El “futur” ja és aquí!

Ja coneixeu el meu “frikisme cinèfil” i amb el post d’avui el tornaré a posar de manifest. Abans però permeteu-me dedicar aquesta entrada a un dels meus grans ídols juvenils, un actor que va ocupar gran part de les meves carpetes i taquilles escolars, el petit però gran Michael J.Fox que malgrat la seva malaltia conserva aquell somriure tan especial que el va fer triomfar a Hollywood.

Dimecres passat dia 21 d’octubre de 2015 va ser “the back to the future day” la data triada per Marty Mc Fly i Doc Brown pel seu inoblidable viatge al futur a la segona part de “Back to the future”(Regreso al futuro). Ara fa quasi 30 anys de l’estrena d’aquesta història que es va convertir (contra tot pronòstic) en un referent del gènere d’aventures i ciència ficció. Una història que va sorprendre en la seva època i que ens mostrava un futur ple d’invents i noves tecnologies, doncs bé, aquest “futur” ja ha arribat, creus que és gaire semblant al que ens mostraven els protagonistes?

A “Regreso al Futuro II” ens plantejaven un 2015 força diferent del que és actualment (els cotxes i els patinets encara no volen), tot i així ja ens van avançar algunes de les eines tecnològiques que han revolucionat la forma en la que vivim i ens relacionem en l’actualitat, fem un petit repàs:

• Videotrucades: si ho recordeu a la peli en Marty és acomiadat pel seu cap a través d’una trucada de vídeo. Sense cap mena de dubte aquesta tecnologia s’assembla molt al que avui coneixem com Skype o Facetime, en l’època semblava impossible trucar a algú i veure’l en persona però avui dia és tota una realitat, podem reunir-nos a qualsevol hora i amb persones d’arreu del món, sens dubte una eina que ha revolucionat el món de la comunicació.
• Dispositius portàtils: Se’ns avança que els “gadgets” o trastos electrònics tindran un gran protagonisme en la vida diària de les persones, un encert total, ulleres amb càmeres o aparells que “oloren” a iphone ja son utilitzats per en Marty i en Doc, poc s’imaginaven que al 2015 la gran majoria de les persones portarien un ordinador a la butxaca!
• Altres invents que surten a la peli que també tenim a l’actualitat (amb més o menys semblances) son els drons, els escàners de petjades dactilars per fer pagaments, pantalles de televisió 3D...

Tot i que  moltes vegades la realitat supera la ficció, altres és la ficció que ens avança la realitat del futur i aquesta pel•lícula és un clar exemple.

Aquí us deixo una prova de la visita dels genis:

https://www.youtube.com/watch?v=Q0VGRlEJewA

Feliç divendres

Que ploguin idees!

Tots haureu utilitzat alguna vegada la vella tècnica del brainstorming o pluja d’idees en una reunió o treball en equip. Es tracta d’una tècnica creativa que te l’objectiu de generar idees o resoldre problemes. Es va posar en pràctica per primera vegada l’any 1938 per Alex F. Osborn, un executiu de vendes que es va convertir en tot un teòric de la creativitat

L’essència del brainstorming es deixar anar la ment,  alliberar-la del propi judici, deixar volar la imaginació. Amb aquesta tècnica tot val, en una primera fase totes les idees son vàlides, no es pot criticar cap aportació.

Un procés de “brainstorming” ha de ser moderat por una persona que te les següents funcions:

• Fer que es respectin els torns de paraula
• Evitar que el grup es desviï del tema
• Dinamitza la participació col•lectiva intentant que tothom participi
• Ser el més neutral possible
• Prendre nota de les idees

El grup de treball en una sessió de “brainstorming” hauria de ser entre 7 i 12 persones. Es recomana que el grup sigui heterogeni, persones amb diferents competències i perfils, amb responsabilitats diverses, edats i gèneres diferents...

La durada de la sessió hauria de ser entre 20 i 40 minuts, el flux d’idees disminueix amb el pas del temps.

Després del procés, examinem les idees que han sorgit, les classifiquem, critiquem, valorem i triem aquelles més representatives amb les que començar a treballar.

Aquesta tècnica de treball ha anat derivant en altres com ara el braiswarming que és semblant però la interacció entre els membres de l’equip és “silenciosa”, les idees s’aporten per escrit, ja sigui a la mateixa reunió de treball o prèviament mitjançant un espai telemàtic compartit pels participants. Es planteja el repte o problema a solucionar i tothom aporta per escrit les seves idees, aquestes ja es van agrupant i organitzant de forma natural.

