El mentoring

El  mentoring és una eina que s’utilitza per  desenvolupar  el potencial de les persones, està basada en la transferència de coneixements  i en l’aprenentatge a traves de l’ experiència. S’utilitza generalment quan es vol promocionar a algú dins l’empresa a un lloc de responsabilitat, quan es vol canviar algú de posició, quan una persona important per l'organització es jubila... qui millor per ensenyar que la persona que sap fer la feina?

El coaching i el mentoring son actualment dues de les eines més potents per reforçar el procés de creixement d’una persona a nivell professional. Veiem les principals diferències:

• El coach utilitza la pregunta per a provocar la reflexió, en canvi la relació entre el mentor i l’alumne es basa en el diàleg i la conversa.
• El coach mai dóna consells al coachee, el mentor si ja que utilitza i comparteix la seva saviesa amb l'alumne.
• Un procés de coaching te una durada limitada i està lligat a objectius a curt i mig termini, un procés de mentoring es pot allargar molt més.
• Les sessions de coaching estan prèviament estructurades i estudiades, el mentoring és més informal i va més en funció dels dubtes i demandes que pugui fer l’alumne.
• L’edat és un factor important per ser mentor ja que es requereix experiència per a guiar altres persones, en el cas del coach no és tan important ja que aquest busca que sigui la pròpia persona la que trobi les respostes.
• En general un procés de mentoring és més econòmic ja que el mentor el trobarem a dins l’empresa i el coach sol ser un professional extern.

Al decidir entre fer un procés de coaching o de mentoring cal tenir clar el que es vol aconseguir abans de decidir-nos per una o per l’altra eina.

Podríem trobar semblances entre la figura del mentor i un pare. Aprofitant que ahir va ser el seu dia, els hi dedico aquest post. A tots els pares i en especial al meu que m’ha ensenyat aquelles coses realment importants d’aquesta vida, a tots ells gràcies per ser-hi sempre!

Per acabar un divertit vídeo amb els millors moments d’un pare! Feliç divendres!

https://www.youtube.com/watch?v=lq-ium3fRmQ

Els currículums estan canviant (per sort)

Durant molts anys de la meva trajectòria professional he hagut de seleccionar persones per a feines ben diverses, he examinat i valorat trajectòries laborals mitjançant entrevistes, proves psicomètriques, proves tècniques, dinàmiques de grups i moltes altres metodologies...però tot procés de selecció comença sempre igual, pel currículum. 
Per mi el CV és un company de viatge, una eina present a diari i us puc assegurar que n’he vist de tota mena i color, a ma, a màquina, amb faltes d’ortografia, incomplets, inventats, tacats d’oli, inflats, llargs, curts, resumits, extensos, amb fotos antigues, de casament o de primera comunió.....ufff. Altres vegades (menys de les que m’agradaria) han arribat a les meves mans currículums diferents i sorprenents que fan que automàticament aquell/a candidat/a no et passi per alt.

Evidentment el més important és "el què", el contingut, però la veritat és que "el com" es presenta aquesta informació pot ser decisiu ja que et proporciona més dades de la persona. Davant dos perfils amb la mateixa formació i experiències similars, l’originalitat d’un currículum pot marcar la diferència (sobretot quan has de triar entre molts candidats).

Cada dia guanyen terreny nous formats de currículum que poc a poc s’imposen al típic format en paper, son innovadors i utilitzen les noves tecnologies, d’aquesta forma a més d‘exposar la formació i experiència laboral es pot demostrar el domini en altres competències transversals molt valorades en la majoria de les empreses com ara la creativitat, innovació i les competències digitals. A continuació us poso uns exemples:

• El Currículum social, utilitza les xarxes socials com a plataforma, principalment Linkedin i Facebook, la pròpia “marca personal” que creem a la xarxa és una carta de presentació i hem de tenir en compte que les empreses utilitzen aquestes xarxes per captar i extreure informació dels candidats.
• El Videocurrículum, ens podem presentar amb un vídeo on expliquem la nostra trajectòria professional, es pot realitzar més o menys formal, més seriós o divertit depenent de l’empresa i el lloc de treball al que volem aplicar. 
• Us deixo dos exemples boníssims: https://www.youtube.com/watch?v=70iSEMNVE_i  https://www.youtube.com/watch?v=PALNcW_eQXw
• Currículum infogràfic, Una infografia és la representació visual d’un concepte en forma de gràfic o dibuix que ens ajuda a expressar allò que volem. Existeixen moltes eines online per crear aquests currículums sense necessitat de dominar programes de disseny com ara Picktochart, easel.ly o visual.ly
  
