Coaching.si, Coaching.no

Avui en dia el coaching està de moda, per empreses, pel mon de l’esport, a nivell personal….hi ha gent que fa processos de coaching fins i tot per aprimar-se! 

Com en moltes altres disciplines hi ha molt intrusisme professional en aquest camp. 
Perquè...qui pot ser coach?, quan pot ser útil un procés de coaching? Què és el coaching? Intentaré aclarir aquestes preguntes en un parell de posts.

Un procés de coaching és un acompanyament, el coach és un facilitador de canvis en una persona o en un grup.

Per a que el procés funcioni  hi ha d’haver un o varis objectius a assolir, la persona sap què vol però no com aconseguir-ho. Hi ha moltes situacions en que un procés de coaching no és útil o la persona no està preparada per tirar-lo endavant, en aquest cas un bon coach hauria de desestimar el cas i adreçar a la persona al professional que pugui ajudar-la.

El recurs més important d’un coach és la pregunta, mitjançant les preguntes et fa pensar i analitzar com passar a l’acció, una definició que vaig sentir a classe i em va cridar molt l’atenció és que un coach aixeca miralls per a que la persona vegi on s’equivoca, on no i pugui modificar el que calgui per arribar a la seva meta.

Per a que un procés de coaching sigui efectiu hi ha d’haver voluntat de canvi, la persona ha de voler participar, mai pot ser obligatori.

El coach ha de ser una persona molt preparada, normalment amb formació de base en Psicologia, Pedagogia...i a més formació específica en coaching impartida per les escoles oficials, també es requereixen “hores de vol”, és a dir cert nombre de casos supervisats per un expert....per tant coachs de veritat no n’hi ha tants! Amb les xarxes socials i internet és fàcil tenir la informació suficient per a fer la tria d’un bon professional.

Un bon coach ha de tenir moltes eines i recursos per adaptar-se als seu “coachee”, ha de saber connectar amb ell parlar el mateix llenguatge.

Llibres sobre el tema n’hi ha moltíssims, us en recomano un escrit per una de les meves professores: "Coaching para todos” d’Alejandro Fiol i Meritxell Obiols.

La setmana vinent seguim amb el tema...

Feliç divendres

Ets empàtic/a o simpàtic/a?

Aquesta setmana he rebut un vídeo molt il.lustratiu que fa reflexionar sobre les diferències entre empatia i simpatia.

Segons el diccionari la simpatia és una inclinació afectiva i amistosa entre les persones, generalment espontània i mútua. La simpatia és un procés que ens permet sentir els mateixos estats emocionals que senten els altres, els comprenguem o no.

La simpatia implica una valoració positiva de l'altre, sents simpatia per aquelles persones que “et cauen bé”, mentre que l'empatia, no pressuposa cap valoració de l'altre. Que una persona sigui simpàtica amb tu no vol dir que t’entengui i davant de problemes seriosos una resposta simpàtica no t’ajudarà a sentir-te millor.

La definió que ens dóna el diccionari sobre l’empatia és que es tracta d' un sentiment de participació afectiva d'una persona en la realitat que afecta a un altre, com s’acostuma a dir, l’ empatia consisteix en ser capaç de posar-se en la situació dels altres.

L'empatia va molt més enllà, involucra les nostres pròpies emocions, i per això implica entendre les dels altres. L’empatia és la capacitat per a percebre amb precisió les emocions i sentiments dels altres i d’implicar-se en les seves vivències emocionals, “sentir amb l’altre”, connectar amb la persona i les seves emocions.

Desenvolupar l’empatia és un pas important per desenvolupar la nostra consciència emocional que és un dels pilars de molts models d’intel·ligència emocional, per tant si som capaços de prendre consciència de les nostres emocions i les dels altres serà més fàcil desenvolupar altres competències com la regulació emocional, l’autonomia emocional...i al final això ens portarà benestar, satisfacció i una millor  relació amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Feliç divendres

http://www.youtube.com/watch?v=ALh6NYPSanI

La tornada

Ja tornem a ser aquí!! Després d’unes merescudes vacances tot va tornant a la normalitat.

