El poder de l'empoderament

Ja fa un temps que està de moda a diferents àmbits el terme “empoderar” (de l’anglès empowerment). El concepte va ser  formulat l’any 1984 a l’ Índia per un grup d’investigadores i feministes anomenat Development Alternatives with Women for a New Era (DAWN) i s’aplicava a la lluita del col·lectiu femení llavors molt vulnerable i mancat d’autonomia i llibertat.

El concepte ha anat evolucionant i s'ha estès a altres col·lectius desfavorits.

A la carrera de Psicologia (ja fa uns anyets) ens ho explicaven com un element necessari per a la motivació a l’àmbit laboral. De forma molt breu podríem dir que és una tècnica que consisteix en delegar, atorgar o transmetre poder, autoritat, autonomia i responsabilitat als treballadors o equips de treball per a que puguin prendre decisions, resoldre problemes o executar tasques sense necessitat de consultar o obtenir l’aprovació dels seus superiors.

Un dels meus professors ho resumia amb un exemple que m’ha quedat gravat, un cas real que va passar a l’Hotel Arts de Barcelona fa uns 20 anys. Els processos de selecció i formació que feia aquest hotel sempre se’ns posaven de model pel seu èxit i caire innovador. Bé doncs, resulta que uns bons clients de l’hotel després d’haver passat uns dies a Barcelona van pagar el seu compte i van deixar l’hotel a la matinada ja que havien d’agafar un avió. Al cap d’una estona una de les persones encarregades de netejar i posar a punt l’habitació va trobar que s’havien deixat una maleta. Va dubtar un moment i va pensar quines opcions tenia, la més fàcil segurament hauria estat avisar a un superior i guardar la maleta per enviar-la l’endemà...però va optar per resoldre el problema a la seva manera, va agafar la maleta, va sortir al carrer, va pujar a un taxi i se’n va anar a l’aeroport a trobar la família. Imagineu la sorpresa i felicitat d’aquella gent quan van veure al treballador de l’hotel amb la seva maleta (on resulta que hi tenien documentació, claus i altres coses molt necessàries). Què en penseu? Va fer bé el treballador? Sortir sense avisar en hores de feina? Era responsabilitat seva? Doncs aquesta acció va ser molt ben valorada per l’empresa ja que un dels seus valors  era l’empoderament per prendre decisions de tots els seus treballadors fos quin fos el seu lloc a l’organigrama.

L’empoderament implica confiar en les persones de l’organització, atorga lliberta i això genera compromís i motivació. Et fa sentir reconegut, considerat i útil i això augmenta la teva autoestima. Amb tot aquest cocktail de beneficis augmenta també la productivitat per tant l’empresa hi surt guanyant.

Les organitzacions modernes, innovadores i competitives com la nostra tenen clar que compartir és el poder més gran de tots.

Feliç divendres

Que res t’aturi

La Psicologia de l’esport és una ciència aplicada que s’ha anat consolidant durant l' última dècada. Avui dia existeixen infinitat de cursos, postgraus i màsters per formar psicòlegs especialitzats en el comportament humà individual i col·lectiu durant la pràctica esportiva. Quan es practica un esport es posen en joc tot un seguit de processos mentals que tenen un impacte directe en la pròpia persona i en l’activitat que es realitza.

En vàries ocasions he parlat de l’esport i també del treball en equip però mai de la interessant combinació entre les dues disciplines. Sabem que els beneficis de l’esport van més enllà de la salut física però avui volia fer una reflexió sobre com la pràctica d’un esport col·lectiu t’ensenya i t’ajuda a treballar en equip. Estudis demostren que per a persones individualistes, els esports col·lectius poden ser de gran ajuda per aprendre a compartir i confiar en altres persones. 

