Ho estàs fent bé!

A totes i tots ens agrada sentir-nos valorats. Els comentaris positius ens fan pujar l’autoestima i la seguretat en nosaltres mateixos i els negatius, si son ben argumentats i comunicats de forma assertiva ens poden fer créixer i  millorar. En l’àmbit laboral aquests comentaris son l’anomenat “feedback” (retroalimentació) que tan necessitem per saber si estem fent el que s’espera de nosaltres i si ho estem fent bé.

Un bon feedback pot ser realment motivador i millora molt la productivitat de les empreses però un feedback mal donat, incomplert o poc útil pot tenir un efecte molt negatiu en la persona i crear una ferida de difícil curació.

Donar feedback no és fàcil, és una habilitat, una competència que implica la capacitat de recollir informació sobre algú, valorar-la i expressar-la de tal forma que la persona que la rep ho faci de forma positiva i no com un judici sense fonament o un atac.

El sistema de desenvolupament per competències que ja coneixeu força bé, es basa precisament en aquest feedback i te l’objectiu de la millora continua.

Quins son els ingredients principals d’un bon feedback a la feina?

• La informació que es dóna ha de ser objectiva i basada en fets i evidències (si ens basem en impressions o en coses que t’han dit altres persones perdem credibilitat)
• No s’ha de limitar a informar, la idea és motivar, corregir en positiu per a promoure el creixement
• Fixar-se en allò que la persona fa més bé i donar eines que l’ajudin en els aspectes a millorar
• Cal una comunicació assertiva i empàtica i per això és molt important escoltar

Què hem d’evitar?

• Fer la pilota a la persona, això no porta enlloc i és fàcil que l’altre se n’adoni
• No centrar-se només en el que no s’ha fet bé, impediríem el progrés
• No donem consells (això ho fan les iaies), donem recursos, o “aixequem miralls” per tal de fer conscients comportaments o actituds
• No donar mai un feedback, sobretot si és negatiu, davant d’altres persones
• No utilitzar frases absolutes: mai, sempre...
• No jutjar a la persona, tothom te una història darrera, una situació que pot condicionar el comportament o el resultat de la seva feina

Bàsicament aquest seria el còcktail d'ingredients i el podem aplicar a tots els àmbits de la nostra vida, feliç divendres!

Campions!

Aquest bloc ja te un llarg recorregut, gairebé 5 anys on hem tractat continguts ben variats. La veritat és que és difícil trobar un tema diferent cada setmana i el que m’ajuda molt i agraeixo de tot cor son els vostres comentaris i propostes. Mails on expliqueu diferents punts de vista, doneu opinions o recomaneu lectures, experiències o pel·lícules, compartir aquest coneixement és l’objectiu d’ aquest projecte.

Aquest cap de setmana i seguint la recomanació d’en Dani (moltíssimes gràcies!) vaig anar a veure “Campeones”, la última peli d’en Javier Fesser. Avui dia és difícil trobar històries de cinema social que transmetin valors de veritat i donin visibilitat a col.lectius més o menys desconeguts i aquesta n’és una d’imprescindible i per totes les edats.

Ens explica l’experiència d’un entrenador professional de bàsquet de la lliga ACB que es veu obligat a entrenar un equip de persones amb discapacitat intel·lectual. La seva vida, les seves prioritats i els seus valors canvien quan ha de fer front al nou repte. Els protagonistes, començant per un Javier Gutiérrez entregat a la causa al 100% i seguint pels actors i actriu novells que formen l’equip de bàsquet, transmeten tendresa i realitat absoluta i ens mostren com totes i tots tenim capacitats i discapacitats diferents i precisament això és el que ens fa únics i especials.

El que fa de Campeones una pel.lícula genial és la seva capacitat per a reivindicar la diferència amb senzillesa i sense caure en la llàgrima fàcil i a més, ho fa amb un humor que et manté amb el somriure fins el final (amb escenes realment divertides). Una història que et toca el cor i et fa sortir del cine amb esperança. A les persones que treballem en aquest sector ens fa sentir identificades en molts moments i sobretot ens fa sentir (encara més) orgullosos i orgulloses de compartir les nostres vides amb persones tan increïbles.

Una lliçó de vida que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles.

I és que el món és ple de campions i campiones! Feliç divendres!

CREATIVITAT I PENSAMENT LATERAL (part II)

Si parlem de creativitat hem de parlar de l’Edward de Bono psicòleg i professor d’Oxford gran expert en  temes relacionats amb el pensament. A finals dels anys 60 crea un concepte clau per entendre la creativitat, el pensament lateral.

