Una imatge val més que mil paraules

Hi havia una vegada tres nois joves de Califòrnia que després d’una divertida festa es preguntaven com podrien compartir els vídeos que havien gravat per tenir-ne un record per sempre. Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim treballaven junts a l’empresa Paypal com enginyers informàtics. Poc s’imaginaven que de la seva idea naixeria un dels invents més populars i revolucionaris de la historia digital. Al febrer de 2005 ho van fer oficial i van registrar el nom del domini, efectivament parlem de Youtube que aquesta setmana ha fet 10 anyets, moltes felicitats!

Youtube té més de 1.000 milions d’ usuaris mensuals que pugen  més de 300 hores de vídeo per minut a una plataforma que, només en publicitat als USA, va ingressar més de 1.130 milions de dòlars l’any 2014.

Al 2006 Google compra l’empresa i YouTube va passar de ser una plataforma de vídeos domèstics, música, pelis, bromes, nens i mascotes a una poderosa eina de comunicació i promoció per empreses de tota mena.

Que una imatge val més que mil paraules sembla ser el gran èxit del vídeo, aquí teniu algunes de les avantatges de la utilització de vídeos en l’àmbit laboral:

• Els vídeos ajuden a posicionar l’empresa a internet de forma ràpida, son una potent eina de promoció, cada vegada les empreses fan servir més aquest canal per donar-se a conèixer i vendre els seus productes o serveis.
• Els continguts mostrats en forma de vídeo et fan destacar i ser diferent de la competència, a més et permeten arribar a nou públic.
• Els missatges que transmeten els vídeos son més directes i clars.
• És més còmode i ràpid veure un vídeo que llegir un text, i també és més fàcil recordar alguna cosa que has vist que alguna cosa que has llegit.
• Els vídeos es comparteixen més que els continguts escrits (en parlem molt dels vídeos que hem vist i costa oblidar quelcom que t’ha impactat o t’ha sorprès)
• Amb les noves tecnologies fer vídeos és fàcil i econòmic, amb qualsevol smartphone pots fer vídeos, editar-los i pujar-los a la xarxa fàcilment.

Els vídeos poden arribar a tenir molt impacte i per aquest motiu són eficaços per transmetre coneixement i valors. Un vídeo et pot emocionar, sensibilitzar i fer-te reflexionar només  amb uns segons, creus que pot fer el mateix una informació rebuda per escrit? Us deixo un exemple de com un vídeo d’un minut pot aconseguir tot això i a més fer publicitat d’una marca (poseu els altaveus). Feliç divendres!

http://youtu.be/Iak7EqO-hZ8

Love is in the air

Demà és Sant Valentí, mundialment conegut com el dia dels enamorats (tot i que a casa nostre som de Sant Jordi de tota la vida, faltaria més) doncs és un dia perfecte per parlar una mica de l’amor en la seva vessant romàntica o de parella.

Per començar, caldria diferenciar entre l’enamorament i l’amor. L’enamorament seria una emoció, intensa, irracional i de durada més aviat curta i en canvi l’amor seria l’enamorament fet conscient convertint-se en un sentiment, no tan intens però si més estable i de llarga durada.

Avui ens centrarem en la química de l’enamorament. Com ja sabeu, encara que soni estrany,  tot és química dins del nostre cervell, tota emoció provoca un seguit de reaccions químiques que ens fan actuar d’una forma o d’una altre.  Quan ens enamorem se’ns nota, estem en un estat de felicitat i eufòria i això és degut al treball de la Feniletilamina, un neurotransmissor que es troba a la regió del cervell anomenada hipotàlem i que es coneix popularment com la mol·lècula de l’amor.  En aquest procés també intervenen altres neurotransmissors com la dopamina que treballa en la fase d’atracció inicial i la serotonina que actua en el nostre estat d’ànim que variarà en funció de les pròpies expectatives d’èxit amb la parella escollida.