La veritat és que sempre costa una mica, llevar-se d’hora, estar pendent del rellotge, córrer a munt i a vall, el telèfon, les presses ... 

Aquest estiu ha estat ple d'aventures, descans, rialles i també moltes notícies…però n’hi ha una per damunt de totes que voldria recordar.

Es tracta de la mort del gran Robin Williams, un dels meus actors preferits per la gran varietat de personatges motivadors que ens va oferir, un dels pocs que et podia fer riure i plorar. Avui li dedico aquest post  i destacaré quatre dels seus personatges més inspiradors i que de ben segur ens ajudarien a superar ben ràpid aquest “síndrome post vacacional”

-En primer lloc la peli on el vaig descobrir, “Good morning Vietnam” (1987) on Williams interpreta a un disc jockey de ràdio que arriba a Saigon durant la guerra del Vietnam per animar als soldats amb la seva música i comentaris políticament incorrectes (la banda sonora és espectacular). Segur que amb un company així no ens avorriríem mai!

-Al 1989 s’estrena “El club dels poetes morts”, on en Robin es converteix en el professor John Keating,... Una persona que inspira, que guia, que sap treure el millor de cadascú, una història  sobre el carpe diem i la lluita pels somnis propis. A qui no li agradaria tenir un mestre o un cap així?

-L’any 1990 protagonitza “Despertars” una història de lluita i superació on Willians interpreta a un neuròleg  que amb les seves investigacions aconsegueix un veritable “miracle”.  Al costat de Robert de Niro ens recorda la gran importància que tenen les petites coses de la vida.

-Per últim, l’any 1997 s’estrena “L’indomable Will Hunting”, on va guanyar un Òscar al millor actor secundari,  interpreta al terapeuta d’un jove geni problemàtic, una peli amb bons diàlegs sobre educació, cultura, experiència vital ... que conviden a la reflexió.

Suposo que ja les haureu vist però ara és un bon moment de recuperar-les. 

Acabo amb una gran cita d’un dels seus millors personatges, gràcies Robin:

"El Dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, que no vol dir esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l’èxit de l’altre, examinant-te de l’assignatura fonamental: l’amor. Per a que un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d’estimar i donar vida”

                                       El club dels poetes morts ROBIN WILLIAMS - John Keating

Feliç divendres!

Avui estem d’aniversari!

El meu bloc ja te un anyet! Amb 40 posts hem parlat sobre molts temes: el canvi, l’actitud, música, pel·lícules, llibres, documentals...també dels conflictes, la comunicació, el treball en equip, la superació personal, l’agraïment, resiliència, assertivitat, reunions laborals, energia, hemisferis cerebrals, noves tecnologies...

Aquesta iniciativa va néixer amb tres objectius principals, espero haver-los aconseguit:

• compartir, transmetre i generar coneixement
• reflexionar sobre temes que afecten el nostre dia a dia a la feina
• començar el cap de setmana amb un somriure

Vull agrair de tot cor a tots els lectors i lectores que setmana rere setmana comenteu, opineu i aporteu nova informació via bloc, correus electrònics o en persona, vosaltres feu més ric i interessant aquest espai, sou molt grans!

Recursosmolthumans ha tingut més de 1500 visites en aquest primer any (quina il·lusió!!!) i m’agradaria fer un top 3 dels posts més llegits:

-En primer lloc amb 67 Lectures: “De tot cor” on parlàvem de la coherència cardíaca i la seva relació directe amb el benestar.

-En segon lloc amb 60 Lectures: “Ballem? “amb una lliçó de vida impartida per una nena ben petita.

-En tercer lloc amb 57 lectures “treball en equip”, competència indispensable per l’èxit en la nostra feina exemplificada amb un vídeo de companys i companyes de la casa.

Al Setembre tornarem amb les piles ben carregades i nous temes, us deixo un regalet, és un dels meus anuncis preferits, ja te uns anyets però m’encanta i avui és ben escaient. A finals dels 90 Swatch ens recordava que "el temps és allò que nosaltres fem amb ell", un segon, una hora, un mes... el que és realment important és la qualitat de cada moment, no perdem ni un segon de les merescudes vacances i gaudim-les a tope!

http://youtu.be/vvbFDKqWTpU

Feliç divendres i Feliç estiu!