Aquest tipus de pensament busca solucions a problemes sense seguir les pautes lògiques més comuns basant-se en idees que surten d’allò més habitual, busca formes alternatives de resoldre les coses, seria la forma de funcionar d’un cervell creatiu.

Es tracta de pensar cap als costats i no de forma vertical o lineal com ho faríem  a  la forma tradicional, aquesta nova perspectiva ens permet innovar, veure les coses des de diferents perspectives  i estimula la nostra ment.

Existeixen diferents tècniques que permeten desenvolupar aquest tipus de pensament, per exemple:

• Utilitzar analogies, serveixen per comparar idees que no tenen res a veure per tal d’allunyar-se al màxim d’allò més típic i previsible
• Tenir la ment oberta a noves formes de fer les coses
• Fer servir el mètode d’inversió que seria donar la volta al problema, pensar el contrari que pensaríem normalment, això ens pot donar noves idees per afrontar-lo
• Dividir el problema en parts petites ens pot ajudar a no bloquejar-nos
• En entorns més laborals s’utilitza la molt coneguda tècnica del brainstorming o els sis barrets per a pensar d’Edward de Bono on cada barret és d’un color i representa diferents formes de pensar que es van intercanviant entre els participants

Experimentar, viatjar, llegir, provar coses noves, aprendre tinguis l’edat que tinguis son elements fonamentals per posar en pràctica el pensament lateral i fomentar la nostra creativitat. Una pregunta...quan va ser la última vegada que vas fer una cosa per primera vegada?

Acabem amb una gran frase del mestre, feliç divendres!

CREATIVITAT, LA MILLOR SOLUCIÓ (part I)

En un món on tot canvia molt ràpid una competència molt buscada és la creativitat.  És una paraula que ve del llatí “creare” i significa produir alguna cosa nova i diferent, allunyar-se del més evident, segur i previsible. Implica per tant una alta capacitat per adaptar-se i buscar solucions.

Es tracta d’un concepte molt estudiat en Psicologia i majoritàriament vinculat a la intel·ligència. La creativitat no es troba només al talent artístic sinó que es pot veure en a qualsevol aspecte de la nostra vida. Es pot ser creatiu a casa, a la feina, amb les relacions personals...

Una persona creativa és aquella que és capaç de generar noves idees o associacions entre idees o conceptes per a proposar solucions originals, jo afegiria que prefereix aquestes noves vies a les ja establertes, un creatiu fuig de la frase “això sempre s’ha fet així” sempre creu que es pot fer d’un altre manera i arribar més lluny.

Tot i que la majoria de les empreses valoren aquesta competència sembla que el nostre sistema educatiu no fomenta massa les activitats creatives, és una llàstima ja que la creativitat està molt relacionada amb la imaginació i durant la infància aquesta capacitat està “on fire”i es podria aprofitar molt més.

Com és una persona creativa?

• Tenen una ment hiperactiva, no es cansen mai d’aprendre coses noves
• Son perfeccionistes i sempre busquen millorar
• S’adapten molt bé als canvis
• Son persones optimistes i positives
• S’atreveixen, no tenen por a provar coses noves i s’arrisquen
• Tenen una gran capacitat per fer extreure els punts importants de la informació, de separar el gra de la palla i imaginar possibles escenaris, el que facilita que s’anticipin a les solucions i necessitats
• Son persones molt observadores i molt curioses

Jo diria que en aquesta casa anem sobrats de persones creatives ;)

La creativitat però es pot potenciar, existeixen tècniques concretes per fer-ho, ho veurem la propera setmana, feliç divendres!

Anys i anys per molts anys!

Una entitat com la nostra te uns valors propis, un tarannà que es va configurant al llarg del temps. Però en realitat és molt més que això, és la suma dels valors que aportem totes i cadascuna de les persones que hi estem vinculades. Amb motiu dels 50 anys hem dissenyat una campanya amb 50 valors, adjectius que ens defineixen i que son compartits per tots nosaltres. Els valors son les millors armes contra la injustícia, els prejudicis i la por. Els valors ens arrelen, ens fan ser persones i mai cap tecnologia podrà igualar la nostra humanitat.

Avui és un dia gran, molt gran. 50 anys només es fan una vegada i per una entitat com la nostra que ha lluitat tant pels drets de les persones te molt mèrit haver arribat fins aquí malgrat les dificultats, la incomprensió i la injustícia social. Gràcies a la bona feina feta per tanta bona gent ens hem convertit en un referent d’èxit a la comarca i al país (i al món)

50 anys donen per molts records, la Fundació MAP ha estat i està present a la vida de moltes persones i avui tots junts demostrarem la nostra força i ho celebrarem com cal perquè com diuen els nostres amics de Txarango:

Que potser demà, no ens podem trobar 

Balla aquesta nit el que ballaríem sempre 

Que potser demà, no podem ballar 

Queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre 

Tots junts seguirem escrivint la història d’aquesta casa per molts i molts anys més. Feliç aniversari!

