats en el grup? Tenir èxit? Assolir uns objectius?...tindrem por de perdre allò que ens motiva. Per exemple, si ens encanta formar part d'un grup de persones, probablement la nostra major por serà al rebuig i això ja és punt de partida per treballar la pròpia autonomia emocional i així reduir o eliminar aquesta por.
• Mirar a la por a la cara i passar a l’acció com es veia clar en el vídeo del post de la setmana passada, som grans guionistes de pelis de por i moltes vegades el que imaginem tan terrible no ho acaba sent gens en realitat. 

Si us interessa aquest tema hi ha molta bibliografia al respecte, a mi m’agrada força la Pilar Jericó, podeu llegir “No miedo” o “Heroes Cotidianos”,  ella te una frase que m’encanta i amb la que estic totalment d’acord: “Quan la por entra per la porta, el talent se’n va per la finestra”

Us deixo una cançó (més aviat un himne) que si l'escoltes a tope et passen totes les pors, l'endevineu?

https://www.youtube.com/watch?v=hSTivVclQQ0

Feliç divendres valents i valentes!

Mama por! (primera part)

Aquests últims dies la tragèdia de Paris ha fet ben present una de les emocions més primàries i potents que experimenta l’ésser humà, la por.

La percepció d’un perill, anticipar-se a quelcom desagradable o desconegut, provoca un malestar intens acompanyat de desitjos de fugir. Aquest sentiment de por en els humans és innat i és viscut de formes diferents segons la nostra personalitat, experiència prèvia, etc. Originàriament podem dir que la por te una funció adaptativa que és clarament la de supervivència però sabem que moltes vegades la por ens limita, ens paralitza i ens fa perdre oportunitats. Avui parlarem de la por en l’àmbit més fisiològic i el proper divendres anirem una mica més enllà.

La por ens fa conscients dels perills externs que ens poden amenaçar, davant d’un fet interpretat com a perillós el nostre organisme posa en marxa un complex mecanisme:

Primer els sentits capten el focus de perill, passant a ser interpretat pel cervell, i d'aquí passa a l'acció el sistema límbic. Aquest s'encarrega de regular les emocions de lluita, fugida, i sobretot, de la supervivència de l'individu. Quan això passa, s'activa l'amígdala, que s'encarrega de desencadenar tot el sistema de la por i tot un seguit de reaccions fisiològiques comuns:

• Augment de la pressió arterial
• Augment de la velocitat en el metabolisme
• Augmenta el ritme cardíac
• Augment de la glucosa en sang
• Augmenta la segregació d’adrenalina
• Augment de la tensió muscular
• Obertura d'ulls i dilatació de pupil·les

En determinats moments de por intensa pot arribar el pànic, en aquest moment podem perdre perdre el mon de vista i la nostra capacitat per raonar ja que es desactiven els nostres lòbuls frontals, retro alimentant la por i en moltes ocasions el control sobre la pròpia conducta .

La realitat és que, per sort, en el nostre dia a dia no vivim pors gaire intenses que amenacin la nostra supervivència, aquestes respostes s’acostumen a donar en casos de fòbies i altres trastorns d’ansietat i es poden treballar mitjançant tècniques de relaxació, respiració, rebaixant la intensitat de les mateixes i els seus efectes perjudicials.

No podem negar que la por en un format més light si que apareix de tant en tant i ens pot arribar a limitar...d’aquest altre tipus de por en parlem divendres vinent, per anar fent boca us deixo un vídeo molt curtet on veureu uns quants exemples ben quotidians,

Feliç divendres

https://www.youtube.com/watch?v=J1zqCUI5wfk

Any nou, vida nova

L’inici d’ un nou any és un bon moment per a marcar-se objectius a assolir. Fer més esport, aprendre idiomes, aprimar-se… son tòpics que any rere any ens proposem i que moltes vegades ens costa complir. En l’àmbit professional també és un bon moment per plantejar-nos ser millors professionals, per aconseguir-ho ens poden ajudar aquestes reflexions:

-Definir al màxim els objectius que volem assolir i el pla d’acció per aconseguir-los, hi podem pensar i fins i tot escriure’ls i anar-los revisant al llarg de l’any.

-Ser més proactius, fer que les coses passin, amb una bona actitud gairebé tot és possible.

-Tenir més paciència i treballar de forma col•laborativa, el treball en equip és fonamental per treballar amb un clima cordial.

-Aprendre, reciclar-se. Cal analitzar els nostres punts de millora i posar fil a l’agulla el més aviat possible.