• Currículum gràfic: l’estructura és semblant al currículum clàssic, la diferència la trobem en la forma de presentar la informació. Per a fer-los calen coneixements de programes de disseny com ara  Photoshop, Indesign o Illustrator
• Currículum web: existeixen portals que t’ofereixen plantilles per fer cv online que pots distribuir fàcilment per les xarxes. Aquest suport online et permet afegir fotos, arxius, vídeos i altra informació complementària, aquí teniu una web que està força bé  http://micvweb.com/

Davant de tantes opcions cal estudiar bé com volem presentar-nos a l’empresa, ja no val allò de la típica fulla en Word i foto de carnet...siguem originals!, els Departaments de Recursos Humans us ho agrairan!

Feliç divendres

Nosaltres ho valem!

Diumenge dia 8 és el Dia Internacional de la dona treballadora, és trist que hàgim de tenir un data per commemorar la lluita pels nostres drets, però no podem oblidar tot el que la dona ha patit al llarg de la història i també celebrar els èxits assolits sense deixar de caminar endavant el camí que encara queda per la igualtat. 

El Dia Internacional de la Dona va sorgir de les activitats dels moviments obrers a finals del segle XX a Amèrica del Nord i Europa. Des de llavors, el Dia Internacional de la Dona ha adquirit una dimensió global per les dones dels països desenvolupats i en desenvolupament per igual. El creixent moviment internacional de les dones, enfortit per quatre conferències mundials de les Nacions Unides sobre la dona, ha ajudat a que la seva commemoració ofereixi l'oportunitat d'incrementar el suport als drets i la participació de les dones en la política i l’economia.

Un dels àmbits on les dones hem patit més la desigualtat és sens dubte el laboral, actualment les posicions de poder continuen estant en majoria en mans dels homes i a nivell de sou encara existeix una escletxa considerable. Perquè poques dones ocupen càrrecs importants a les empreses i governs? El concepte de “sostre de vidre” pot ajudar a entendre aquestes diferències entre gèneres al mon laboral.

L’anomenat “sostre de vidre” és un conjunt d’ obstacles en la carrera professional de la dona que impedeixen que arribi a llocs més alts en l'organigrama de l'empresa. Es tracta de “paranys” que en principi no son visibles i son difícils de detectar, a més, no hi ha ni lleis, ni dispositius socials establerts, ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació de traspassar a llocs directius de l'empresa, simplement son barreres que limiten el progrés laboral com ara: creences establertes sobre les dones, manca de confiança, pors, dificultats per conciliar la vida personal amb la laboral, maternitat, el fet que es valori tant ser present físicament al lloc de treball (malgrat en gran desenvolupament tecnològic que avui en dia permet treballar gairebé des de tot arreu) i que implica moltes hores fora de casa, horaris poc compatibles...en ocasions a les dones se’ls exigeix un nivell d’excel·lència i predisposició superior al dels homes i per això moltes ja ni tan sols intenten progressar. La nostre entitat no te aquests problemes, penso que podem presumir de treballar en un entorn on la igualtat és un valor compartit per tots nosaltres, quina sort!

La realitat és que a dia d'avui, cada vegada hi ha més dones que ocupen llocs directius, mica en mica anem esquerdant el sostre de vidre i un dia o altre...el trencarem!

A vegades les dones tenim tendència a valorar poc les nostres capacitats, la nostra força i fins i tot el nostre aspecte físic, doncs el post d’avui i el vídeo que us porto va dedicat a totes nosaltres, a les més joves, a les no tan joves, a les nostres filles, germanes, mares, àvies, amigues a totes les dones de la nostra vida, perquè senyores...nosaltres ho valem!!

https://www.youtube.com/watch?v=XC-3g_NHQS4

De cine

Una de les eines més potents per sensibilitzar i donar a conèixer diferents realitats de la nostra societat son els mitjans de comunicació, la televisió, el teatre, el cine...però aquests mitjans no ens mostren tot el que passa, el mon de la discapacitat (com molts altres) ha estat força amagat i molt poc present als mitjans i això és ben curiós quan sembla ser que tothom defensa que cal normalitzar i fer visibles tots els col·lectius que formem part d’aquesta societat.

