dijous, 23 d’abril del 2015

1, 2 i 3 i sumant!

A la Fundació MAP he viscut molts moments emocionants i especials, el primer dinar de Nadal, un dia de convidada a Ocupacional, l’acte de lliurament dels premis d’investigació, els tallers de sensibilització a les escoles...i un de bén actual va ser dimarts passat. Un equip de companyes del  Centre d’atenció especialitzada (CAE) de la Fundació MAP van presentar el seu llibre, “Art per a totes les mans” una evident demostració d’esforç, treball en equip, creativitat i molta il•lusió.....Van fer una exposició original, emocionant i tendre que va arribar als cors de tots els assistents. En la meva opinió tots aquests projectes posen de manifest el principal ingredient de la felicitat i l’èxit al lloc de treball, la il•lusió. Sense il•lusió no hi ha implicació, sense implicació no hi ha compromís i sense compromís no hi ha res, la feina es convertiria en un lloc on s’hi va a guanyar uns diners i prou, força trist si tenim en compte la quantitat d’hores que hi passem.  El nostre sector és privilegiat ja que treballant amb persones, el factor vocacional és molt present i això fa que la majoria de professionals gaudeixin de la seva feina i estiguin en constant cerca de l’excel•lència. 
Avui és el meu MAPniversari,  fa 3 anys que sóc a la Fundació, per celebrar-ho estreno nova imatge del blog i dedico el post d’avui  a tots  vosaltres que em vàreu acollir des del primer dia amb generositat i molt afecte, al vostre costat he descobert un món nou ple de reptes i emocions fortes, he après que tot està per fer i tot és possible (com deia en Miquel Martí i Pol).
És un plaer formar part d’aquesta gran família, espero estar complint amb el meu objectiu principal que és fer la vostra feina una mica més fàcil, facilitar-vos eines i recursos per a créixer professionalment i sempre amb un somriure. 

Moltíssimes gràcies per tot!
Feliç divendres


dijous, 16 d’abril del 2015

Ja tens llibre per Sant Jordi?

Falta menys d’una setmana per Sant Jordi, segurament ja portareu dies pensant quin llibre us comprareu o quin regalareu, si aneu perduts us faig tres propostes ben diferents…
Fent una breu revisió de la meva llibreria he triat tres històries que em van agradar força i a més m’han estat útils en diferents moments. 

  • Per reflexionar sobre les nostres pors us recomano Poderosamente Frágiles de Pilar Jericó. Una novel•la interessant i divertida que explica la història d’una dona a la recerca d’un futur millor i tot el que descobreix d’ella mateixa pel camí.
  • Per treballar amb els nostres fills i filles temes tan importants com la relaxació, “Tranquils i atents com una granota” de Eline Snel  un llibre pràctic i senzill que incorpora un CD de tècniques de meditació per infants de 5 a 12 anys. Aquestes eines son útils per a millorar l’atenció, la concentració, ajudar a dormir...us puc assegurar que funcionen, a casa les hem ben provat!
  • Per riure i alhora reforçar el nivell d’anglès, el gran “The lemony pear”(La pera llimonera) de l’equip de @superbritanico. És un llibre diferent, amb unes il•lustracions genials i el que ens proposa són frases fetes o dites populars traduïdes literalment a l’anglès (fan molta gràcia)i a més et proporciona la forma correcte de traduir-les centrant-se en temes ben quotidians, senzillament ...m’encanta!

Bé, espero que us ajudin aquestes idees, i si teniu recomanacions a fer, estaré encantada!


Feliç divendres i feliç diada de Sant Jordi!

dijous, 9 d’abril del 2015

Que hi ha algú?

El correu electrònic és un dels canals d’informació més importants actualment, tant a la feina com a nivell personal s’ha convertit en una eina imprescindible.
El correu electrònic te moltíssimes avantatges, és barat, eficaç, ràpid i efectiu. És àgil, pots gestionar molta informació des de qualsevol lloc del món amb el teu mòbil, tauleta, portàtil... Podem fer un seguiment i tenir un control de tot el que rebem i enviem. 