Veiem alguns dels beneficis dels esports en equip i com aquests es poden extrapolar al treball en equip en tots els àmbits de la vida:

• Afavoreix la socialització, et permet conèixer altres persones
• Et fa més tolerant a la frustració, a vegades es guanya i altres no i això ens ajuda també a ser més humils 
• Millora l’autoestima i l’estat d’ànim, el grup et valora per tot el que aportes i això et fa sentir bé
• Es treballen valors com l’esforç, el sacrifici, l’esperit de superació
• Provoca la cohesió i el sentiment de pertinença. T’ajuda a ser sincer i generós ja que el grup és més important que un mateix, t’obliga a deixar de mirar el teu melic
• Millora la comunicació,  ha de ser oberta i sincera, s’ha de crear un espai on tothom es senti escoltat
• És un bon entrenament per a gestionar les pròpies emocions, saber esperar, escoltar, observar i ser empàtica son eines indispensables pel treball en equip

Un objectiu compartit, molt respecte, diàleg i bon humor fan possible reptes que d’entrada a nivell individual  semblarien impossibles. Fa uns dies vaig tenir la sort de participar en un repte d’equip molt important per tot el que significava. A més de la gran satisfacció personal he après molt de mi mateixa i de la força que pot tenir un equip unit. L’esforç, les condicions extremes, el cansament físic i psicològic generen una unió màgica, una confiança entre tots els membres i un compromís amb la causa que et fan superar qualsevol obstacle.

Que res ens aturi, feliç divendres!

                                              

Equip Oncotrail 2017, dones al poder

Junts som imparables

Sempre m’ha interessat l’efecte dels grups sobre el nostre comportament i les nostres emocions. En un concert multitudinari és apassionant sentir la força que una massa pot tenir, milers de persones fent una mateixa cosa alhora, cantant la mateixa cançó crea un sentiment transitori d’unió on sembla que tot és possible. Les emocions d’un grup son més que la suma de les emocions individuals, es magnifiquen i creixen (tant les emocions positives com les negatives) 

La psicologia de les masses estudia la conducta dels grups, el perquè ens contagiem els uns als altres quan som molts. Importants sociòlegs i psicòlegs han estudiat aquest fenòmen: Gustave Le Bon, Kurt Lewin, Emile Durkheim, Alfred Adler, Sigmund Freud...

Tots ells estan d’acord en que l’individu te la necessitat de pertànyer a un grup, una tribu, un ramat...

Segons Lebon, quan estem en grup es desenvolupa una ànima col·lectiva i actuem, sentim i pensem de forma diferent a si ho féssim sols. De forma inconscient el "jo" desapareix per crear el “nosaltres”, veiem les causes principals:

• Els grup es creu més poderós, fins i tot invencible: al mig de la massa et pots expressar de forma anònima. 
• Es dóna el contagi emocional, l'interès col.lectiu passa a ser el més important. Si tothom aplaudeix tu també ho fas, si es canta o crida també, si la gent es posa a córrer tu també, encara que no sàpigues on vas...
• L’autor creu que el contagi emocional provoca quedar com "hipnotitzat" per les accions del grup perdent en part la consciència dels propis actes i tot sembla ser possible. És per això que la masa és impulsiva, influenciable i excitable i si no es gestiona bé pot provocar situacions molt perilloses.
• Com deia Sansa Stark a Jocs de trons en una de les seves frases més memorables: "When the snows fall and the white winds blow, the lone wolf dies but the pack survives" Quan cau la neu i bufa el vent blanc, el llop solitari mor però el ramat sobreviu. És a dir, el grup és un mecanisme de defensa, hi ha més possibilitats de sobreviure en grup que sol.

Les mobilitzacions i actuacions en massa moltes vegades son necessàries per tal d’aconseguir allò que volem. Aquests últims dies son un clar exemple de com moltes persones unides poden canviar fins i tot la història d’un poble.

Però també hi ha altres concentracions no tan nombroses ni mediàtiques que poden posar un granet de sorra per millorar el mon que ens envolta.  Aquest cap de setmana un equip de la Fundació participarem a l’Oncotrail Girona que ja ha recollit més de 200.000€ per lluitar contra el càncer, això demostra que quan tenim un objectiu i lluitem junts som imparables.

Feliç divendres!

Som les nostres decisions

Aquests últims mesos es parla (i molt) de decidir. Sense cap mena de dubte hi ha decisions que poden canviar les nostres vides per sempre. Però, com ho fem per prendre decisions? Què tenim en compte alhora de triar una opció o un altre?