Malgrat tot, sempre hi ha excepcions, algunes sèries (de les quals “Glee” seria el gran exemple) i moltes pel·lícules,  acosten al gran públic aquestes realitats amb més o menys encert. 

Com sabeu la passada matinada de dilluns va tenir lloc la 87 edició dels premis de l’Acadèmia, els Òscars de Hollywood on les millors interpretacions tant masculina com femenina ens mostren personatges amb malalties degeneratives que afecten greument a les seves capacitats, sense cap dubte aquestes pel·lícules obren un gran camí per a que es parli d’aquestes problemàtiques arreu del mon fent que les persones afectades no es sentin excloses d’una societat majoritàriament perfeccionista i hipòcrita.

Anem a les pelis, per una banda l’Òscar al millor actor el va guanyar el britànic Eddie Redmayne que interpreta al malalt d’ELA (Esclerosi lateral amiotròfica)  més famós del món, Stephen Hawking, "La teoria del todo" és sobretot una història d’amor però també ens mostra com el protagonista fa front al greu diagnòstic i com ell i la seva família s’adapten sobre la marxa a les limitacions que va imposant la malaltia, interesant, tendre i força fidel a la biografia d’en Hawking.

L’Òscar a la millor actriu va ser per la gran Julianne Moore, ella interpreta una malalta d’Alzheimer a “Still Alice”, la peli ens explica la història d’una professora de Psicologia de gran èxit i només 50 anys que ha de fer front al brutal diagnòstic, una història trista que ens mostra els sentiments i els principals problemes de les persones afectades i també de les seves famílies, pell de gallina.

Les dues pel·lícules amb els guanyadors a millors interpretacions secundàries també tenen personatges amb personalitats extremes, addiccions... d’una banda la impactant "Whiplash", una història sobra la recerca obsessiva de la perfecció on el professor de música interpretat per J.K Simmons, magistral actuació, porta l’ exigència docent al límit, recomanada per bateries, músics i amants de jazz. D’altra banda, Patricia Arquette va guanyar l’Òscar a millor actriu "secundària" (a mi em sembla ben protagonista)per "Boyhood", una cinta rodada amb els mateixos personatges durant 12 anys! en ella podem veure diferents personatges amb problemes d’addicció i de conducta. Sense flashbacks, sense trampes, us recomano aquest experiment, no és una peli d’acció trepidant, és una peli sobre el pas del temps, les etapes i canvis de la vida, les mares us sentireu ben identificades amb la protagonista, fa reflexionar, i molt!.

Aprofito l’avinentesa per fer-vos més recomanacions d’altres pelis nominades que he vist i que tracten temes ben diversos:

"American Sniper" de Clint Eastwood, potser una mica massa “yankie” però el toc social Eastwood sempre és interessant

"Selma" si t’agraden les pelis amb to històric-reivindicatiu, gran cançó premiada de John Legend “Glory”

Deixeu-me mencionar l’argentina “Relatos Salvajes” encara que no va guanyar és  senzillament brutal, gràcies Agustí per recomanar-me-la.

"Into the Woods" màgia Disney (si us agraden els musicals)

Per últim "Birdman" (la menciono ja que és la gran guanyadora) una història sobre un actor en hores baixes que no deixa de ser una mirada al melic del propi sector del cine. Una història original si, i tècnicament excel·lent, però en la meva opinió és pretensiosa, angoixant i a estones avorrida.

Gràcies al cine per fer-nos somiar, reflexionar, riure, plorar... aquí us deixo un parell de trailers per a que aneu fent boca....Feliç divendres!

https://www.youtube.com/watch?v=pOsMMutM8C0

https://www.youtube.com/watch?v=7jBZPJmkbiw

Una imatge val més que mil paraules

Hi havia una vegada tres nois joves de Califòrnia que després d’una divertida festa es preguntaven com podrien compartir els vídeos que havien gravat per tenir-ne un record per sempre. Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim treballaven junts a l’empresa Paypal com enginyers informàtics. Poc s’imaginaven que de la seva idea naixeria un dels invents més populars i revolucionaris de la historia digital. Al febrer de 2005 ho van fer oficial i van registrar el nom del domini, efectivament parlem de Youtube que aquesta setmana ha fet 10 anyets, moltes felicitats!