-Deixar brillar als altres, reconèixer el treball d’altres persones o com diu una frase que m’agrada molt “no hem d’apagar la llum dels altres per aconseguir que brilli la nostra”

-Aportar coses noves, idees, projectes. Donar el màxim de nosaltres mateixos sense por a equivocar-se, oblidar-nos de preguntes que sempre ens fem com ara: I si hagués dit...? Què hauria passat si...?

-Buscar la motivació a dins nostre, amb un bon sentit de l’humor i una bona dosi de somriures qualsevol feina és més fàcil i agradable.

-Ser més assertius i assertives ens ajudarà a comunicar-nos millor i tenir relacions més autèntiques i millors amb els nostres companys de feina.

-Donar les gràcies, com ja he dit altres vegades, ser agraïts és un dels principals ingredients de la felicitat.

Desitjo que al 2015 es facin realitat tots els vostres somnis. Us deixo una bonica frase dels amics de Happymots.

Feliç Divendres i Feliç 2015

Qui te un amic te un tresor (per la Gemma)

Us heu preguntat mai si te beneficis l’amistat a la feina?

Existeixen estudis que afirmen que els companys de feina que a més son amics es tornen més productius, alguns d’aquests treballs però puntualitzen que aquest fet es dona quan els dos companys-amics treballen al mateix departament ja que si son de diferents àrees l’amistat pot tenir un efecte negatiu i provocar distraccions. 

Una enquesta recent de Randstad realitzada a més de 1.000 treballadors- conclou que gairebé 7 de cada 10 (el 69%) dels enquestats afirmen que el major benefici de les amistats al lloc de treball és l’ increment del treball en equip, i el 50% afirma que és l’ increment del coneixement compartit i la comunicació oberta. 

Aquests estudis mostren que l’amistat incrementa la relació de confiança i igualtat entre les persones i aquest fet provoca que la feina es faci millor i la gent treballi més feliç, segons els experts aquestes relacions d’amistat entre els treballadors d’una empresa s’haurien de cuidar i aprofitar al màxim ja que son una font de motivació en si mateixa.

En la meva humil opinió tenir amics a la feina és molt positiu, tenir al teu costat algú en qui confiar, algú que et complementi, que t’ajudi a superar els entrebancs i els problemes i sobretot algú que et faci somriure fins i tot un dilluns al matí, això no te preu. L’amistat et dóna seguretat, et manté motivat i feliç a la vida i per tant, també a la feina. 

No és fàcil fer amics en alguns entorns laborals, les enveges, inseguretats, pors...fan que moltes vegades les persones es moguin més per l’interès, que no siguin autèntiques ni sinceres...per això si trobes algú amb qui confiar, una persona que va de cara...la teva felicitat a la feina serà completa!  Jo he tingut la gran sort de trobar-me un d’aquests tresors i és per aquest motiu que l’any acaba amb un regust amarg. Com sabeu per motius personals marxa la nostra noia de comunicació, la Gemma Molet, la meva companya de viatge ja fa quasi tres anys. Aquest post va dedicat a tu Gemma, una persona autèntica, valenta, divertida, sincera, honesta i amb un gran cor, per nosaltres avui acaba una etapa, la de companyes de feina però en continua un altre de més important: la nostra amistat, gràcies per tot bonica. 

Per acabar l’any us deixo un gran tema cantat com mai l’haureu sentit, una cançó que parla d’amistat, igualtat, somnis i pau, els meus desitjos per aquest Nadal.

https://www.youtube.com/watch?v=cSlGocYJ2Dk

Feliç divendres, Feliç Nadal i Feliç 2015

T’estimes?

L’autoestima és la valoració subjectiva que fem de nosaltres mateixos, és un dels components més importants de l’autonomia emocional i influeix directament en la relació que tenim amb nosaltres mateixos i amb el món.

Moltes vegades no sabem veure les nostres qualitats, els nostres complexes ens bloquegen, tenim pensaments negatius sobre el que som o el que fem, aquests sentiments no ens deixen avançar ni ser plenament feliços, hem d’aprendre a estimar-nos, aquí teniu uns petits consells que he trobat per recordar-los en moments “baixos”:

• Recordar els nostres grans èxits, no serveix de res rememorar els nostres errors, és millor pensar en les coses que anem aconseguint en la vida. 
• No comparar-se amb ningú, tots som únics i diferents, cal valorar el que tenim
• Mirar-se al mirall i dir en veu alta les coses positives que tenim, o escriure els nostres defectes en un paper, al veure’ls escrits podem analitzar si realment és tan greu.
• Mirar al futur (no al passat), perdonar-se els errors i no jutjar-se.
• No buscar contínuament l’aprovació i el reconeixement extern, ens pot fer pujar la moral en moment donat però pot causar addicció.   La millor forma d’influir en com ens perceben els altres és millorar la forma en que ens veiem a nosaltres mateixos. 
• No confondre la valoració amb l’arrogància (que és precisament el mecanisme de defensa que utilitzen les persones amb baixa autoestima).