Amb el brainswarming s’aprofiten les idees dels altres sense utilitzar la interacció directa per tal de moure’s en direcció a l’objectiu, d’aquesta forma fins i tot les persones més tímides fan les seves aportacions de forma lliure. Com en la fase inicial no cal que el grup estigui físicament reunit és una tècnica més pràctica i barata i a més, no cal la figura del moderador.

L’autor del brainswarming va ser Tony McCaffrey, ell assegura que mentre amb un brainstorming convencional es generen 100 ideees en 60 minuts, amb el brainswarming és de 115 cada 15 minut!

Què et sembla? Has provat aquestes tècniques? Si? No? T’atreveixes?

Feliç divendres :)

Al lloro!

Quantes vegades has buscat informació sobre algú per internet? Segur que has “xafardejat” el Facebook, el Twitter, l’instagram o el Linkedin d’algun conegut per saber què és de la seva vida, on treballa, veure fotos…

Els usuaris de les xarxes socials, potser sense ser-ne massa conscients, anem creant una identitat digital o marca personal que tothom pot descobrir, a vegades s’ajusta a la realitat i altres no gaire però caldria valorar les múltiples conseqüències d’aquesta exposició pública. 

Em centraré únicament en les efectes que pot tenir la utilització de les xarxes socials en un dels meus àmbits de treball, la selecció de personal. 

Segons l’observatori de Recursos Humans  més del 60% de les empreses consulten el perfil digital de les persones candidates  durant els processos de selecció. Les xarxes socials s’han convertit en una nova eina pels professionals del reclutament i la recerca de talent. Pots conèixer la trajectòria professional d’una persona mitjançant xarxes específiques com Linkedin, blocs personals... moltes vegades ja no cal que el candidat t’enviï el currículum, pots tenir tota la informació actualitzada en qualsevol moment i lloc on et trobis. Però a més d’aquest tipus d'informació també en pots trobar de més personal. Sense sortir del despatx pots fer-te una idea de com és una persona, quines son les seves preferències, aficions, si viatja, si li agrada el cinema, si te família, a quin partit vota, fins i tot pots veure com escriu, com s’expressa...Creieu que és ètic utilitzar aquesta informació per valorar un candidat/a per un lloc de treball? Si està a la xarxa és pública no? 

El que si és cert és que aquestes dades són  importants i ens poden condicionar alhora de seleccionar una persona per un lloc de treball però sempre caldrà verificar-les mitjançant una entrevista laboral.

Segons l’ informe “Impacto de las Redes Sociales en los procesos de selección: visión de las empresas”, elaborat per InfoJobs, una de cada tres empreses que trien els seus treballadors mitjançant eines online reconeixien haver descartat a una persona pel seu perfil digital consultat a Facebook (76%) i Twitter (38%). Al marge de si estem d’acord o no, les dades son molt significatives.

En resum, jo us diria “al lloro” amb el que publiquem i expliquem de nosaltres mateixos, sobretot ho parlaria amb els nostres fills i filles, que siguin conscients de la importància d’aquesta “marca personal” pel seu futur professional.

Feliç divendres!

Bicicleta, cullera, poma (2ª part)

Perquè oblidem? L’oblit és la impossibilitat d’accedir als continguts de la nostra memòria. Aquest fet pot estar provocat per múltiples causes: una lesió o degeneració, un mecanisme de defensa, hàbits poc saludables, mala alimentació...

Què podem fer per cuidar la nostra memòria? No s’hi val la tècnica del post-it, l’agenda del mòbil amb la corresponent alarma, canviar-se l’anell de dit o escriure’s a la pròpia ma...hauríem d’intentar prescindir en la mesura del possible d’aquestes ajudes i exercitar de debò la nostra memòria, a la llarga serà un gran benefici per la nostra salut. 

Cal dir que hi ha molts factors que influeixen el nostre record, l’estat d’ànim, el lloc on ens trobem, les interferències que hi hagi...però hi ha certs aspectes que ens poden ajudar:

-El primer i més important, portar un estil de vida saludable:

• Fer exercici, l’activitat física protegeix el cervell,  hi ha estudis que defensen que fer exercici físic de forma regular desenvolupa l’hipocamp (una part del cervell que juga un paper fonamental en la memòria a curt i llarg termini)
• Menjar sa, està comprovat que components com els àcids omega 3 ajuden a reparar les neurones i endarrereixen el deteriorament cognitiu, per tant cal menjar molt peix blau, verdures de fulla fosca, nous...
• Dormir tant com es pugui (aquesta és la més fàcil)

-Aprendre coses noves. És importantíssim que el nostre cervell estigui sempre aprenent, un idioma, una coreografia, nous conceptes...reptes que el  mantinguin actiu, desenvolupant i mantenint així les nostres capacitats. Un estudi científic fet amb taxistes va demostrar que aquells que van haver d’aprendre els mapes de la cuitat sense  ajuda d’un GPS van desenvolupar  més la part del cervell associada amb la memòria espacial. 

