Finestra al món

Ja han passat 15 dies. Tot ha canviat i malgrat la dificultat som resilients i ens anem adaptant.

Les nostres rutines i hàbits ja són diferents i ara més que mai enyorem la relació i el contacte físic amb les persones. Som animals socials, ens encanta reunir-nos, tocar-nos, abraçar-nos...Companys/es de feina, de classe, amistats, família…s’han convertit en imatges que veiem des de les nostres pantalles (i sort en tenim).

Sens dubte les noves tecnologies són vitals per poder tirar endavant, treballar, estudiar, aprendre, divertir-te…gairebé tot ho pots fer si tens connexió a internet.

Aquests dies les xarxes socials són la nostra finestra al món. La vida s’ha traslladat a Twitter, Facebook, Instagram, TikTok… a grans trets i segons la meva opinió aquestes serien les utilitats que tenen les xarxes en general i en especial aquests dies de confinament:

• Seguir aprenent, formar-te i entretenir-te: pots fer cursos de cuina impartits per grans xefs del món, classes de gimnàs, pilates, mindfulness, manualitats, concerts i tota mena d’iniciatives culturals
• També les xarxes serveixen per informar-te (vigilant les fake news!) i per fer denúncies socials que moltes vegades no fan els mitjans
• Et proporcionen suport emocional, trobes històries personals que t’inspiren, et fan riure, pots compartir experiències, reflexions, somnis...totes i tots podem aprendre molt d'altres persones
• Et permeten seguir treballant. Mestres amb canals de Youtube per no perdre el contacte amb l’alumnat i acompanyar als infants i joves en aquesta delicada situació, caus i esplais proposant activitats, grups de persones voluntàries que s’organitzen per ajudar al veïnat, petites empreses que intenten seguir amb les seves activitats...

I és que les persones som realment extraordinàries i en situació de crisi i dificultat neix la creativitat i la genialitat amb mil i una iniciativa per seguir endavant, i seguirem.

Des d’aquí aprofito per enviar unes paraules d'agraiment a totes i tots els que avui us toca sortir a treballar, sigui quina sigui la feina que feu, i teniu por. Mil Gràcies per la vostra força, no sé com us podrem agrair mai tot el que esteu fent, gràcies de tot cor.

Feliç divendres i molta salut!

La vida en parèntesi

La setmana passada parlàvem de la por, una emoció bàsica que ens manté en estat d’alerta però que també ens bloqueja i pot arribar a convertir-se en un problema psicològic.

La situació a dia d’avui no té res a veure amb la de la setmana passada, de sobte vivim en una realitat totalment diferent gairebé paranormal que ni les guionistes de Black Mirror podíen imaginar.

Mai en les nostres vides havíem pensat que arribaria un dia en el que hauríem de tancar-nos a casa i que no ens podríem acostar a les persones que estimem, ni tocar-nos, ni fer-nos petons, ni reunir-nos.... Les escoles, moltes empreses, comerços, fronteres, avions...el món paralitzat, la vida en parèntesi.

Una situació de confinament i de paràlisi de tot el nostre entorn tal i com el coneixíem fins ara tindrà un efecte en totes i tots nosaltres i les nostres famílies. Grans i petits viurem aquesta etapa de formes diferents i tindrà segur un impacte a nivell psicològic i emocional.

La soledat, l’avorriment,  la tristesa, la ràbia, l’angoixa, l’estrès... apareixeran en un moment o altre i hem d’estar preparats/ades. 

Des d’aquest petit racó intentaré reflexionar sobre la nova forma de viure que ens ha tocat, fer alguna proposta, compartir idees...per això i ara més que mai seria genial que em féssiu propostes o compartíssiu també la vostra opinió, hem de donar-nos suport encara que sigui de forma virtual.

Tot anirà bé però segurament serà diferent, les nostres prioritats i les nostres pors davant la vida seràn unes altres.

Una forta tele abraçada, feliç primer divendres de confinament.

Calma

Amb tot el que està passant avui toca parlar de l’emoció de moda, la por. 

Com sabeu la por és una emoció primària i universal. Es dóna en totes les cultures i és una reacció innata amb una expessió corporal i facial ben concreta. Es tracta d'una resposta a un estímul sobtat que te l’objectiu de protegir-nos. Aquests estímuls desencadenants poden ser reals o ens els podem imaginar i l’efecte de la por serà el mateix o més.

La por ens provoca tota una sèrie de respostes fisiològiques con l’augment de la pressió cardíaca, suor, dilatació de pupil·les, augment del to muscular...a nivell psicològic implicarà preocupació, pensaments recurrents, sensació de pèrdua de control, bloqueig emocional...podem fer front a por amb diferents conductes, fugir, atacar, evitar la situació...

