SI que es pot!

Com ja sabreu, ahir dia 4 de Febrer es va celebrar el dia mundial contra el càncer, aquesta jornada te l’objectiu de sensibilitzar, mobilitzar a la població i promoure la prevenció i el control d’aquesta greu malaltia.

Malauradament hem d’estar alerta i preparats perquè quan et toca de prop provoca un daltabaix emocional molt important, de sobte tot s’ensorra, la vida no és com tu imaginaves que seria, has de fer un “reset” i tornar-te a situar al món. Totes les àrees de la vida queden afectades i és important tenir recolzament i acompanyament per poder tirar endavant amb la màxima normalitat, també a l'entorn laboral hem d’estar alerta i donar els suports necessaris a qui ho necessiti.

Recupero avui un concepte clau per fer front a tota mena d’entrebancs de la vida i del qual ja vaig parlar fa temps (desembre del 2013) es tracta de la resiliència o la capacitat de superar situacions límit, afrontar crisis i situacions traumàtiques i a més sortir-ne reforçats.

La resiliència implica reestructurar els nostres recursos psicològics en funció de les noves circumstàncies, no es tracta d’una qualitat innata, la podem desenvolupar canviant hàbits i creences.

Com és una persona resilient?

• es coneix molt bé, sap quines son les seves fortaleses i debilitats i per tant és objectiva i pràctica (va per feina)
• és creativa, de la pitjor situació en sap veure quelcom positiu, pensa que de tot se’n pot aprendre
• te una sana autoestima, confia en les seves capacitats
• te sentit de l’humor i és optimista
• les persones resilients saben gaudir de les petites coses i son agraïdes
• necessiten sentir-se segures, cuidades i estimades, s’envolten de persones positives i creen una sòlida xarxa de recolzament

El post d’avui va dedicat a tots els herois i heroïnes (disfressats de persones normals) que esteu entre nosaltres lluitant dia a dia contra la malaltia, demostrant que SI és possible, que entre tots guanyarem aquesta guerra i serem més forts i ens sentirem més vius i espremerem tot el suc a la vida.

Feliç divendres!

Foto: Downhill Beach (Wild Atlantic Way- Northern Ireland)

Ufff no tinc temps!

Aquesta és una d’aquelles expressions que sempre m’han generat cert malestar intern. Què vol dir no tenir temps? Tots tenim el mateix temps, no? 24 hores al dia, igual per tothom,  però la veritat és que alguns el gestionen millor que altres, aquí es troba la diferència. Com administrem el nostre dia, com li traiem el màxim profit és la clau per poder arribar a tot.

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’assistir a una formació per organitzar-se més i millor amb la gestió per tasques amb MS Outlook (gràcies Agustí) ha estat una bona ocasió per reflexionar i analitzar la gestió del meu propi temps i crec que n’he tret unes quantes idees i conclusions:

• Cal dedicar diàriament un temps a organitzar-se: la planificació seria una de les normes principals, sigui quina sigui l’eina que utilitzes, tant si ets “agendero/a” com si ets “tecnològic”. Com diu l’Agustí Fajula cal reservar una estona del dia per “reunir-te amb tu mateix” pensar i organitzar-te
• Ordenar per prioritat i urgència (sempre hi ha tasques que poden esperar)
• Gestionar els propis nivells d’energia, jo estic a tope al matí a primera hora, és quan intento fer les tasques més complicades o que requereixen més concentració
• Aprendre a dir no (és difícil però amb una mica de ma esquerra és possible)
• Minimitzar les distraccions
• Reservar sempre una part del dia per fer aquelles activitats que t’omplen fora de la feina (encara que a vegades costa compaginar-ho amb la família, sempre hi ha fòrmules per trobar el moment i segur serà un temps molt ben invertit)
• Fer exercici (si pot ser a diari) carrega les piles i fa salut
• Aprendre a relaxar-se també és una bona inversió, et permet centrar-te en tot el que fas i ser més efectiu
• Monotasking vs multitasking, molt s’ha escrit sobre aquest tema, les coses les fas una a una o ets capaç de fer vàries coses alhora? Aquí podríem discutir hores i hores, cadascú sap com funciona millor i quines son les seves limitacions però en general els experts opinen que és més efectiu i profitós fer una tasca darrera l’altre

Si tens la sensació d'estar estressat i penses que no pots amb tot és moment per canviar els hàbits i començar a treballar (i a viure) diferent.