Youtube té més de 1.000 milions d’ usuaris mensuals que pugen  més de 300 hores de vídeo per minut a una plataforma que, només en publicitat als USA, va ingressar més de 1.130 milions de dòlars l’any 2014.

Al 2006 Google compra l’empresa i YouTube va passar de ser una plataforma de vídeos domèstics, música, pelis, bromes, nens i mascotes a una poderosa eina de comunicació i promoció per empreses de tota mena.

Que una imatge val més que mil paraules sembla ser el gran èxit del vídeo, aquí teniu algunes de les avantatges de la utilització de vídeos en l’àmbit laboral:

• Els vídeos ajuden a posicionar l’empresa a internet de forma ràpida, son una potent eina de promoció, cada vegada les empreses fan servir més aquest canal per donar-se a conèixer i vendre els seus productes o serveis.
• Els continguts mostrats en forma de vídeo et fan destacar i ser diferent de la competència, a més et permeten arribar a nou públic.
• Els missatges que transmeten els vídeos son més directes i clars.
• És més còmode i ràpid veure un vídeo que llegir un text, i també és més fàcil recordar alguna cosa que has vist que alguna cosa que has llegit.
• Els vídeos es comparteixen més que els continguts escrits (en parlem molt dels vídeos que hem vist i costa oblidar quelcom que t’ha impactat o t’ha sorprès)
• Amb les noves tecnologies fer vídeos és fàcil i econòmic, amb qualsevol smartphone pots fer vídeos, editar-los i pujar-los a la xarxa fàcilment.

Els vídeos poden arribar a tenir molt impacte i per aquest motiu són eficaços per transmetre coneixement i valors. Un vídeo et pot emocionar, sensibilitzar i fer-te reflexionar només  amb uns segons, creus que pot fer el mateix una informació rebuda per escrit? Us deixo un exemple de com un vídeo d’un minut pot aconseguir tot això i a més fer publicitat d’una marca (poseu els altaveus). Feliç divendres!

http://youtu.be/Iak7EqO-hZ8

Love is in the air

Demà és Sant Valentí, mundialment conegut com el dia dels enamorats (tot i que a casa nostre som de Sant Jordi de tota la vida, faltaria més) doncs és un dia perfecte per parlar una mica de l’amor en la seva vessant romàntica o de parella.

Per començar, caldria diferenciar entre l’enamorament i l’amor. L’enamorament seria una emoció, intensa, irracional i de durada més aviat curta i en canvi l’amor seria l’enamorament fet conscient convertint-se en un sentiment, no tan intens però si més estable i de llarga durada.

Avui ens centrarem en la química de l’enamorament. Com ja sabeu, encara que soni estrany,  tot és química dins del nostre cervell, tota emoció provoca un seguit de reaccions químiques que ens fan actuar d’una forma o d’una altre.  Quan ens enamorem se’ns nota, estem en un estat de felicitat i eufòria i això és degut al treball de la Feniletilamina, un neurotransmissor que es troba a la regió del cervell anomenada hipotàlem i que es coneix popularment com la mol·lècula de l’amor.  En aquest procés també intervenen altres neurotransmissors com la dopamina que treballa en la fase d’atracció inicial i la serotonina que actua en el nostre estat d’ànim que variarà en funció de les pròpies expectatives d’èxit amb la parella escollida.

Dèiem al principi del post que aquest estat no és permanent, hi ha estudis que demostren que entre els 18 mesos i els 3 anys la mol·lècula de l’amor disminueix dràsticament, i aquí és on comença un segon procés químic protagonitzat per dues hormones: la vasopressina i l’oxitocina que son les responsables de mantenir l’amor al llarg del temps, cal generar-les si volem que l’amor perduri i la millor forma de fer-ho és donant afecte i atencions a la persona que tenim al costat, és a dir, amb romanticisme, flors, sorpreses, missatges, petons... en definitiva fer que la persona que tenim al costat es senti estimada i especial, sembla senzill oi?