Dèiem al principi del post que aquest estat no és permanent, hi ha estudis que demostren que entre els 18 mesos i els 3 anys la mol·lècula de l’amor disminueix dràsticament, i aquí és on comença un segon procés químic protagonitzat per dues hormones: la vasopressina i l’oxitocina que son les responsables de mantenir l’amor al llarg del temps, cal generar-les si volem que l’amor perduri i la millor forma de fer-ho és donant afecte i atencions a la persona que tenim al costat, és a dir, amb romanticisme, flors, sorpreses, missatges, petons... en definitiva fer que la persona que tenim al costat es senti estimada i especial, sembla senzill oi?

En resum, l’amor/enamorament és un dels sentiments que fan avançar al món, l’amor ens entusiama, ens fa perdre la son, ens fa somiar, ens fa feliços, ens inspira i en definitiva...ens fa sentir vius. Cuidem-lo!

Us deixo una de les cançons d’amor més gravades del Segle XX, teniu moltíssimes versions on triar, aquí teniu una petita mostra, no cal presentació...Feliç Sant Valentí i Feliç divendres!

Versió original dels Righteous Brothers https://www.youtube.com/watch?v=HvyCMgAajqk
Versió rock de Bono https://www.youtube.com/watch?v=98RKNfY-Mrs
Versió country de la Lee Ann Rimes https://www.youtube.com/watch?v=4A-As2-AP-I
Versió Elvis https://www.youtube.com/watch?v=893zjtHwvPI
Versió moderna dels nois de Glee https://www.youtube.com/watch?v=OemA-PK4hiE

Atrapat en el temps 

Aquest passat dilluns dia 2 de febrer es va celebrar la cerimònia del dia de la Marmota, es tracta d’un mètode ben curiós usat pels grangers dels Estats Units i Canadà per predir la fi de l'hivern. Segons la creença, si la marmota surt del cau i no "veu" reflectida la seva ombra, marxa del cau i això significa que l'hivern acabarà aviat. Si per contra la marmota "veu! la seva ombra i entra novament al seu cau, vol dir que l'hivern durarà sis setmanes més (i això és el que ha passat enguany).

Aquesta tradició la coneixem gràcies a la peli Atrapat en el temps, una original, divertida i alhora angoixant peli que ja te més de 20 anys on un jove i genial Bill Murray ens posa dels nervis fins al final! Una història que fa reflexionar sobre la rutina, l’error, els hàbits...i en definitiva el canvi que és a les nostres mans.

Perquè ens costa tant canviar? Perquè caiem una vegada i un altre en el mateix error? per on podem començar a canviar allò que no ens agrada? Comencem per canviar els nostres mals hàbits, aquells que ens fan ser ineficaços. 

El nostre comportament actua moltes vegades com dirigit per un “pilot automàtic” es basa en rutines que realitzem de forma automàtica i no requereixen massa concentració ni massa energia ja que les tenim molt interioritzades, això és positiu en un sentit ja que ens ajuda a no gastar recursos extra però d’altra banda és perillós ja que no tots els hàbits son positius no bons ni saludables, cal identificar aquells hàbits dolents que ens impedeixen ser millors persones i millors professionals.

Quin son alguns dels mals hàbits que tenim a la feina i ens dificulten el nostre dia a dia?

• Treballar amb distraccions o interrupcions (llegir els correus electrònics cada cinc minuts, visites no programades, trucades telefòniques...)
• No planificar les nostres tasques
• No descansar, cal parar cada 2 horetes encara que siguin uns minuts per tal de desconnectar i tornar-hi amb més força i concentració
• Fer moltes coses alhora, la multitasca. Justament ahir vàrem tenir un debat al gimnàs emocional sobre aquest tema, en parlarem un dia amb deteniment...