Un aspecte molt positiu del mail és que no és un mitjà de comunicació intrusiu, és a dir, podem contestar quan ens vagi més bé, podem gestionar-lo, prioritzar per ordre d’importància o urgència...però la veritat és que de vegades no els contestem: ens passen per alt, ens despistem, es colapsa la safata d'entrada... T’has parat a pensar mai què passa quan no contestes un mail? Som conscients de les emocions que provoquem a la persona que espera la resposta? Aprofito aquest moment per disculpar-me si en alguna ocasió no us he contestat però la veritat és que per mi respondre els correus és una prioritat absoluta. Penso que sempre s’ha de contestar, per molta feina que tinguis, per molts correus que s’acumulin durant el dia, cal contestar. La persona que espera la teva resposta es pot sentir ignorada, no escoltada, com si el que et demana no fos important. 
A més trobo que és una falta d’educació, a ningú se li acudiria no contestar una pregunta directa que se li fa durant una reunió, oi? Doncs és el mateix.

Aquestes “no respostes” deterioren la nostra imatge, la persona pot ser vista com despistada, poc efectiva, despreocupada...i això pot afectar a les relacions amb els companys, els equips de treball, proveidors, clients, etc.
Els silencis son molt potents. Son un instrument de comunicació no verbal que diu molt de nosaltres, per tant hem de fer un esforç, gestionar bé el nostre temps i no deixar a ningú sense resposta, encara que triguem més o menys temps, encara que contestem breument...contestem!

Feliç divendres!

dijous, 26 de març del 2015

Creus en la sort?

Penses que les coses passen perquè han de passar? O bé ets més de l’opinió que tot succeeix perquè nosaltres fem que així sigui?
Les persones tenim tendència a atribuir els nostres èxits i fracassos a causes ben diverses, per explicar aquestes tendències podem recórrer a la Teoria de l'atribució de Weiner. Segons l’autor interpretem tot el que ens passa guiats per les nostres creences, valors i sentiments. Mitjançant la interpretació atribuïm els resultats de les conductes i esdeveniments a causes que poden ser externes o internes, controlables o incontrolables.

Tres dimensions  expliquen com realitzem aquestes atribucions:

  • Localització o locus de control, que pot ser intern, per exemple: no m’han donat la feina perquè no he estat correcte a l’entrevista o extern quan culpem a l’entorn, en el mateix exemple de l’entrevista pensaríem: aquesta entrevistadora no en te ni idea o quina mala sort tinc.
  • Estabilitat, intervenen factors estables i inestables, els estables son factors que no podem canviar, podem pensar que no superem entrevistes perquè som tímids i pensem que no podem canviar, som així i no depèn de nosaltres. Els factors inestables si que es poden canviar, podem pensar que no vam passar l’entrevista perquè estàvem amb dècimes de febre, per exemple.
  • La capacitat de control, hi ha esdeveniments que interpretem com a controlables, si hagués pres un ibuprofè a temps hauria estat millor a l’entrevista i altres fets els considerem incontrolables, no hem agradat a l’entrevistadora perquè era molt seria.

Les persones tenim tendències marcades cap a una o altra dimensió i això condiciona el nostre pensament i la nostra conducta, si en prenem consciència podrem avançar i canviar tot allò que no ens agrada de nosaltres mateixos, és qüestió com sempre de vèncer les pròpies pors i assumir responsabilitats.
Després d'una setmana tràgica intentaré acabar fent-vos somriure, recordeu la peli "Pretty Woman"? doncs aquesta setmana fa 25 anys que es va estrenar (si si 25!), sense cap dubte va ser una de les cintes més taquilleres i famoses de la història del cine, una faula moderna de la Ventafocs que va trencar tots récords. Sabeu que els papers protagonistes anaven a ser per la Winona Ryder i en John Travolta? finalment els van aconseguir una desconeguda per Hollywood i un poc motivat Richard Gere, aquella jove Julia Roberts si que va estar de sort, o no?