En resum, l’amor/enamorament és un dels sentiments que fan avançar al món, l’amor ens entusiama, ens fa perdre la son, ens fa somiar, ens fa feliços, ens inspira i en definitiva...ens fa sentir vius. Cuidem-lo!

Us deixo una de les cançons d’amor més gravades del Segle XX, teniu moltíssimes versions on triar, aquí teniu una petita mostra, no cal presentació...Feliç Sant Valentí i Feliç divendres!

Versió original dels Righteous Brothers https://www.youtube.com/watch?v=HvyCMgAajqk
Versió rock de Bono https://www.youtube.com/watch?v=98RKNfY-Mrs
Versió country de la Lee Ann Rimes https://www.youtube.com/watch?v=4A-As2-AP-I
Versió Elvis https://www.youtube.com/watch?v=893zjtHwvPI
Versió moderna dels nois de Glee https://www.youtube.com/watch?v=OemA-PK4hiE

Atrapat en el temps 

Aquest passat dilluns dia 2 de febrer es va celebrar la cerimònia del dia de la Marmota, es tracta d’un mètode ben curiós usat pels grangers dels Estats Units i Canadà per predir la fi de l'hivern. Segons la creença, si la marmota surt del cau i no "veu" reflectida la seva ombra, marxa del cau i això significa que l'hivern acabarà aviat. Si per contra la marmota "veu! la seva ombra i entra novament al seu cau, vol dir que l'hivern durarà sis setmanes més (i això és el que ha passat enguany).

Aquesta tradició la coneixem gràcies a la peli Atrapat en el temps, una original, divertida i alhora angoixant peli que ja te més de 20 anys on un jove i genial Bill Murray ens posa dels nervis fins al final! Una història que fa reflexionar sobre la rutina, l’error, els hàbits...i en definitiva el canvi que és a les nostres mans.

Perquè ens costa tant canviar? Perquè caiem una vegada i un altre en el mateix error? per on podem començar a canviar allò que no ens agrada? Comencem per canviar els nostres mals hàbits, aquells que ens fan ser ineficaços. 

El nostre comportament actua moltes vegades com dirigit per un “pilot automàtic” es basa en rutines que realitzem de forma automàtica i no requereixen massa concentració ni massa energia ja que les tenim molt interioritzades, això és positiu en un sentit ja que ens ajuda a no gastar recursos extra però d’altra banda és perillós ja que no tots els hàbits son positius no bons ni saludables, cal identificar aquells hàbits dolents que ens impedeixen ser millors persones i millors professionals.

Quin son alguns dels mals hàbits que tenim a la feina i ens dificulten el nostre dia a dia?

• Treballar amb distraccions o interrupcions (llegir els correus electrònics cada cinc minuts, visites no programades, trucades telefòniques...)
• No planificar les nostres tasques
• No descansar, cal parar cada 2 horetes encara que siguin uns minuts per tal de desconnectar i tornar-hi amb més força i concentració
• Fer moltes coses alhora, la multitasca. Justament ahir vàrem tenir un debat al gimnàs emocional sobre aquest tema, en parlarem un dia amb deteniment...

Aquí us deixo unes recomanacions que poden servir per començar el nostre procés de canvi:

• Dividir els nostres principals objectius en objectius més petits i assolibles o més conegut com: de mica en mica s’omple la pica, no podem decidir que farem esport i començar per córrer una marató...
• Ser realistes: és difícil introduir nous hàbits i ens podem equivocar, potser podem refer el nostre objectiu i fer-lo més assolible.
• Auto motivar-se i perquè no, premiar-te quan has fet una passa endavant (“porque tu lo vales!")
• Els experts defensen que per instaurar un nou hàbit hem de repetir la conducta o pensament durant 21 dies seguits, d’aquesta manera introduïm aquesta nova forma de fer, l’automatitzem i es converteix en un hàbit, per tant la clau està en la repetició!

No siguem marmotes que no tindrem tantes oportunitats per canviar com en Bill Murray a la pel·lícula, passem a l'acció! Us deixo un bonic joc de paraules en anglès: la teva vida no millora per casualitat, millora quan canvies. Feliç divendres!