Se suposa que les persones som essers racionals però s’ha comprovat científicament que el nostre comportament és majoritàriament automàtic, intuïtiu i sobretot emocional. De fet això te molta lògica, ja que prenem tantes decisions al llarg del dia (petites i grans) que seria impossible analitzar-les totes de forma precisa.

Quan no tenim informació suficient per prendre una decisió es posa a treballa el guionista que tots portem a dins, és adir, ens la inventem o més ben dit recorrem a les anomenades dreceres mentals que ens proporcionen estimacions ràpides que es fonamenten sobretot en experiències prèvies.

Aquestes dreceres però ens poden jugar males passades i portar-nos a cometre errors de forma sistemàtica caient en el que s’anomena “biaix cognitiu” o prejudici cognitiu, una interpretació errònia i no lògica de la informació disponible, veiem alguns exemples:

• Tenim una tendència inconscient a donar importància i credibilitat a fets que reforcin el que ja crèiem prèviament. Un exemple podria ser el que passa aquests dies en el nostre panorama polític, els que simpatitzen amb una ideologia concreta busquen els recursos i informacions que reforcin la seva creença, obviant altres postures que també poden ser lícites. 
• Utilitzem moltes vegades l’efecte “halo” , traslladem una qualitat que sol ser bona d’una persona i la generalitzem. Si una persona és bona en moltes coses, serà bona per tot (mentida!)
• A vegades per prendre decisions importants prioritzem tot el que podríem perdre si ens equivoquéssim en comptes del que podríem guanyar si ens arrisquéssim (allò de "más vale pájaro en mano"...)
• Una altra tècnica que solem utilitzar es basa en el biaix de la profecia auto complerta on nosaltres mateixos fem de endevins del futur provocant que el que creiem que passarà acabi passant (i així reforçarem la idea de que teníem raó)

El que està clar és que a ningú li agrada la incertesa, aquesta ens fa estar insegurs i intranquils  i ens pot portar a prendre decisions impulsives o precipitades. La paciència, reflexió, observació,  meditació, anàlisi de totes les possibilitats i opcions son elements que ens poden ajudar a decidir.

Les decisions que prenem ens defineixen, com deia Steven Covey: 

Feliç divendres!

Pink is the new black

Quan analitzo els posts del bloc veig que els que parlen de cinema, sèries o llibres son dels més llegits. Sempre intento escriure sobre temes ben diversos amb dos objectius clars, generar reflexions i entretenir una estona per acabar la setmana amb bon rotllo.

Quan es tracta d’entreteniment i sobretot quan comença a fer fred no podem deixar de parlar de la nova tele, les sèries i mini sèries que mica en mica es mengen literalment tota la resta de continguts de la petita pantalla.

Encara recuperant-nos de la increïble última temporada de Joc de trons arriben els Emmy premiant una nova fornada de sèries on els personatges femenins son els grans protagonistes. Aquestes històries tracten temes desgraciadament actuals com el maltractament, les agressions sexuals, les desigualtats laborals o el masclisme inherent i subtil de la nostra societat.

Parlo de tres de les sèries més premiades enguany i que us recomano moltíssim:

• This is us: Va ser amor a primera vista. El títol ja t’ho diu una mica tot, som nosaltres (i prou) La senzilla producció narra la vida d’una família americana lligant passat i present de tres vides unides per una mateixa data de naixement. Tota una sorpresa plena de moments tan emotius com propers a les nostres vides reals, un viatge emocional on sempre guanya l’amor interpretat amb encert i frescor per nous i consolidats talents. La segona temporada arrenca la setmana vinent.
• Big little lies: Te un repartiment digne d’una superproducció de Hollywood amb la Nicole Kidman fent un dels papers de la seva vida. Ens situa a un racó de mon ple de glamour, famílies perfectes, cases de cine i uns paisatges espectaculars però on res és el que sembla.  Ens fa reflexionar sobre l’amistat femenina, el masclisme encobert i el maltractament.  
• The handmaid’s tale: Reconec que va ser una sorpresa total, no em cridava massa l’atenció però només veient dos capítols m’hi vaig ben enganxar. Basada en el llibre de Margaret Atwood, la sèrie ens mostra situacions reals viscudes per les dones en un passat i a l’actualitat i es desenvolupa dins una societat hipotètica on les dones han perdut tots els seus drets i passen a ser criades assignades a famílies de classe alta que no poden tenir fills...fa posar els pels de punta! (i  ja no explico més...). La premiada protagonista és Elisabeth Moss (la Peggy de ‘Mad men’) que fa un treball impecable i commovedor.