Som cultura

El passat cap de setmana vaig veure una peli que em va emocionar,  és de dibuixos, de Disney Pixar i em va arribar al cor. Es tracta de Coco, Òscar a la millor pel·lícula d’animació del 2017. És una història senzilla i bonica on se’ns mostren algunes de les peculiaritats de la cultura mexicana i en especial ens explica com entenen la mort, com una prolongació de la vida, amb una cançó final també guanyadora d’Òscar tan emotiva i carregada de significat que et fa posar la pell de gallina.

Aquesta història em va fer reflexionar sobre la cultura, les tradicions i costums, i la gran influència que aquestes tenen en la nostra forma d’actuar, de pensar, de sentir. Les tradicions ens arrelen i ens recorden d’on venim, son molt diferents entre països, pobles i fins i tot entre famílies però és important mantenir-les per poder explicar la nostra història.

Hi ha una branca de la psicologia que estudia precisament aquesta relació, es tracta de la Psicologia cultural, una ciència interdisciplinària que barreja antropologia i sociologia amb l’objectiu d’estudiar a les persones tenint en compte el seu entorn. 

El que per unes cultures pot semblar “normal” o habitual per altres pot ser una barbaritat. La forma de menjar, d’educar als fills i filles, d’entendre la vida o la mort son molt diferents a una banda i a l’altra del món, descobrir aquestes diferències ens aporta riquesa i nous punts de vista que ens fan  aprendre i crèixer. No ens podem quedar només amb el que coneixem, amb el que ens han ensenyat a casa, s’ha de mirar més enllà. Viatjar, el cinema i la lectura son tres maneres de conèixer la diversitat del nostre món. 

Quins t'han fet aprendre de noves cultures o tradicions? 

Un viatge: el cor dels USA

Una peli: la que us he comenat avui, Coco 

Un llibre: Aurora Boreal de l'Assa Larrson

Dilluns és la diada de Sant Jordi, una de les tradicions més antigues i especials de la cultura catalana. A casa meva, plena de Jordis i Jordines sempre ha estat una festa grossa i avui encara que no estiguem junts recordarem les diades viscudes i celebrarem les noves.

Us deixo amb el tràiler, Feliç divendres i feliç diada!

Trailer coco

Les coses no es diuen, es fan

Sempre s’ha dit que les paraules se les emporta el vent...és ben cert, el que realment queda als nostres records i ens marca per sempre son els actes. El que ens fa estimar les persones del nostre voltant no és el que un dia ens van dir o les promeses que ens van fer sinó  tot allò que vàrem fer i fem plegats, les experiències compartides, les aventures viscudes...els nostres records estan fets d’accions.

Woody Allen te una frase que m’encanta i que sempre dic a les meves filles perquè la trobo molt senzilla i certa: les coses no es diuen, es fan, perquè fent-les es diuen soles. 

Pots dir mil vegades t’estimo a una persona però si no ho demostres amb fets no val res, no te sentit ni pot durar. Hi ha molts tipus d’actes d’amor que demostren el que sentim cap a una persona,  els hem escoltat a les cançons, els hem llegit als llibres o viscut  al cinema però aquests dies n’he conegut un que supera amb escreix qualsevol altre. Arriscaries la teva salut o la teva vida per algú que estimes? Donaries en vida un òrgan del teu cos? Estaries disposat/ada a sotmetre’t a mil proves mèdiques? A passar per un o més quiròfans? A canviar el teu estil de vida per sempre? 

D’entrada sembla una decisió fàcil i obvia, és clar que si!! donar un trosset de tu per a que la persona que estimes visqui més i millor sembla fins i tot un acte romàntic però en realitat aquest és un privilegi reservat per a persones valentes, segures i solidàries, es tracta d’un acte poc habitual que requereix un compromís total i amor de veritat.

Hi ha persones increïbles amagades entre nosaltres, herois i heroïnes que ho han fet o ho farien sense dubtar-ho ni un moment. Avui aquest post va dedicat a totes elles, persones valentes que ens ensenyen el que és l’amor més autèntic i en especial va per tu Verònica,  ets molt gran, tens la meva admiració total i absoluta, ànims campiona!

Acabo amb el valor més bonic de tots #50anys50valors Feliç divendres!