I recorda...si no et funciona el que fas, mou-te! No ets un arbre ;)

Feliç divendres!
Foto: The Dark Hedges (Northern Ireland) un dels indrets més màgics del planeta

Noves modalitats de formació (segona part)

En una societat amb tanta pressa com la nostra, el temps és un tresor i cada vegada el valorem i el gestionem millor. Per aquest motiu cada vegada que volem fer una formació presencial ens ho pensem molt, analitzem el temari a fons, busquem informació dels formadors, consultem experiències prèvies i som cada vegada més exigents (si no ho feu us ho aconsello, hi ha molt intrusisme en aquest món)

Una alternativa cada vegada amb més pes és la formació on-line. Es tracta d’un recurs que ha anat evolucionant de la ma de les noves tecnologies arribant a estar a l’alçada de la formació presencial. Mitjançant videoconferència pots tenir a casa o a la feina els experts més qualificats, interactuar amb els companys, resoldre dubtes, consultar material didàctic, etc. Estalviar temps és també estalviar diners i per això les empreses opten per aquesta modalitat cada vegada més.

Però en realitat què funciona millor? Cursos on line o presencials? Doncs la pràctica ens diu que es tracta de canals que no s’exclouen entre ells sinó que son complementaris. 

La tendència actual va més enllà i combina diferents modalitats. Es tracta d’accions formatives que consten d’unes hores presencials, treball en línia, ús de xarxes per compartir coneixement, treball col·laboratiu, etc. S’ha comprovat que aquest tipus de formació és més rica i variada,  te un major impacte i l’aprenentatge es manté més temps, a més, es redueixen els costos i fa que la proposta formativa sigui més atractiva augmentant així la motivació i aprofitament per part dels participants.

La veritat és que els que vivim lluny de les grans ciutats agraïm moltíssim la possibilitat d’accedir a formacions interessants sense haver-nos de desplaçar gaire, si no et falla internet pots assistir des de casa a les principals Universitats i participar d’una classe via skype amb experts de tot el món, demanar dubtes, fer aportacions, conversar amb companys...amb sinceritat us diré que a mi m'encanta assistir personalment als cursos, em flipen les aules, veure com es mou el profe,  les pissarres, els debats amb els companys i és clar, les estones de cafè al bar (espai indispensable en tota formació presencial)

I tu què prefereixes?

Feliç divendres!

Noves modalitats de formació (primera part)

Ara que comença l’any és moment de pensar tot allò que volem aprendre i millorar, època de recerca de cursos, tallers, nous projectes...la formació (com tot) està canviant. Un bon exercici previ és analitzar els recursos que ja utilitzem per aprendre i estar informats.

La formació i l’aprenentatge no es troben només en un entorn formal com pot ser l’escola o la universitat, cada persona viu en un sistema determinat i aquest condiciona i ens ensenya de forma inherent al llarg de la nostra vida. Amb les noves tecnologies de la informació aquests entorns personals d’aprenentatge s’han ampliat i enriquit i a vegades no som conscient de com ens influeixen.

Estem parlant d’un concepte anomenat PLE (Personal Learning Environment) o Entorn Personal d’ Aprenentatge,  es tracta d’ una idea que va sorgir l’any 2004 i que s’ utilitza per a referir-se al conjunt d’ eines, serveis i connexions que utilitzem per adquirir noves competències.

Analitzar el nostre PLE ens permetrà dirigir el propi aprenentatge informal estalviant temps i recursos. Les xarxes socials, els blocs, wikis, llibres, televisió, escola, universitat, companys de feina...son algunes de les nostres fonts quan necessitem informació. És interessant pensar quines son les nostres per saber si son realment útils i si cal aprofundir més en el seu funcionament. Això ens permetrà veure amb més claredat quina és la formació que no tenim en el nostre entorn i cal cercar a fora. 