Quan la por és irracional i excessiva provoca conductes poc adaptatives (per exemple acabar amb les existències de paper de vàter, líquid desinfectant i mascaretes de tot un poble) i fins i tot si s’allarga molt en el temps problemes d’ansietat, pànic, fòbies, obsessions...

La por no és un virus però pot ser altament contagiosa i incontrolable. 

Provoca que la part emocional del cervell i la part racional es desconnectin, llavors els instints i les emocions dirigeixen la nostra conducta. Quan apareix i és compartida per moltes persones te molt poder i es pot imposar a la raó i el seny.

La crisi actual del coronavirus a nivell mundial està provocant molta por i histèria col·lectiva. Aquesta por només la vencerem amb informació veritable i contrastada. Hem de confiar en la transparència i implicació d’aquells/es que tenen el poder. Creuar els dits per a que prenguin les dedicions encertades i no ens amaguin res, amb la nostra salut no s’hi juga!

Poca cosa més podem fer, prevenció, calma i paciència, moooolta paciència!

Feliç divendres

Invencibles

Aquesta setmana està plena d’informacions sobre la bretxa de gènere, sostres de vidre, violències, desigualtats i injustícies vàries cap a les dones. Tant de bo  no fes falta però la realitat fa evident que si, que cal parlar-ne, cal reivindicar, cal lluitar per fer sentir les nostres veus.

Avui volia parlar d’un bonic concepte que s'està sentint cada vegada més, la sororitat. S’utilitza per parlar de la solidaritat entre dones.  Prové del llatí soror (germana) i va ser al voltant dels anys 60 a Estats Units quan el moviment feminista la va començar la popularitzar. Durant aquella època es van crear molts grups de dones amb interessos comuns que es donaven suport i unien les seves forces per a reivindicar la igualtat entre dones i homes. Paraules com sisterhood o sorority definien aquestes relacions entre iguals, dones juntes creant aliances i treballant per a canviar la realitat.

Per fer visibles les injustícies cal que totes i tots siguem conscients del que passa al nostre voltant, denunciant i parlant obertament, sensibilitzant al nostre entorn, en som responsables. No podem callar més. Per sort tenim una colla d’artistes, esportistes, escriptores, pensadores, científiques, cantants, etc... que ens fan d’altaveu i practiquen aquesta sororitat per tot el món.

Una de les desigualtats de les que no es parla gaire fa referència al món artístic. Sabíeu que a tots els museus dels país menys del  20% de les obres d’art exposades son d’artistes femenines? Per sort aquesta xifra no representa ni de conya la realitat. El passat Clownia vaig tenir l’oportunitat de conèixer en persona a una d’aquestes dones  artistes, l’Ame Soler (Tres voltes Rebel), una crack (i una persona encantadora) que amb les seves il·lustracions transmet missatges molt potents. La lluita per la igualtat, la llibertat i el compromís social son el centre de la seva obra i us recomano molt el seu llibre “Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar”

Posades a recomanar sobre el tema,  no us podeu perdre un reportatge que trobareu a Netflix i que porta per nom “Que coño está pasando” un repàs del moment actual del moviment feminista i el context social a través de la veu de  40 dones que tracta temes tan delicats com la política, el ventres de “lloguer”, l’educació, la prostitució, la pornografia.

Diumenge omplim els carrers i les xarxes socials de color lila! Feliç divendres!

Follow the leader

Psicosi col·lectiva, pandèmia, por, crisi global, pànic, infecció...ai mare, aquests dies només fem que escoltar converses i informacions sobre virus i sembla que arribi la fi del món. Com si no hi haguessin prou desgràcies i morts injustes al món! Realment les persones en general tenim tendència a actuar com ho fa la majoria, com uns xaiets seguint el ramat...si unes quantes persones tenen por doncs au...acabem amb totes les mascaretes d’un  país...realment penso que podríem utilitzar tota aquesta energia grupal per fer coses més constructives i útils per la societat. Però no, només ens posem d’acord en el pànic col·lectiu.

El psicòleg Solomon Asch va demostrar amb diversos experiments la magnitud de la tonteria col·lectiva, l’efecte ramat o el biax de conformitat.

Es demanava quina línia A B o C s’assemblava més a primera, què creus? Està clar no? És super fàcil, l’A. 

Doncs quan els investigats/ades es trobaven dins d’un grup on la gran majoria donava una resposta equivocada  (eren actors i actrius contractats) el subjecte contestava el mateix, equivocant-se i negant l’evidencia. En canvi quan eren preguntats de forma individual no hi ha havia pràcticament errors.  Aquests tipus d’experiments es van repetir per tot el món i en el 40% de les ocasions els subjectes s’emmotllaven al que contestava la majoria encara sabent que tenien raó. Es van replicar aquestes proves amb temes més complicats i els resultats van ser els mateixos, adaptem la nostra resposta a la resposta del grup.