-Exercicis pel cervell com ara fer Sudokus, memoritzar llistes de paraules (la llista de la compra per exemple) llegir en veu alta, canviar la ruta habitual de camí a casa o a la feina. A la xarxa trobareu molts jocs per ordinador o consoles que tenen aquesta funció de gimnàs per la memòria.

-Utilitzar Recursos mnemotècnics, trucs per a recordar millor: 

• Donar sentit a allò que hem de recordar, serà més fàcil que si ho fem de forma mecànica
• Organitzar la informació també ajuda, combinar paraules, agrupar-les, etc.
• Associar allò que volem recordar amb quelcom que ja sabem també és molt útil
• Elaborar una història o un relat amb el que has de recordar, posar-hi imatges, música, rimes...

Bé, i ja sabeu que hi ha una tècnica que no falla mai...què era? Ai si, com deia la meva àvia cues de pansa!!

Recordeu com es deia aquest peix? 

Feliç divendres

Bicicleta, cullera, poma (1ª part)

El passat dilluns es va celebrar el dia Mundial de l’Alzheimer, com ja sabreu es tracta d’una malaltia degenerativa que va destruint les neurones provocant la pèrdua progressiva de la memòria i altres capacitats cognitives. La majoria dels pacients no responen bé a les medicacions i els experts estan d’acord en que la millor forma de tractar l’Alzheimer és la prevenció.

Els propers dos posts els dedico a la memòria, la nostra gran caixa de records que ens fa ser qui som i que cal cuidar com el tresor més gran de la nostra vida.

La memòria es la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar informació, sense memòria no seriem capaços de pensar, percebre, fixar la nostra atenció...no podríem expressar les nostres idees ni tindríem una identitat personal.

Existeixen 3 grans tipus de memòria:

• Memòria sensorial: Registra la informació que prové de l’exterior mitjançant els nostres sentits, explora les característiques físiques dels estímuls, imatges, sons, olors, gustos, el tacte, te una breu durada i transmet la informació a la memòria a curt termini.
• Memòria a curt termini: La informació emmagatzemada a la memòria sensorial es transfereix en part a la memòria a curt termini. És la memòria activa, la de treball, és aquella informació que perds ràpidament si algú et distreu. La seva funció es organitzar i analitzar les dades i interpretar les nostres experiències. La seva capacitat és limitada (es diu que podem retenir uns 7 elements tot i que aquesta capacitat es pot entrenar) i es recorda poc temps entre 18 y 20 segons (dependrà de com es presenta la informació, de forma lògica i organitzada es recorda més temps).
• Memòria a llarg termini: Emmagatzema els nostres coneixements, els nostres records autobiogràfics i també el llenguatge i els significats dels conceptes. Aquí la informació està ben organitzada per tal de poder-hi accedir quan sigui necessari. Tot el que aprenem passa primer per la memòria a curt termini i després va cap a la memòria a llarg termini on s’emmagatzema, si necessitem aquesta informació caldrà activar-la i portar-la de nou a la memòria a curt termini, seria com una biblioteca on hi anem a buscar allò que ens fa falta, cal que estigui ben classificat i organitzat. Te una capacitat il•limitada, és una estructura d’emmagatzematge permanent i els seus continguts es poden mantenir durant minuts, anys o tota la vida.

Per aquest cap de setmana dues propostes relacionades amb el tema, per una banda el documental “Bicicleta, cullera, poma” que recull el procés de la malaltia i la lluita de Pasqual Maragall, i una peli “Sempre Alice” (Still Alice) amb la brillant interpretació de Julianne Moore que es posa a la pell d’una dona diagnosticada d’Alzheimer d’inici precoç.

Us deixo l'enllaç als trailers:

https://www.youtube.com/watch?v=7jBZPJmkbiw 

https://www.youtube.com/watch?v=mQ3E99aX6Co

Al proper post veurem com cuidar i exercitar la nostra memòria...no t’oblidis de llegir-lo!

Feliç divendres

I a tu què et posa "del revés"?

Arranquem un nou curs després d’unes merescudes vacances, desitjo que us hagin anat d’allò més bé i que tingueu les piles ben carregades.