Gestionar els nivells d’energia (segona part)

Com vam comentar la setmana passada, una teoria integrada de la gestió del rendiment i l’energia s'ocupa del cos, la ment, les emocions i l'esperit, considerant la persona com un conjunt. A continuació teniu un recull de com crear els diferents tipus d’energia:

Crear més energia física
El nostre nivell d’energia física dependrà de com cuidem el nostre cos. Per generar energia física cal parar atenció a la nostra respiració, portar una dieta saludable (i uns horaris estables pels àpats), bons hàbits de son (ja sabeu, mínim 6 hores), molta aigua i una mica d'exercici físic diari.

Moltes empreses s'impliquen en la cura d'aquests aspectes de la persona i proporcionen facilitats als seus treballadors i treballadores per cuidar-se també durant les hores de feina. Google per exemple disposa d’espais per a fer migdiades, proporciona begudes, fruita i altres snacks saludables de forma gratuïta, espais per a fer gimnàs...

Creació de més energia mental
Hi ha una correlació entre la productivitat i el pensament positiu que genera l'energia mental.

Poder “fluir “a la feina seria l’ideal, que els reptes diaris no ens superin (estrès) ni siguin massa assolibles (avorriment) trobar el punt d’equilibri ens fa fluir i gaudir del que fem, fa que ens impliquem al màxim i donem el millor de nosaltres.

Hi ha empreses que faciliten espais per “pensar”, per deixar anar la creativitat, espais amb música, jocs...  
Creació de més energia emocional
L'energia emocional s'expressa en la confiança en un mateix, l'auto-disciplina, la sociabilitat i l'empatia. Emocions com la frustració, la ira o la por són tòxiques i generen baix rendiment, cal evitar que es donin a l’entorn laboral. Cal facilitar la creació de sentiments de plaer i alegria, especialment durant èpoques de molta càrrega de feina. Vàries investigacions han demostrat que l'humor i els bons sentiments són contagiosos i poden realment augmentar les possibilitats d'èxit en els negocis i les relacions. Les relacions són fonamentals en el treball i afecten l'acompliment laboral. Cal dedicar temps a gestionar millors relacions (clima laboral). Hem de cuidar les persones que tenim al voltant, tenir en compte les possibles situacions personals que puguin estar vivint ja que els estats emocionals de les persones afecten de forma directe el rendiment i l’energia per portar a terme la tasca.

A les empreses es fan outdoor trainings, dinàmiques de riure, jornades de portes obertes...iniciatives que generin noves relacions entre companys de feina i millorin les existents.

Creació de més energia espiritual

L'energia espiritual té a veure amb la connexió personal amb els valors propis. Es tracta de sentir que estàs fent el correcte i complint els teus objectius vitals d’acord amb els teus principis i forma de pensar.

És una font increïble de passió, fortalesa i compromís. Aquelles persones que es connecten amb un propòsit més gran que els seus propis interessos personals demostren més passió i energia. L'energia espiritual també depèn del propi desenvolupament més enllà dels límits de la zona de confort i requereix repòs, recuperació i renovació. Per aquest motiu si la nostra feina de cada dia està alineada amb aquests valors el nostre compromís amb la mateixa serà molt elevat i sostingut en el temps.

Com anem d'energia avui?

Feliç divendres!

Gestionar els nivells d’energia (primera part)

No us ha passat mai que quan veieu la ratlla de la bateria del vostre mòbil baixa us poseu d’allò més nerviosos i nervioses? Vas veient com baixa el nivell d’energia i busques un endoll desesperadament, apagues el so per consumir menys, baixes la brillantor de la pantalla...

Tenim molta cura en gestionar l’energia del nostre mòbil però, fem igual amb la nostra pròpia energia? Descansem quan cal? ens alimentem bé?  gestionem les pròpies emocions, els conflictes? Tenim relacions interpersonals riques? Viatgem, llegim, gaudim de la vida?

Ens queixem que tenim problemes en gestionar el nostre temps, però moltes vegades no es tracta d’ un problema de gestió del temps, és un problema de gestió de la pròpia energia.