Aquí us deixo unes recomanacions que poden servir per començar el nostre procés de canvi:

• Dividir els nostres principals objectius en objectius més petits i assolibles o més conegut com: de mica en mica s’omple la pica, no podem decidir que farem esport i començar per córrer una marató...
• Ser realistes: és difícil introduir nous hàbits i ens podem equivocar, potser podem refer el nostre objectiu i fer-lo més assolible.
• Auto motivar-se i perquè no, premiar-te quan has fet una passa endavant (“porque tu lo vales!")
• Els experts defensen que per instaurar un nou hàbit hem de repetir la conducta o pensament durant 21 dies seguits, d’aquesta manera introduïm aquesta nova forma de fer, l’automatitzem i es converteix en un hàbit, per tant la clau està en la repetició!

No siguem marmotes que no tindrem tantes oportunitats per canviar com en Bill Murray a la pel·lícula, passem a l'acció! Us deixo un bonic joc de paraules en anglès: la teva vida no millora per casualitat, millora quan canvies. Feliç divendres!

La recerca de sentit

Aquesta setmana s’han complert 70 anys de l’alliberació del camp de concentració d’ Auschwitz, el major centre d’extermini de la història del nazisme, on van morir més d’un milió de persones,  el post d’avui és el meu petit homenatge a tants innocents que van perdre les seves vides per l’absurda i cruel mentalitat d’uns pocs. No us oblidem!

L’holocaust jueu és sens dubte un dels fragments més sagnants i injustos de la història de la humanitat, moltes pel·lícules i llibres tracten el tema i  mostren la vida als camps de concentració amb més o menys rigor,  però és quan tens l’oportunitat de visitar-ne un, en viu i en directe,  quan et pots fer una petita idea del pànic i dolor que van viure tantes i tantes persones fa relativament pocs anys. 

Un dels llibres sobre el tema que més m’ha impactat i volia compartir amb tots vosaltres és “L’home a la recerca de sentit” de Victor Frankl, un psiquiatra austríac i jueu que ens explica com va aconseguir sobreviure. Una lectura indispensable traduïda a més de 20 llengües i que està  inscrita a la biblioteca del Congrés a Washington a la llista dels 10 llibres que han canviat el curs de la humanitat.

Aquesta experiència vital de l'autor el va fer desenvolupar la seva pròpia tècnica de psicoteràpia, la logoterapia  que defensa que la voluntat de trobar sentit a la pròpia vida és la motivació primària de l’ésser  humà. Segons ell els pilars d’aquesta teoria son els que el van ajudar a sobreviure al camp de concentració durant més de dos anys:

• L’ experiència de l’amor: l’amor que sentia per la seva família li donava forces per seguir lluitant (tot i que en gran part van morir en altres camps de concentració)
• La vivència de la naturalesa: una posta de sol podia donar sentit a tot un dia.
• L’experiència de l’art –es reunia amb altres presos per llegir poesies, recordar obres d’art, llibres...
• El sentit de l’humor també va ser un element important per a la supervivència: s’explicaven acudits i buscaven situacions còmiques, això els feia oblidar per una estona on eren.
• Recordar les experiències i vivències passades positives també ajudava.
• L’espiritualitat, creure en quelcom més gran, resar els reconfortava
• La soledat, breus moments d’intimitat també eren necessaris i molt difícils de trobar en aquell entorn.

Si reflexionem una mica, aquests pilars que van ajudar a Frankl son ben vigents i son de fet els ingredients per una vida feliç i amb sentit, no creieu?

Frankl va morir als 92 anys, va ser professor a les universitats de més prestigi de tot el mon predicant el seu lema “mentre hi hagi vida i voluntat hi ha esperança”

Feliç divendres!