Avui per començar no podia deixar de parlar d’una peli que s’ha estrenat aquest estiu i que és per mi la historia més original i educativa que han fet fins ara els genis de Disney-Pixar, parlo d’ Inside Out (Del revés)

És d’agrair que una pel•lícula tracti obertament el món de les emocions i com aquestes governen les nostres vides. És un punt de partida per començar a parlar aquests temes amb els nostres fills i filles, una bona excusa per prendre consciència de les pròpies emocions i les dels altres, aprendre a expressar-les i gestionar-les de la millor manera possible.

Joia, tristesa, Ira, por i fàstic són les cinc emocions que viuen a l’interior de la protagonista, la Riley, una preadolescent que viu un moment de canvi en la seva vida i que haurà d’esforçar-se de valent per superar aquesta etapa que està vivint.

La historia mostra la importància d’aquestes emocions bàsiques, com es complementen i es relacionen entre elles i com afecten al nostre estat d’ànim. Sempre hi ha una emoció dominant que porta el control i condiciona el nostre comportament, aquest fet es veu molt clar a la pel•lícula i és una bona excusa per a reflexionar i començar a canviar per ser més feliços. 

La peli te força base científica, el director Pete Docter va consultar a psicòlegs experts entre ells el pioner sobre els estudis relacionats  amb les emocions Paul Ekman. Hi ha alguns autors que troben a faltar una sisena emoció bàsica i universal comú a totes les societats, la sorpresa, però la veritat és que no és gaire rellevant per la historia.

“Del revés” és una pel•lícula imaginativa i un puntet agredolça que et fa pensar en el pas del temps i en els problemes i dificultats de fer-se gran i alhora és un cant a l’esperança, perquè sempre som a temps de canviar.

Per acabar us proposo un exercici: Amb quina emoció vas començar el primer dia de tornada a la feina després de les vacances?

• Que bé tornar a la feina, nous projectes i objectius, yupiii! JOIA
• No vull que s’acabin les vacances, temps per viatjar, per estar amb la família.. TRISTESA
• Uff demà a llevar-se a les 7, i segur que plourà, i a sobre ja fa un fred! IRA
• Ai ai què em trobaré demà a la feina, mil correus per llegir, i aquella inspecció... POR
• Ostres tornar a la rutina noooooo, tornar a veure a aquell/a pesadet/a... FÀSTIC 

Feliç divendres i feliç tornada!

De què està fet un líder? (Segona part)

La setmana passada vàrem parlar sobre els estils de lideratge que segons Daniel Goleman serien 6 tipus: el líder autoritari, l'afiliatiu, el democràtic, l'imitatiu, el coach i el visionari. Avui per acabar veurem els tres últims:

• Imitatiu, s’utilitza a si mateix com exemple per dirigir altres persones, actua per donar exemple i fer que les personen del seu voltant es comportin igual, pot arribar a limitar el creixement del personal
• Coach, aquest tipus de líder te l’objectiu de desenvolupar el talent de les persones, és el facilitador, capacita als seus treballadors, els hi dóna eines i llibertat per tirar endavant. S’interessa pels membres del seu equip i els situa a una zona de constant aprenentatge i millora. L’inconvenient d’aquest estil de lideratge és la falta de temps que hi ha moltes vegades a la nostra realitat laboral.
• Visionari, és l’inspirador, aquella persona que t’atrapa, que sap treure el millor de tu. Veu on vol arribar i ho sap transmetre potenciant la imaginació del grup. A vegades aquests tipus de persona te dificultats per portar a terme aquestes visions, li falta pragmatisme, baixar a la realitat i executar aquestes idees

Cadascú de nosaltres tindrà preferència per un o altre estil, penso que tots tenen beneficis i inconvenients i cal tenir en compte la realitat on ens trobem per triar-ne un o altre.

Tot líder hauria de tenir unes característiques bàsiques i imprescindibles, en la meva opinió les més importants (les que jo posaria en un oferta de feina) son: 

Altes dosis d’Intel•ligència emocional, visió de futur, entusiasme, humilitat, bon comunicador, escolta activa, capacitat de compromís, optimisme, lleialtat, creativitat i resiliència.

Amb quin/s t’identifiques més? Personalment a mi m’agrada estar envoltada de persones de les que en puc aprendre, positives, amb empenta que m’inspirin i em donin llibertat per créixer.

Amb aquest post acomiado la temporada, ens tornem a trobar al Setembre amb energies renovades i nous temes d'interès.

Feliç divendres i que gaudiu al màxim de les vostres vacances, un temps per descansar, reflexionar, viatjar i carregar les piles per tirar endavant tots els vostres projectes!