Tots tenim les nostres preferències segons el nostre estil d’aprenentatge, si som més visuals utilitzarem uns canals diferents a si preferim la informació de forma auditiva o cinètica:

• Estil visual d’aprenentatge, mostren preferència per informació en forma d’ imatges, vídeos, televisió, esquemes mentals, mapes, dibuixos... 
• Estil auditiu: son persones que aprenen millor si la informació es presenta en forma de música, gravacions, radio, vídeos, àudios ...
• Estil cinètic: persones que prefereixen estar en moviment per aprendre (no aguanten gaire estona asseguts en una cadira) s’estimen més aprendre mitjançant l’acció com per exemple: participant en dinàmiques, jocs amb moviment, videojocs, interaccions amb altres persones o coses, simulacions, role playings,  interacció en xarxes socials...

Quin diries que és el teu estil? Quin és el teu PLE? Series capaç de dibuixar-lo? Aquí us deixo el meu a dia d’avui ja que això canvia tan ràpid com el nostre propi entorn.

Feliç divendres!

Gràcies!

I ja el tenim aquí, l’últim post de l’any. Aprofito aquest moment per agrair la vostra fidelitat. Els vostres comentaris ja sigui per mail, com en persona, com durant el sopar de Nadal ;) em donen força per seguir endavant setmana a setmana.  Mil gràcies a totes i a tots.

Durant el 2015, hem parlat de temes ben variats: la por, el canvi, els mals hàbits, l’amor, el cinema, els nous currículums, també sobre lideratge, formació, felicitat, memòria, resistència al canvi... quin us ha agradat més? Si fem cas al nombre de visites rebudes el podi quedaria així:

• 1er (66 visites) es troba el post sobre llibres de Sant Jordi
• 2on (57 visites) el que parla sobre el meu Map-aniversari “1, 2, 3 i sumant”
• 3er (49 visites) perills a la xarxa alhora de buscar feina “Al lloro!”
• 4rt (45 visites) el post sobre competències transversals “Tu viatges?”

Quan un any s’acaba és inevitable fer balanç i pensar en tot allò que has viscut, què canviaries, què faries diferent, quin  son els teus èxits, fracassos...i també és moment per marcar-se objectius i propòsits pel nou any que comença.

Avui us porto una nova Ted talk molt inspiradora.  Es tracta de la història d’en Ric Elias, un dels 150 passatgers de l’avió que es va estavellar al riu Hudson a Nova York l’any 2009. Aquell dia no hi va haver cap víctima però l’accident va canviar la vida de moltes persones. La conferència porta per títol “les 3 coses que vaig aprendre mentre el meu avió es precipitava” potser pensareu, ostres què heavy per acabar l’any...si, però  realment aquest home en menys de 5 minuts t’arriba directe al cor i et fa reflexionar sobre l’essència de la vida.

Coincideixo totalment amb les conclusions d’en Ric, cal aprofitar cada moment com si fos l’últim. Els meus propòsits pel 2016 son: Passi el que passi trio ser feliç, no penso posposar res  i seré la millor mare del món mundial, i els teus?

https://www.ted.com/talks/ric_elias
Hi ha un botó a la dreta de la pantalla on podeu triar subtítols en castellà

Feliç divendres i Feliç Nadal!

Millor nou o reciclat?

Cada vegada les empreses recorren més a promocions internes alhora de seleccionar professionals. Es prioritza el talent conegut al nou, què en penses al respecte? Creus que és millor arriscar-se i buscar a fora o cal apostar per les persones que ja formen part de l’empresa?