La majoria de nosaltres respon a les demandes del lloc de treball fent més hores. Però és erroni suposar que la inversió en un excés de temps a la feina ens generarà més resultats. 

Aquesta creença és falsa. Podem treballar llargues hores, tenir reunions molt llargues, fer informes i trucades, escriure mil correus electrònics, però si estem esgotats, distrets, frustrats i enfadats, el resultat no serà l’esperat.

No hi ha res positiu en fer temps extra si aquest no és d'alta qualitat, i la qualitat es centra en el nivell d'energia. Una alta energia genera un alt rendiment, no el temps extra. La conclusió és clara: el nivell d'energia prediu la productivitat individual, d'equip i desenvolupament de l'empresa.

Existeixen quatre pilars o dimensions de l’energia:

1. Energia física: Aquesta inclou el dormir les hores necessàries, l’alimentació, possibles lesions, contractures, mal de cap...tot el que ens passa físicament afecta a les altres àrees. Si físicament no estem bé és difícil que ens puguem concentrar i que fem la nostra feina deforma eficaç.
2. Energia mental: Els problemes personals, familiars, les tasques pendents a fer...tot el que passa per la nostra ment ens afecta i també pot dificultar la nostra tasca diària. Si estem distrets no podrem focalitzar la nostra energia mental i necessitarem molt més temps per acabar les nostres feines i segurament el resultat no serà excel·lent.
3. Energia emocional: Les emocions que sentim, el nostre estat d’ànim impacta també de forma directe en tot el que fem. Si estàs trist, angoixat...és molt difícil que puguis connectar amb el que fas.
4. Energia espiritual: Aquest tipus d’energia va més enllà, te en compte com valores el que fas, la realització personal amb la feina.

Per a aconseguir benestar a la vida i èxit a la feina cal gestionar l'energia de cada dimensió, totes son importants i no les podem descuidar perquè tard o d’hora podem tenir problemes (dolències físiques, malalties, ansietat, estrés...)  Que cal entrenar el pilar físic està molt clar per a tothom, però i la resta de dimensions? Totes elles es poden entrenar. La propera setmana veurem alguns recursos per generar energia dels 4 tipus.

Feliç divendres!

Els beneficis de riure

El passat divendres vaig tenir l'oportunitat d’assistir per primera vegada a una sessió de dinàmica del riure, tota una experiència...al principi he de reconèixer que costa entrar-hi i deixar-te anar però quan trenques el gel i perds la por al ridícul descobreixes que riure a tope és realment terapèutic.

Hi ha estudis que demostren que riure a ple pulmó posa en moviment 400 músculs del cos, provoca un massatge als òrgans interns i relaxa la musculatura, a més del molts altres beneficis, per exemple:

• Facilita la digestió segregant més sucs gàstrics
• Evita el restrenyiment
• Te un efecte diürètic i millora l'eliminació de la bilis
• Exercita el diafragma i els pulmons mouen 12 litres d'oxigen enfront dels sis habituals desbloqueja tots els ganglis reactivant el sistema limfàtic, afavorint la filtració de líquids i l'eliminació de toxines
• Exercita el cor i redueix la pressió arterial
• Segrega flux llacrimal i mucoses que ens prevenen d'infeccions
• Tonifica els músculs de la cara i té un efecte antioxidant que fa que la pell envelleixi més lentament
• Activa el sistema immunològic prevenint el desenvolupament de virus
• El nostre cervell segrega endorfines que són poderosíssims analgèsics bioquímics supressors del dolor. 

És per tot això que després de riure, ens sentim relaxats, plens de vitalitat, som més optimistes i ens relacionem millor amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Si riure és salut física, mental, emocional i social perquè riem tan poc quan ens fem adults? Bé caldria reflexionar sobre el tema...potser en determinats entorns encara no està ben vist riure, s’imposen actituds serioses com si aquestes fossin garanties de professionalitat.

Les dinàmiques del riure s’utilitzen més enllà de la teràpia, arriben amb força a les empreses per generar confiança entre els equips, trencar barreres, disminuir l’estrès, potenciar l’autoestima, la creativitat, la motivació i millorar les relacions entre les persones.

A riure més doncs!

Feliç divendres!