Altres series amb un toc reivindicatiu feminista i força entretingudes: Orange is the new black, The fall, 13 reasons why i Glow (totes de Netflix). 

Us deixo l’enllaç als tràilers, i vosaltres teniu recomanacions? 

Feliç divendres

This is Us

Big little lies

The handmaid's tale

Sant tornem-hi

Sembla que durant el mes d’agost el mon es para. És moment per viatjar, descansar i gaudir de la família. El temps passa volant i quan arriba setembre costa molt tornar a la rutina.

Tots haureu sentit a parlar de la síndrome postvacacional. Diversos estudis indiquen  que entre un 30 i un 65 % de la població adulta el pateix com a  conseqüència de la tornada a la feina després de les vacances d’estiu. Es tracta d’un lleu trastorn adaptatiu, un fenomen  psicoemocional amb símptomes com ara el malestar, irritabilitat, cansament, mal de cap, baix estat d’ànim, falta d’energia o estrès.

La gran majoria de persones es recuperen amb un parell de dies i els experts recomanen consultar si el període malestar s’estén a més de 15 dies ja que segurament  els motius seran uns altres.

Alguns consells que ens proposen per fer  el retorn més fàcil son:

• Si s’ha marxat fora, intentar tornar uns dies abans de començar a la feina per tal de tenir una transició més gradual a la rutina
• Una vegada a la feina començar per tasques que ens agradin i que no requereixin massa concentració
• Respectar els horaris i no endur-se feina a casa el primer dia, tot mica en mica....
• Marcar-se nous objectius motivadors
• I com sempre, ser positius i tenir paciència...ja en tindrem  més de vacances!

Igual que nosaltres tornem a la feina, els petits (i ja no tan petits) de la casa tornen a classe, és un moment emocionant i especial per ells. Us confessaré que sóc d’aquelles mares-corcó que tot el dia fan fotos de tot, especialment de moments per recordar com els primers dies d’escola.

Acabo el post amb un vídeo amb el que m’he vist  absolutament reflectida, quan el vaig veure vaig pensar...ostres! sóc igual que aquest pare! quin consol saber que no sóc tan friki! Per mi els records i emocions que transmet una fotografia son el millor que tenim!

Feliç retorn i feliç divendres!

El primer dia d'escola

Viu l'estiu

I sense adonar-nos acaba un nou curs i amb ell tanco temporada d’infodivendres fent una mica de balanç dels posts més llegits. 

Des del mes de Setembre passat han estat 34 entrades de temes ben variats i espero entretinguts. Gràcies pels vostres comentaris, mails, trucades i converses de passadís... sempre son interessants i em donen moltes idees!

El post més llegit va ser “Paper o núvol” el passat Sant Jordi,  on comentàvem la diferència entre el format clàssic dels llibres en paper i els e-books i on a més ens recomanàvem llibres per regalar a la diada.

Una altre entrada molt visitada va ser “Quan érem joves” on parlàvem sobre les peculiaritats d’una emoció que notem més present a mesura que anem sumant anys: la nostàlgia.

També us va interessar molt el post “Perquè he plorat” on veiem els diferents tipus de llàgrima, les seves propietats principals i anomenàvem algunes de les pelis més lacrimògenes de la història.

A “L’escriptura que cura” vam explicar els beneficis de l’escriptura emocional i us vaig regalar una poesia molt especial per mi.

Som molts amants del setè art a la casa i apunts cinèfils i serièfils son sempre molt ben rebuts, per exemple “Winter is coming” sobre com les sèries han canviat la forma en la que veiem la tele i “A la recerca de Lalaland” on comentàvem les conseqüències de l’èxit van ser molt vistos.

Moltíssimes gràcies pel vostre suport, espero que aquest estiu descanseu i viatgeu tant lluny com sigui possible, ens veiem al Setembre!

Us deixo amb una bonica cançó que ens anima a descobrir i cuidar el nostre món, feliç divendres, feliç estiu!

Heal the world