Veiem els principals avantatges i desavantatges de les promocions internes:

Avantatges

• Les promocions internes son un mecanisme de motivació. Saber que tens possibilitats de millorar el teu lloc de treball amb el teu esforç és sempre un incentiu. Una promoció interna és vista com un reconeixement , un premi per la feina ben feta i sens dubte això és un element poderós per l’èxit
• Quan canvies una persona d’un lloc de treball a un altre es manté el coneixement que aquesta te de l’organització, del funcionament de l’empresa, els companys, tot això facilita i accelera  l’adaptació a la nova tasca

Desavantatges

• És possible que la persona de dins l’empresa no compleixi tots els requisits pel nou lloc de treball, això implica que s’haurà de formar i per tant suposarà un cost afegit de diners i temps, aquesta inversió és la que moltes vegades fa que l’empresa es decideixi per seleccionar nous professionals que ja vinguin “apresos” de casa
• Sovint és positiu l’aire fresc que aporta una nou fitxatge a l’ambient de treball, noves idees, cap prejudici, cap etiqueta col•locada, diríem que certa renovació és molt sana

Els criteris que normalment es fan servir per a la promoció interna son les avaluacions de l’acompliment de cada persona, la seva trajectòria professional, formació continuada, valoració per part de responsables i companys, anys de treball a l’empresa, etc.

En la meva opinió primer cal mirar sempre dins la pròpia organització, evidentment exigint uns mínims d’acompliment del perfil requerit. Així és com ho fem a la nostra entitat, primer promocionem les ofertes de treball de forma i interna i si no surt cap candidat o bé els presentats no encaixen llavors obrim l’oferta a l’exterior. D’aquesta forma sempre es valora el talent de les persones de l’organització, la seva dedicació i compromís i al mateix temps donem resposta a peticions de nous reptes professionals, el primer son sempre les persones!

I us deixo amb una vella dita, no sé si hi estareu d’acord o no…

Val més boig conegut que savi per conèixer

Feliç divendres













Cor reciclat per la Berta Palau ;)

Som més d'un 15%

Aproximadament un 15%  de la població mundial viu amb algun tipus de discapacitat reconeguda. Ahir va ser el dia mundial de la discapacitat, un dia en el que aquest col•lectiu és el protagonista. Es celebren infinitat d’actes, tallers i xerrades arreu del món per sensibilitzar a la població i per fer visibles aquestes persones tantes vegades oblidades per la nostra societat. Cada any es treballa sobre un tema concret, aquesta edició s’ha centrat en la inclusió, l’accés i apoderament de les persones amb tot tipus de capacitat.

Trobo que es podria fer molt més per sensibilitzar a la població, caldria fer visible la diferència, no amagar-la i començar pels mitjans de comunicació, la tele, el cine, les xarxes socials, que son realment els factors que més influencien a la societat i a la forma en que entenem el nostre món.  

És un fet que avui en dia tot allò que no surt per la tele no existeix. Heu vist mai un home o dona del temps o presentador de telenotícies en cadira de rodes? O una persona sorda o cega de debò en una sèrie de televisió? I al teatre? Un actor o actriu amb paràlisi cerebral? I uns dibuixos animats amb personatges “diferents”....  Els casos que us vindran al cap son puntuals i escassos, és que les persones amb discapacitat no poden actuar o posar-se davant d’una càmera o un públic?

Afortunadament hi ha casos pel món que son l’excepció que confirma la regla, persones que han de lluitar i demostrar molt més que la resta per a que se’ls tingui en compte i se’ls doni una oportunitat. Us deixo una “Ted Talk” (sóc molt fan, i ho saps!) que és de les més inspiradores que he vist fins ara.  Es tracta d’una dona americana, actriu, d’orígen Palestí i amb paràlisi cerebral. Us la presento amb una frase que pronuncia i  que és un resum de la seva essència “ Tinc 99 problemes i la meva malaltia és només un d’ells» és la Maysoon Zayid, escolteu-la val molt la pena!

Em pregunto quan deixarà de fer falta un dia mundial de les persones amb discapacitat, quan això passi serà que ho hem aconseguit! Feliç divendres

http://www.ted.com/talks/maysoon_zayid_i_got_99_problems_palsy_is_just_one#t-2383