Feliç divendres

dijous, 19 de març del 2015

El mentoring

El  mentoring és una eina que s’utilitza per  desenvolupar  el potencial de les persones, està basada en la transferència de coneixements  i en l’aprenentatge a traves de l’ experiència. S’utilitza generalment quan es vol promocionar a algú dins l’empresa a un lloc de responsabilitat, quan es vol canviar algú de posició, quan una persona important per l'organització es jubila... qui millor per ensenyar que la persona que sap fer la feina?
El coaching i el mentoring son actualment dues de les eines més potents per reforçar el procés de creixement d’una persona a nivell professional. Veiem les principals diferències:
  • El coach utilitza la pregunta per a provocar la reflexió, en canvi la relació entre el mentor i l’alumne es basa en el diàleg i la conversa.
  • El coach mai dóna consells al coachee, el mentor si ja que utilitza i comparteix la seva saviesa amb l'alumne.
  • Un procés de coaching te una durada limitada i està lligat a objectius a curt i mig termini, un procés de mentoring es pot allargar molt més.
  • Les sessions de coaching estan prèviament estructurades i estudiades, el mentoring és més informal i va més en funció dels dubtes i demandes que pugui fer l’alumne.
  • L’edat és un factor important per ser mentor ja que es requereix experiència per a guiar altres persones, en el cas del coach no és tan important ja que aquest busca que sigui la pròpia persona la que trobi les respostes.
  • En general un procés de mentoring és més econòmic ja que el mentor el trobarem a dins l’empresa i el coach sol ser un professional extern.

Al decidir entre fer un procés de coaching o de mentoring cal tenir clar el que es vol aconseguir abans de decidir-nos per una o per l’altra eina.

Podríem trobar semblances entre la figura del mentor i un pare. Aprofitant que ahir va ser el seu dia, els hi dedico aquest post. A tots els pares i en especial al meu que m’ha ensenyat aquelles coses realment importants d’aquesta vida, a tots ells gràcies per ser-hi sempre!
Per acabar un divertit vídeo amb els millors moments d’un pare! Feliç divendres!


dijous, 12 de març del 2015

Els currículums estan canviant (per sort)

Durant molts anys de la meva trajectòria professional he hagut de seleccionar persones per a feines ben diverses, he examinat i valorat trajectòries laborals mitjançant entrevistes, proves psicomètriques, proves tècniques, dinàmiques de grups i moltes altres metodologies...però tot procés de selecció comença sempre igual, pel currículum
Per mi el CV és un company de viatge, una eina present a diari i us puc assegurar que n’he vist de tota mena i color, a ma, a màquina, amb faltes d’ortografia, incomplets, inventats, tacats d’oli, inflats, llargs, curts, resumits, extensos, amb fotos antigues, de casament o de primera comunió.....ufff. Altres vegades (menys de les que m’agradaria) han arribat a les meves mans currículums diferents i sorprenents que fan que automàticament aquell/a candidat/a no et passi per alt.
Evidentment el més important és "el què", el contingut, però la veritat és que "el com" es presenta aquesta informació pot ser decisiu ja que et proporciona més dades de la persona. Davant dos perfils amb la mateixa formació i experiències similars, l’originalitat d’un currículum pot marcar la diferència (sobretot quan has de triar entre molts candidats).
Cada dia guanyen terreny nous formats de currículum que poc a poc s’imposen al típic format en paper, son innovadors i utilitzen les noves tecnologies, d’aquesta forma a més d‘exposar la formació i experiència laboral es pot demostrar el domini en altres competències transversals molt valorades en la majoria de les empreses com ara la creativitat, innovació i les competències digitals. A continuació us poso uns exemples:
  • El Currículum social, utilitza les xarxes socials com a plataforma, principalment Linkedin i Facebook, la pròpia “marca personal” que creem a la xarxa és una carta de presentació i hem de tenir en compte que les empreses utilitzen aquestes xarxes per captar i extreure informació dels candidats.
  • El Videocurrículum, ens podem presentar amb un vídeo on expliquem la nostra trajectòria professional, es pot realitzar més o menys formal, més seriós o divertit depenent de l’empresa i el lloc de treball al que volem aplicar. 
  • Us deixo dos exemples boníssims: https://www.youtube.com/watch?v=70iSEMNVE_i  https://www.youtube.com/watch?v=PALNcW_eQXw
  • Currículum infogràfic, Una infografia és la representació visual d’un concepte en forma de gràfic o dibuix que ens ajuda a expressar allò que volem. Existeixen moltes eines online per crear aquests currículums sense necessitat de dominar programes de disseny com ara Picktochart, easel.ly o visual.ly
  • Currículum gràfic: l’estructura és semblant al currículum clàssic, la diferència la trobem en la forma de presentar la informació. Per a fer-los calen coneixements de programes de disseny com ara  Photoshop, Indesign o Illustrator
  • Currículum web: existeixen portals que t’ofereixen plantilles per fer cv online que pots distribuir fàcilment per les xarxes. Aquest suport online et permet afegir fotos, arxius, vídeos i altra informació complementària, aquí teniu una web que està força bé  http://micvweb.com/
Davant de tantes opcions cal estudiar bé com volem presentar-nos a l’empresa, ja no val allò de la típica fulla en Word i foto de carnet...siguem originals!, els Departaments de Recursos Humans us ho agrairan!
Feliç divendres

