Qui cerca troba

Quan seleccionem algú per un lloc de treball concret hi ha tot un seguit de característiques que busquem i que formen el perfil desitjat. L’ideal és trobar una persona que combini en la proporció adequada coneixements tècnics, experiència i competències transversals genèriques. Generalment preferim persones amb capacitat per treballar en equip, facilitat per comunicar-se amb els altres, disposició a l’aprenentatge, adaptabilitat,  proactivitat, assertivitat...moltes vegades oblidem un valor que en la meva opinió és dels més decisius per a tenir èxit en qualsevol lloc de treball, la perseverança.

Ser perseverant implica constància i esforç, és la capacitat i la voluntat de treballar per aconseguir un objectiu. Les persones perseverants sempre acaben allò que comencen, son decidides i compromeses i fan front a totes les adversitats. Aquestes qualitats son molt positives i útils en tot els àmbits de la vida i determinen el nivell d’èxit d’una persona i per tant la seva satisfacció personal i felicitat.

Com la gran majoria de les coses importants en la vida, el valor de la perseverança s’aprèn i es desenvolupa des de petits, els pares i mares hi tenim una gran responsabilitat ja que som els miralls on es miren els nostres fills i filles. Hem de transmetre que dels errors es pot aprendre, que cal esforçar-se per aconseguir el que volem i treballar molt per fer realitat els nostres somnis. És difícil que una persona adulta adquireixi el valor de la perseverança però no és impossible, cal practicar molt i canviar actituds i creences limitadores.

Per posar un exemple de persona perseverant mundialment coneguda em traslladaré a Hollywood on s’estan ultimant els preparatius per la gran nit del cinema. Es tracta de Leonardo Dicaprio, nominat sense cap Òscar per cinquena vegada a millor interpretació masculina pel seu paper de l’explorador Hugh Glass  a “The revenant” (El renacido)  ho aconseguirà aquesta vegada? És la millor interpretació que ha fet fins ara? És millor que els seus contrincants de categoria? El que no podem negar és que el noi s’ha esforçat de valent. Tenia 19 anys a la seva primera nominació i ara en te 41, ja li tocaria no? la matinada de dilluns sortirem de dubtes (quina son!)

Us deixo el tràiler dels cinc nominats en aquesta categoria, quina és la vostre aposta?

Leonardo DiCaprio (El renacido). Està més que correcte, interpretació molt realista però pel meu gust a la història li falta guió. Te tots els números per guanyar, s’ha fet una gran campanya perquè així sigui (massa màrqueting pel meu gust)       https://www.youtube.com/watch?v=xJWb3l1TInI

Matt Damon (Marte). La peli és entretinguda (i prou), ell correcte com sempre, ha fet interpretacions més interessants, trobo que hi ha altres actors que mereixien més que ell la nominació, com per exemple Samuel L.Jackson per “The hateful Eight” ufff, brutal!

https://www.youtube.com/watch?v=TYzLCBh_S-I

Michael Fassbender (Steve Jobs) m’encanta aquest actor, és un camaleó a l’estil De Niro, fa un Steve Jobs molt creïble. No crec que guanyi però s’ho mereix (seria la sorpresa de la nit)

https://www.youtube.com/watch?v=FwZoR0ZVOio

Eddie Redmayne (La chica danesa) aquest noi em te el cor robat, ho fa realment bé, el trobo sensible i elegant, la seva interpretació em va emocionar molt, pell de gallina. No crec que torni a repetir el triomf de l’any passat. 

https://www.youtube.com/watch?v=ENiuBpdrnZ8

Bryan Cranston (Trumbo): no puc opinar perquè no s'ha estrenat encara però se’m fa difícil veure en Cranston en un paper que no sigui el de Walter White a Breakind Bad, crec que no te gaires possibilitats de guanyar enguany.

https://www.youtube.com/watch?v=X4ljiuj2evM

Feliç divendres!

T’apassiona la teva feina? 

L’entusiasme és un estat d’ànim provocat per quelcom que ens interessa molt, que admirem o que ens fa gaudir. Cal diferenciar-lo de l’eufòria que seria una emoció puntual i passatgera de més intensitat. 

En la meva opinió l’entusiasme és el motor del nostre comportament, és la força que t’empeny a fer bé la teva feina i sentir-te feliç i agraït al mateix temps. A l’entorn laboral és molt fàcil detectar les persones apassionades i entusiastes ja que son aquelles que "brillen" i desprenen il·lusió en tot el que fan. La manca d’interès, la rutina i l’estrès son els pitjors enemics de l’entusiasme, hem d’estar alerta quan els detectem i actuar de seguida abans que l’apatia s’apoderi de nosaltres.