Les paraules i les accions de les persones que ens envolten ens donen informació. Si molta gent pensa i fa el mateix, pots pensar que és correcte i imitar, estalviant així energia i temps. És cert que observant s’aprèn molt però ens fa vulnerables a la manipulació. A vegades també es segueix el ramat per tal d’encaixar amb la societat...si hem de triar restaurant preferim el que està més ple (segur que és més bo) no en som conscients però hi ha comportaments poc fiables o no gaire objectius que s’encomanen, alguns poden ser positius o inofensius però altres no tant.

La psicosi col·lectiva generada bàsicament per governs i mitjans ens afecta directament. Què és veritat i què no? hem de ser conscients del món en què vivim i no deixar-nos enganyar.

Feliç divendres!

Màgia

T’has parat mai a pensar perquè hi ha persones que cauen bé des d’un principi? Hi ha gent que te un “noseque” una espurna, una màgia, alguna cosa que et predisposa positivament cap a ella.

De forma innata les persones volem crear un impacte positiu al nostre entorn ja que és la manera d’establir relacions tant personals com laborals. El somriure, l’actitud, la senzillesa natural i la humilitat son la clau alhora d’agradar als altres. Aquestes habilitats es poden entrenar ens podem preparar per aconseguir-ho però hi ha persones que ho tenen de fàbrica.

Connectar amb les persones, despertar emocions positives, generar confiança no és fàcil però quan trobes persones amb aquesta màgia no les oblides fàcilment Als equips de treball son líders naturals ja que el seu carisma fa que tothom hi vulgui treballar. 

Penso que a la inversa també passa, hi ha persones que de bon principi no tenen cap encant i costa més temps que t'entrin i algunes que per molt que ho intentis no hi ha manera...

La ciència ens diu que la gent amb encant comparteix certes característiques, entre les més destacades estarien:

• El somriure de Duchenne, que porta el nom del metge que la va estudiar, és un tipus de somriure que implica la contracció de la musculatura de prop de la boca elevant els llavis i provocant petites arrugues al voltant dels ulls. Aquesta resposta indica una emoció espontània i genuïna, no s’activa de forma voluntària i seria molt difícil de falsejar. Les persones que cauen bé la tenen i això transmet l’autenticitat que les fa úniques generant confiança a primera vista
• La humilitat, son persones que escolten, que mostren un interès real per qui tenen davant, miren als ulls de forma sincera sense interrompre i ens fan sentir còmodes. A nivell de llenguatge corporal és relaxat, no indica cap tret de poder, no s’imposen, no mostren rigidesa et fan sentir còmode i això ja et predisposa a una relació exitosa.

Coneixeu algú amb aquesta "xispa"? si la resposta és si no el/la deixeu escapar.

Feliç divendres

Llenguatge i realitat (segona part)

Seguint amb el post del dia 31, veiem alguns dels arguments més habituals contra el llenguatge inclusiu:

• Sona malament, forçat. Fer servir barres o desdoblar femení/masculí és massa artificial i enlenteix la forma de parlar i escriure. No és tan difícil, tot és qüestió de pràctica.
• És complicat utilitzar-lo o buscar genèrics reals i no sempre és possible. Per sort si busquem per internet hi ha molts recursos i manuals que ens poden ajudar.
• No és tan important, només és una forma de parlar. Hi ha persones que pensen que el llenguatge no te cap influència ni canviarà les coses, com ja vàrem dir a la primera part d’aquest post això no és cert i ha múltiples investigacions que ho avalen. I els petits canvis son poderosos.

Els estudis conclouen que tant si ens agrada com si no cal prendre molt seriosament aquest tema perquè te un impacte directe en la nostra visió del món.
El masculí “genèric” evoca majoritàriament representacions mentals d’homes i fa que les persones pensin més en homes que en dones (a no ser que hi hagi una senyal explícita del contrari). El masculí “genèric” no representa a homes i dones per igual, més aviat fa desaparèixer a les dones convertint-se en un fals genèric. Pensem també que hi ha persones que no s’identifiquen en cap dels dos gèneres i tampoc s’hi senten representades en aquest ús del llenguatge.

Les formes inclusives del llenguatge activen més associacions amb dones que les masculines “genèriques”. Per exemple un estudi on es demanava el noms dels teus actors o  presentadors preferits VS demanar quins actors/actrius o presentadors/ores deixava clar que en el primer cas la majoria de respostes eren d’homes en canvi la cosa canviava i molt formulant la pregunta amb llenguatge inclusiu.

Canviar una mica la nostra forma de parlar i escriure és un petit esforç, desaprendre per tornar a aprendre i ser més conscients de tot plegat en un futur.

Feliç divendres i dia de l’amor ;)