dijous, 5 de març del 2015

Nosaltres ho valem!


Diumenge dia 8 és el Dia Internacional de la dona treballadora, és trist que hàgim de tenir un data per commemorar la lluita pels nostres drets, però no podem oblidar tot el que la dona ha patit al llarg de la història i també celebrar els èxits assolits sense deixar de caminar endavant el camí que encara queda per la igualtat. 
El Dia Internacional de la Dona va sorgir de les activitats dels moviments obrers a finals del segle XX a Amèrica del Nord i Europa. Des de llavors, el Dia Internacional de la Dona ha adquirit una dimensió global per les dones dels països desenvolupats i en desenvolupament per igual. El creixent moviment internacional de les dones, enfortit per quatre conferències mundials de les Nacions Unides sobre la dona, ha ajudat a que la seva commemoració ofereixi l'oportunitat d'incrementar el suport als drets i la participació de les dones en la política i l’economia.

Un dels àmbits on les dones hem patit més la desigualtat és sens dubte el laboral, actualment les posicions de poder continuen estant en majoria en mans dels homes i a nivell de sou encara existeix una escletxa considerable. Perquè poques dones ocupen càrrecs importants a les empreses i governs? El concepte de “sostre de vidre” pot ajudar a entendre aquestes diferències entre gèneres al mon laboral.
L’anomenat “sostre de vidre” és un conjunt d’ obstacles en la carrera professional de la dona que impedeixen que arribi a llocs més alts en l'organigrama de l'empresa. Es tracta de “paranys” que en principi no son visibles i son difícils de detectar, a més, no hi ha ni lleis, ni dispositius socials establerts, ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació de traspassar a llocs directius de l'empresa, simplement son barreres que limiten el progrés laboral com ara: creences establertes sobre les dones, manca de confiança, pors, dificultats per conciliar la vida personal amb la laboral, maternitat, el fet que es valori tant ser present físicament al lloc de treball (malgrat en gran desenvolupament tecnològic que avui en dia permet treballar gairebé des de tot arreu) i que implica moltes hores fora de casa, horaris poc compatibles...en ocasions a les dones se’ls exigeix un nivell d’excel·lència i predisposició superior al dels homes i per això moltes ja ni tan sols intenten progressar. La nostre entitat no te aquests problemes, penso que podem presumir de treballar en un entorn on la igualtat és un valor compartit per tots nosaltres, quina sort!

La realitat és que a dia d'avui, cada vegada hi ha més dones que ocupen llocs directius, mica en mica anem esquerdant el sostre de vidre i un dia o altre...el trencarem!

A vegades les dones tenim tendència a valorar poc les nostres capacitats, la nostra força i fins i tot el nostre aspecte físic, doncs el post d’avui i el vídeo que us porto va dedicat a totes nosaltres, a les més joves, a les no tan joves, a les nostres filles, germanes, mares, àvies, amigues a totes les dones de la nostra vida, perquè senyores...nosaltres ho valem!!

https://www.youtube.com/watch?v=XC-3g_NHQS4