Segurament pensaràs que en el teu dia a dia laboral hi ha una mica de tot, hi ha tasques que et motiven molt i altres que no tant. Sense voler tenim tendència a implicar-nos més en aquelles que ens agraden i ens donen aquell plus de felicitat que tant s’agraeix. Aquesta dedicació extra als nostres projectes preferits donarà els seus fruits i els resultats segurament seran molt bons. És indispensable tenir espais on poder bolcar el nostre entusiasme i carregar les piles per altres encàrrecs no tan atractius.

Personalment puc afirmar que sóc molt afortunada ja que estic involucrada en molts projectes que m’apassionen, us confesso quin és un dels meus preferits. Com ja sabreu fa un tres anys que un equip interdisciplinari de professionals de diferents serveis de la Fundació ens dediquem a realitzar activitats a les escoles i instituts amb l’objectiu de sensibilitzar als joves sobre les capacitats diferents.  Aquesta setmana hem visitat diferents escoles i grups d’adolescents i com cada any ha estat una gran experiència, veure les cares d’interès, escoltar les seves preguntes, les seves reflexions, les seves històries...no te preu. Cada vegada que sortim d’un cole sentim que hem posat el nostre petit granet de sorra per millorar la societat i personalment em sento molt feliç i realitzada, què més es pot demanar?

Aprofito el post per agraïr a les escoles la seva col·laboració i la seva confiança any rere any, per mi fan una de les feines més importants d'aquest món, moltíssimes gràcies.

Com diu l’Eduardo Galeano: Molta gent petita en llocs petits fent coses petites pot canviar el món. 

Feliç divendres!

Foto: Alumnes de 4rt ESO Escola Vedruna de Ripoll

Com més a prop millor (o no)

La proxèmica és la disciplina que estudia la distància que mantenim les persones les unes amb les altres alhora de comunicar-nos. Aquest concepte va ser desenvolupat per l’antropòleg americà Edward Hall l’any1968, ell va constatar que tots mantenim una separació física mesurable diferent segons amb qui interactuem i l’espai on es trobem. 

La cultura, el gènere i la personalitat de les persones son factors que influeixen en la forma de relacionar-nos. Per exemple, una persona extravertida s’acosta més als altres mentre que la introvertida necessitarà més espai per estar còmode. Les distàncies que utilitzem son diferents si ens relacionem amb persones del mateix gènere o no, les dones entre nosaltres acceptem distàncies més curtes. La cultura marca molt el tipus de distància acceptada socialment, al Sud d’Europa som més propers que al Nord, som molt d’acostar-nos, fer-nos petons i abraçades a la mínima oportunitat, cosa impensable en altres països.

Cal saber aplicar la distància emocional correcte per tal de mantenir una comunicació interpersonal satisfactòria, observant la podrem calcular fàcilment: si la persona va fent passes enrere rotllo “Xiquito” és que l’estem molestant o intimidant, llavors hem de deixar que corri l’aire o sortirà corrent quan tingui la oportunitat.

Segons Hall existeixen quatre tipus de distància emocional:

• Distància Íntima: va de 0 a 45 cm. És la que apliquem amb les persones més properes com familiars, amics o la nostra parella
• Distància Personal: La utilitzem cada dia amb persones conegudes quan  mantenim una conversa, per exemple amb companys de feina...es troba entre 46 i 120 cm
• Distància Social: Oscil·la entre els 120 i els 350 cm. La fem servir en entorns menys propers o no tan familiars com ara converses amb desconeguts, quan anem a comprar a les botigues... 
• Distancia Pública: és la que es dóna en xerrades, conferències o en grups grans. És de més de 350 cm.

Moltes vegades no ens queda altre remei que acceptar distàncies més curtes de les que ens agradaria, com ara en concerts, al metro en hora punta, ascensors petits...però sabem que és per una “bona causa” i durant un temps determinat i per tant fem l’esforç sense que la nostra cara esdevingui un poema, evitant el contacte visual, creuant els braços, posant les mans...tot desitjant que acabi el més aviat possible.

I tu ets més de distàncies curtes o llargues?

Feliç divendres i Feliç Sant Valentí!

 Foto: Posta de sol a Ullapool (Highlands, Scotland)

SI que es pot!

Com ja sabreu, ahir dia 4 de Febrer es va celebrar el dia mundial contra el càncer, aquesta jornada te l’objectiu de sensibilitzar, mobilitzar a la població i promoure la prevenció i el control d’aquesta greu malaltia.