Per tenir una elevada autoestima hem de decidir que som valuosos al marge dels nostres resultats i recordar sempre aquesta decisió, no ens calen proves ni resultats

Una persona amb autoestima saludable és: sàvia sense ser pedant, assertiva sense ser agressiva, poderosa sense necessitar la força, ambiciosa sense ser cobdiciosa, humil sense ser servil, i valuosa sense ser orgullosa. 

Us deixo dos vídeos molt curtets i interessants que segur us faran reflexionar sobre aquest important tema.

https://www.youtube.com/watch?v=0veDyRVv9KE
https://www.youtube.com/watch?v=wVOxby4qSDk

Feliç divendres!

Cervell d'home VS Cervell de dona

Com sabeu, existeixen molts prejudicis sobre les diferències entre homes i dones, infinitat d’estudis, molta literatura, televisió, educació, escola… des de diferents canals s’han anat formant tot un seguit de llegendes urbanes sobre en què son més bons els homes que les dones i a la inversa. Qui no ha sentit o dit mai que les dones no sabem aparcar o llegir un mapa? O bé que els homes no saben fer dues coses alhora o que no saben interpretar les nostres emocions (que son més aviat bàsics)…i com aquestes moltíssimes altres afirmacions que amb el pas dels anys es van conservant.

La majoria d’estudis demostren però que moltes d’aquestes afirmacions populars son certes i tenen una base científica. Aquestes diferències es troben en els propis cervells home/dona. A continuació us passo un resum de curiositats extretes de diversos estudis científics sobre el tema:

-Des de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pennsylvania, van concloure que el cervell de la dona i el de l'home funcionen de manera diferent: les dones són més intuïtives, tenen millor memòria i intel·ligència emocional, i els homes posseeixen una millor coordinació i percepció de l'espai. Això és així perquè en les dones es donen més connexions entre els hemisferis dret i esquerre, mentre que en els homes hi ha una major connectivitat entre les zones anterior i posterior de cada un d'ells.

-Recentment la Universitat de Califòrnia mitjançant una de les investigacions més àmplies en aquest camp (van fer escàners a quasi 1000 persones) va afirmar que el cervell de la dona és més eficient tot i ser més petit que el de l’home ja que requereix menys energia, menor nombre de neurones per dur a terme determinades tasques, concretament raonament inductiu, certes operacions numèriques, i en adaptació als canvis. Els homes, per la seva banda, mostraven una millor percepció espacial.

-Segons Richard J. Haier, neuròleg pediàtric, els homes són millors que les dones en determinades habilitats de visualització espacial. L’avantatge que tenen els homes per llegir mapes podria desaparèixer si haguessin de fer alguna cosa més a la vegada. El major nombre de connexions en el cervell femení és el que permet a les dones afrontar més tasques alhora. 

-Segons la Universitat LWL de Bochum els ulls són una finestra a les emocions de les dones i una de les principals fonts d'informació a l'hora de determinar l'estat mental d'una altra persona. Els homes tenen dificultats per captar aquesta informació, els hi costa molt detectar estats d'ànim llegint la mirada de l'altre, l’estudi revelava que les dones despleguen més activitat en àrees del cervell vinculades a les emocions i la memòria en mirar als ulls d'una altra persona.

-Davant l'estrès, homes i dones reaccionem de manera diferent: Segons l'investigador Larry Cahill en situacions d'estrès en els homes s'activa més el costat dret, vinculat amb la ràbia, i en les dones l'esquerre, on es controlen les emocions i la consciència d'un mateix, per això els homes estressats surten a córrer i les dones prefereixen una xerrada amb amigues.

El tema és apassionant i hi ha moltíssima informació que ens ajudaria a entendre molts d’aquests misteris com la “miopia emocional masculina” o la “miopia cartogràfica femenina”, per tant quan tinguem discusions de parella no ens culpem els uns als altres, culpem als nostres cervells!!

PD: jo aparco prou bé... i mapes? qui necessita mapes quan te un GPS?

Feliç divendres,