Mama por! (Segona part)

La setmana passada vàrem parlar de la por en la seva vessant més primària i biològica. Avui farem pinzellada de com ens pot afectar la por a l’entorn de treball i quins tipus de por ens podem trobar en el nostre dia a dia a la feina:

• Una de les més habituals és la por al rebuig, a no agradar. Quantes vegades deixem de dir o de fer alguna cosa per por a ser criticats o apartats del grup? Aquesta por ens fa ser a vegades poc sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres i això si es repeteix molt genera malestar i insatisfacció. En aquest grup de pors podríem incloure la por a parlar en públic ja que el que ens fa por al posar-nos a parlar davant d’un grup de persones és també no agradar.
• També és ben comú la por al fracàs, a equivocar-se. En moltes ocasions deixem d’intentar coses noves per por a l’error, és una llàstima ja que possiblement ens perdem bones oportunitats de creixement i enriquiment personal, estem tan bé a la nostre zona de confort!
• Una de les menys reconegudes és la por a la pèrdua de poder. Existeixen diferents tipus de poder: el que dóna la jerarquia, el poder de l'expert que domina un tema, el poder de tenir una informació que els altres no tenen, el poder de la influència...La sensació de poder et dóna seguretat i altres recompenses que ningú voldria perdre, però a vegades el preu que es paga pot ser molt alt.
• A vegades pot sorgir la por a perdre la feina, la hipoteca, l'escola dels nostres fills...son despeses molt importants i ens condicionen fent que acceptem moltes coses pensant que no tenim més remei que aguantar-les...trist!
• La que podríem considerar com la mare de les altres pors (perquè darrere d'ella es desenvolupa qualsevol de les pors ja esmentades) és  la por al canvi. A les empreses aquesta por apareix habitualment, qui no ha sentit la frase: “això sempre s’ha fet així!" quan algú fa una proposta nova. Això en el fons és por, por al canvi, a perdre poder, estatus, a quedar malament davant del grup si resulta que la nova proposta és millor...seria com aquella frase popular que diu és que millor dolent conegut que bo per conèixer, quina bestiesa no?

En resum, la por ens paralitza i limita el nostre desenvolupament personal, us deixo un recull de reflexions que poden ajudar:

• Acceptar que tenim por,  tots en tenim i no és un símptoma de debilitat reconèixer-ho.
• Identificar quina és la nostre por en realitat. A vegades no és fàcil trobar exactament el motiu de la por, el que podem fer en aquest cas és centrar-nos en el contrari, en la nostra motivació, què és el que volem? estar integrats en el grup? Tenir èxit? Assolir uns objectius?...tindrem por de perdre allò que ens motiva. Per exemple, si ens encanta formar part d'un grup de persones, probablement la nostra major por serà al rebuig i això ja és punt de partida per treballar la pròpia autonomia emocional i així reduir o eliminar aquesta por.
• Mirar a la por a la cara i passar a l’acció com es veia clar en el vídeo del post de la setmana passada, som grans guionistes de pelis de por i moltes vegades el que imaginem tan terrible no ho acaba sent gens en realitat. 

Si us interessa aquest tema hi ha molta bibliografia al respecte, a mi m’agrada força la Pilar Jericó, podeu llegir “No miedo” o “Heroes Cotidianos”,  ella te una frase que m’encanta i amb la que estic totalment d’acord: “Quan la por entra per la porta, el talent se’n va per la finestra”

Us deixo una cançó (més aviat un himne) que si l'escoltes a tope et passen totes les pors, l'endevineu?

https://www.youtube.com/watch?v=hSTivVclQQ0

Feliç divendres valents i valentes!

Mama por! (primera part)

Aquests últims dies la tragèdia de Paris ha fet ben present una de les emocions més primàries i potents que experimenta l’ésser humà, la por.

La percepció d’un perill, anticipar-se a quelcom desagradable o desconegut, provoca un malestar intens acompanyat de desitjos de fugir. Aquest sentiment de por en els humans és innat i és viscut de formes diferents segons la nostra personalitat, experiència prèvia, etc. Originàriament podem dir que la por te una funció adaptativa que és clarament la de supervivència però sabem que moltes vegades la por ens limita, ens paralitza i ens fa perdre oportunitats. Avui parlarem de la por en l’àmbit més fisiològic i el proper divendres anirem una mica més enllà.