Malauradament hem d’estar alerta i preparats perquè quan et toca de prop provoca un daltabaix emocional molt important, de sobte tot s’ensorra, la vida no és com tu imaginaves que seria, has de fer un “reset” i tornar-te a situar al món. Totes les àrees de la vida queden afectades i és important tenir recolzament i acompanyament per poder tirar endavant amb la màxima normalitat, també a l'entorn laboral hem d’estar alerta i donar els suports necessaris a qui ho necessiti.

Recupero avui un concepte clau per fer front a tota mena d’entrebancs de la vida i del qual ja vaig parlar fa temps (desembre del 2013) es tracta de la resiliència o la capacitat de superar situacions límit, afrontar crisis i situacions traumàtiques i a més sortir-ne reforçats.

La resiliència implica reestructurar els nostres recursos psicològics en funció de les noves circumstàncies, no es tracta d’una qualitat innata, la podem desenvolupar canviant hàbits i creences.

Com és una persona resilient?

• es coneix molt bé, sap quines son les seves fortaleses i debilitats i per tant és objectiva i pràctica (va per feina)
• és creativa, de la pitjor situació en sap veure quelcom positiu, pensa que de tot se’n pot aprendre
• te una sana autoestima, confia en les seves capacitats
• te sentit de l’humor i és optimista
• les persones resilients saben gaudir de les petites coses i son agraïdes
• necessiten sentir-se segures, cuidades i estimades, s’envolten de persones positives i creen una sòlida xarxa de recolzament

El post d’avui va dedicat a tots els herois i heroïnes (disfressats de persones normals) que esteu entre nosaltres lluitant dia a dia contra la malaltia, demostrant que SI és possible, que entre tots guanyarem aquesta guerra i serem més forts i ens sentirem més vius i espremerem tot el suc a la vida.

Feliç divendres!

Foto: Downhill Beach (Wild Atlantic Way- Northern Ireland)

Ufff no tinc temps!

Aquesta és una d’aquelles expressions que sempre m’han generat cert malestar intern. Què vol dir no tenir temps? Tots tenim el mateix temps, no? 24 hores al dia, igual per tothom,  però la veritat és que alguns el gestionen millor que altres, aquí es troba la diferència. Com administrem el nostre dia, com li traiem el màxim profit és la clau per poder arribar a tot.

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’assistir a una formació per organitzar-se més i millor amb la gestió per tasques amb MS Outlook (gràcies Agustí) ha estat una bona ocasió per reflexionar i analitzar la gestió del meu propi temps i crec que n’he tret unes quantes idees i conclusions:

• Cal dedicar diàriament un temps a organitzar-se: la planificació seria una de les normes principals, sigui quina sigui l’eina que utilitzes, tant si ets “agendero/a” com si ets “tecnològic”. Com diu l’Agustí Fajula cal reservar una estona del dia per “reunir-te amb tu mateix” pensar i organitzar-te
• Ordenar per prioritat i urgència (sempre hi ha tasques que poden esperar)
• Gestionar els propis nivells d’energia, jo estic a tope al matí a primera hora, és quan intento fer les tasques més complicades o que requereixen més concentració
• Aprendre a dir no (és difícil però amb una mica de ma esquerra és possible)
• Minimitzar les distraccions
• Reservar sempre una part del dia per fer aquelles activitats que t’omplen fora de la feina (encara que a vegades costa compaginar-ho amb la família, sempre hi ha fòrmules per trobar el moment i segur serà un temps molt ben invertit)
• Fer exercici (si pot ser a diari) carrega les piles i fa salut
• Aprendre a relaxar-se també és una bona inversió, et permet centrar-te en tot el que fas i ser més efectiu
• Monotasking vs multitasking, molt s’ha escrit sobre aquest tema, les coses les fas una a una o ets capaç de fer vàries coses alhora? Aquí podríem discutir hores i hores, cadascú sap com funciona millor i quines son les seves limitacions però en general els experts opinen que és més efectiu i profitós fer una tasca darrera l’altre

Si tens la sensació d'estar estressat i penses que no pots amb tot és moment per canviar els hàbits i començar a treballar (i a viure) diferent.