La por ens fa conscients dels perills externs que ens poden amenaçar, davant d’un fet interpretat com a perillós el nostre organisme posa en marxa un complex mecanisme:

Primer els sentits capten el focus de perill, passant a ser interpretat pel cervell, i d'aquí passa a l'acció el sistema límbic. Aquest s'encarrega de regular les emocions de lluita, fugida, i sobretot, de la supervivència de l'individu. Quan això passa, s'activa l'amígdala, que s'encarrega de desencadenar tot el sistema de la por i tot un seguit de reaccions fisiològiques comuns:

• Augment de la pressió arterial
• Augment de la velocitat en el metabolisme
• Augmenta el ritme cardíac
• Augment de la glucosa en sang
• Augmenta la segregació d’adrenalina
• Augment de la tensió muscular
• Obertura d'ulls i dilatació de pupil·les

En determinats moments de por intensa pot arribar el pànic, en aquest moment podem perdre perdre el mon de vista i la nostra capacitat per raonar ja que es desactiven els nostres lòbuls frontals, retro alimentant la por i en moltes ocasions el control sobre la pròpia conducta .

La realitat és que, per sort, en el nostre dia a dia no vivim pors gaire intenses que amenacin la nostra supervivència, aquestes respostes s’acostumen a donar en casos de fòbies i altres trastorns d’ansietat i es poden treballar mitjançant tècniques de relaxació, respiració, rebaixant la intensitat de les mateixes i els seus efectes perjudicials.

No podem negar que la por en un format més light si que apareix de tant en tant i ens pot arribar a limitar...d’aquest altre tipus de por en parlem divendres vinent, per anar fent boca us deixo un vídeo molt curtet on veureu uns quants exemples ben quotidians,

Feliç divendres

https://www.youtube.com/watch?v=J1zqCUI5wfk

Any nou, vida nova

L’inici d’ un nou any és un bon moment per a marcar-se objectius a assolir. Fer més esport, aprendre idiomes, aprimar-se… son tòpics que any rere any ens proposem i que moltes vegades ens costa complir. En l’àmbit professional també és un bon moment per plantejar-nos ser millors professionals, per aconseguir-ho ens poden ajudar aquestes reflexions:

-Definir al màxim els objectius que volem assolir i el pla d’acció per aconseguir-los, hi podem pensar i fins i tot escriure’ls i anar-los revisant al llarg de l’any.

-Ser més proactius, fer que les coses passin, amb una bona actitud gairebé tot és possible.

-Tenir més paciència i treballar de forma col•laborativa, el treball en equip és fonamental per treballar amb un clima cordial.

-Aprendre, reciclar-se. Cal analitzar els nostres punts de millora i posar fil a l’agulla el més aviat possible.

-Deixar brillar als altres, reconèixer el treball d’altres persones o com diu una frase que m’agrada molt “no hem d’apagar la llum dels altres per aconseguir que brilli la nostra”

-Aportar coses noves, idees, projectes. Donar el màxim de nosaltres mateixos sense por a equivocar-se, oblidar-nos de preguntes que sempre ens fem com ara: I si hagués dit...? Què hauria passat si...?

-Buscar la motivació a dins nostre, amb un bon sentit de l’humor i una bona dosi de somriures qualsevol feina és més fàcil i agradable.

-Ser més assertius i assertives ens ajudarà a comunicar-nos millor i tenir relacions més autèntiques i millors amb els nostres companys de feina.

-Donar les gràcies, com ja he dit altres vegades, ser agraïts és un dels principals ingredients de la felicitat.

Desitjo que al 2015 es facin realitat tots els vostres somnis. Us deixo una bonica frase dels amics de Happymots.

Feliç Divendres i Feliç 2015