I recorda...si no et funciona el que fas, mou-te! No ets un arbre ;)

Feliç divendres!
Foto: The Dark Hedges (Northern Ireland) un dels indrets més màgics del planeta

Noves modalitats de formació (segona part)

En una societat amb tanta pressa com la nostra, el temps és un tresor i cada vegada el valorem i el gestionem millor. Per aquest motiu cada vegada que volem fer una formació presencial ens ho pensem molt, analitzem el temari a fons, busquem informació dels formadors, consultem experiències prèvies i som cada vegada més exigents (si no ho feu us ho aconsello, hi ha molt intrusisme en aquest món)

Una alternativa cada vegada amb més pes és la formació on-line. Es tracta d’un recurs que ha anat evolucionant de la ma de les noves tecnologies arribant a estar a l’alçada de la formació presencial. Mitjançant videoconferència pots tenir a casa o a la feina els experts més qualificats, interactuar amb els companys, resoldre dubtes, consultar material didàctic, etc. Estalviar temps és també estalviar diners i per això les empreses opten per aquesta modalitat cada vegada més.

Però en realitat què funciona millor? Cursos on line o presencials? Doncs la pràctica ens diu que es tracta de canals que no s’exclouen entre ells sinó que son complementaris. 

La tendència actual va més enllà i combina diferents modalitats. Es tracta d’accions formatives que consten d’unes hores presencials, treball en línia, ús de xarxes per compartir coneixement, treball col·laboratiu, etc. S’ha comprovat que aquest tipus de formació és més rica i variada,  te un major impacte i l’aprenentatge es manté més temps, a més, es redueixen els costos i fa que la proposta formativa sigui més atractiva augmentant així la motivació i aprofitament per part dels participants.

La veritat és que els que vivim lluny de les grans ciutats agraïm moltíssim la possibilitat d’accedir a formacions interessants sense haver-nos de desplaçar gaire, si no et falla internet pots assistir des de casa a les principals Universitats i participar d’una classe via skype amb experts de tot el món, demanar dubtes, fer aportacions, conversar amb companys...amb sinceritat us diré que a mi m'encanta assistir personalment als cursos, em flipen les aules, veure com es mou el profe,  les pissarres, els debats amb els companys i és clar, les estones de cafè al bar (espai indispensable en tota formació presencial)

I tu què prefereixes?

Feliç divendres!

Noves modalitats de formació (primera part)

Ara que comença l’any és moment de pensar tot allò que volem aprendre i millorar, època de recerca de cursos, tallers, nous projectes...la formació (com tot) està canviant. Un bon exercici previ és analitzar els recursos que ja utilitzem per aprendre i estar informats.

La formació i l’aprenentatge no es troben només en un entorn formal com pot ser l’escola o la universitat, cada persona viu en un sistema determinat i aquest condiciona i ens ensenya de forma inherent al llarg de la nostra vida. Amb les noves tecnologies de la informació aquests entorns personals d’aprenentatge s’han ampliat i enriquit i a vegades no som conscient de com ens influeixen.

Estem parlant d’un concepte anomenat PLE (Personal Learning Environment) o Entorn Personal d’ Aprenentatge,  es tracta d’ una idea que va sorgir l’any 2004 i que s’ utilitza per a referir-se al conjunt d’ eines, serveis i connexions que utilitzem per adquirir noves competències.

Analitzar el nostre PLE ens permetrà dirigir el propi aprenentatge informal estalviant temps i recursos. Les xarxes socials, els blocs, wikis, llibres, televisió, escola, universitat, companys de feina...son algunes de les nostres fonts quan necessitem informació. És interessant pensar quines son les nostres per saber si son realment útils i si cal aprofundir més en el seu funcionament. Això ens permetrà veure amb més claredat quina és la formació que no tenim en el nostre entorn i cal cercar a fora. 

Tots tenim les nostres preferències segons el nostre estil d’aprenentatge, si som més visuals utilitzarem uns canals diferents a si preferim la informació de forma auditiva o cinètica:

• Estil visual d’aprenentatge, mostren preferència per informació en forma d’ imatges, vídeos, televisió, esquemes mentals, mapes, dibuixos... 
• Estil auditiu: son persones que aprenen millor si la informació es presenta en forma de música, gravacions, radio, vídeos, àudios ...
• Estil cinètic: persones que prefereixen estar en moviment per aprendre (no aguanten gaire estona asseguts en una cadira) s’estimen més aprendre mitjançant l’acció com per exemple: participant en dinàmiques, jocs amb moviment, videojocs, interaccions amb altres persones o coses, simulacions, role playings,  interacció en xarxes socials...

Quin diries que és el teu estil? Quin és el teu PLE? Series capaç de dibuixar-lo? Aquí us deixo el meu a dia d’avui ja que això canvia tan ràpid com el nostre propi entorn.

Feliç divendres!